Preparació del Terreny i Gestió del Transplantament en Viver

1. Preparació del Terreny

1.1 Subsolat

El terreny tendeix a apretar-se i endurir-se de forma natural. En aquesta operació, volem treballar a una profunditat de 15 a 30 cm. Cal procurar que el terreny estigui amb la humitat adequada.

1.2 Corrunat

Passeu el corró o rodet per trencar els terrossos.

1.3 Aportació d'Esmenes

Afegiu adobs minerals (N, P, K) fins i substrats vegetals.

1.4 Afinat

Afineu la capa superficial on hem de situar la llavor. Utilitzeu la fresa, motoaixada o rotovator a una profunditat de 5 a 10 cm, segons el tipus de llavor o esqueix. Controleu la profunditat amb un corró unit a la màquina.

Altres Accions

• Herbicides: Apliqueu herbicides de presembra o pretransplantament i de preemergència de la mala herba (selectius per al cultiu) després de passar la cavadora i abans de plantar.
• Desinfectants del sòl: En alguns casos, per reduir la població de patògens, apliqueu desinfectants com el metam sodi després de subsolar. Cobriu el sòl amb plàstic per augmentar-ne l'eficàcia.

En agricultura ecològica:

• En comptes d'adobs minerals, augmenteu la dosi de fems.
• En comptes d'herbicides, feu l'escarda manual o refieu abans de treballar el terreny.
• En comptes de desinfectants, feu rotacions de cultiu i solanització. Sembreu o planteu en una parcel·la diferent cada any per combatre males herbes, plagues, malalties i el "cansament del sòl".

2. Substrat Orgànic

El substrat orgànic pot ser d'origen vegetal i/o animal.

+ = rics en nitrogen
- = pobres en nitrogen

Els residus pobres en nitrogen (palla, fusta, etc.) s'han de barrejar amb fems, fangs de depuradores o adobs minerals nitrogenats per aconseguir una fermentació més ràpida i completa, i un compost final més ric en nitrogen.

El temps de fermentació varia segons el tipus de compost, la temperatura, l'aireació, la humitat (sense saturació), i pot anar de mesos a 2 o 3 anys. La fermentació genera calor, eliminant llavors, insectes i fongs. El procés acaba quan no es diferencia l'origen de les restes vegetals, amb un color marró a negre.

Aquests productes són adequats per al desenvolupament de les plantes. Es poden utilitzar sols o afegir-los al terreny per millorar-ne les propietats (porositat, aireació radicular, retenció d'aigua i adobs minerals). L'humus, amb càrrega negativa com l'argila, millora la textura. També s'utilitzen com a capa superficial per cobrir les llavors.

Tipus de plantes de compostatge:

• A l'engròs: Destinats a cultius agrícoles, acostumen a portar fangs de depuradores.
• Al detall: Destinats a ornamentals i vivers, no porten fangs de depuradora. Compost a partir de restes vegetals i forestals més torba. La torba, un substrat orgànic parcialment descompost, és cara i s'utilitza barrejada. Es troba en torberes.

3. Gestió del Transplantament

3.1 Maduresa de les Plantes

• Pteròfites: El transplantament al terreny definitiu es fa al cap d'un mes. La sembra en safates i el posterior transplantament permeten avançar i augmentar la producció.
• Vivaces: Normalment es sembren.
• Arbustives i arbòries:
  • Fruiters: Procedents de llavors o reproducció asexual.
  • Ornamentals: Han de tenir un tronc gruixut i la copa formada. El creixement més car serà el preu de l'arrel.
  • Forestals: Es planten quan tenen la mida mínima per al seu maneig (1 a 3 anys). Els de fulla caduca es sembren en parcel·les i els de fulla perenne en safates.

3.2 Transplantament i Condicionament

• Hortícoles: Es planten amb pa de terra. En grans extensions, s'utilitza maquinària. El moment del transplantament depèn de l'espècie. Després de plantar, cal regar, i en molts casos, s'utilitza un herbicida de preemergència.
• Ornamentals: Les plantes de temporada es planten al "parterre". Els arbres i arbustos ornamentals es planten a l'hivern.
• Arbres i arbustos de producció agrícola: Els de fulla caduca es planten a l'hivern a arrel nua. Els de fulla perenne es planten amb pa de terra, també a l'hivern. Cal regar després de plantar.

4. Sistemes de Control Ambiental

4.1 Temperatura

• Aire lliure: Reg per aspersió o microaspersió i malles d'ombrejat per a temperatures excessives. Mantes tèrmiques per a temperatures baixes.
• Hivernacle: Sistemes de mesura automatitzats.

4.2 Humitat Relativa

• Aire lliure: Aspersió, reg, microaspersió i ventiladors.
• Hivernacle: Nebulitzadors i microaspersió per augmentar la HR. Ventilació i obertura frontal per disminuir-la.

4.3 Il·luminació

En hivernacles, s'utilitzen diferents tipus de làmpades per influir en la floració, el color i la resistència fitosanitària. El control lumínic es realitza mitjançant programadors.

4.4 CO₂

Augmentar la concentració de CO₂ en hivernacles augmenta la producció. El CO₂ pot provenir de la combustió de gas natural o de reaccions químiques. El consum de CO₂ per part de la planta està relacionat amb la intensitat lumínica.

Nit: No fotosíntesi. Respiració: Augment CO₂
Dia: Fotosíntesi. Respiració: Disminució CO₂ (com més llum, més consum)