La Premsa, Gèneres Periodístics i Història de la Llengua Catalana

La Premsa

La premsa és el conjunt de publicacions periòdiques (diaris i revistes) que tenen com a finalitat informar la societat sobre els fets de l'actualitat i contribuir a la formació de l'opinió pública. Es pot classificar segons:

• La periodicitat en què es publica (diaris, setmanaris, bimensuals, etc.).
• El tipus d'informació que ofereix (general i especialitzada).

Gèneres Periodístics

Els textos que trobem a la premsa tenen dues finalitats principals:

• Informar sobre un fet de manera objectiva.
• Contribuir a formar l'opinió del lector sobre un determinat assumpte d'actualitat.

Això ens permet diferenciar entre gèneres periodístics informatius i gèneres interpretatius o d'opinió.

La Notícia

La notícia és el gènere informatiu més habitual. Apareix tant en premsa escrita com en ràdio, televisió i Internet. Té com a objectiu informar sobre fets reals i actuals que es consideren d'interès general. Són realitzades per periodistes, no necessàriament especialitzats en un tema concret.

Té les següents característiques:

• Presenten informació de manera objectiva i precisa, basada en dades i no en opinions.
• Hi predomina l'exposició i la narració.
• La redacció és concisa i clara, amb un ordre fix en la presentació de la informació.
• Utilitzen un registre estàndard del llenguatge.
• Reflecteixen informacions i declaracions de fonts fiables, diverses i contrastades, que poden aparèixer citades tant en discurs directe com indirecte.
• Han de respondre a les preguntes clau: qui, què, on, quan, com i per què.

L'estructura de la notícia és la següent:

• Titular: Resumeix la informació bàsica amb lletres grans i cridaneres. Pot tenir avanttítol i subtítol.
• Nom de l'autor/a.
• Entradeta o entrada (lead): Primer paràgraf que concentra la informació essencial.
• Cos de la notícia: Desenvolupament de la informació, normalment en ordre d'importància decreixent (piràmide invertida).

Història de la Llengua Catalana

Els romans van crear un imperi entre els segles II aC i V dC que va ocupar tota la ribera mediterrània. Els pobles conquerits van adoptar la cultura romana (romanització). La gent del poble parlava el llatí vulgar, diferent del llatí culte.

L'Imperi Romà d'Occident es va trencar l'any 476 dC a causa de l'avanç dels pobles germànics de l'est d'Europa. L'Islam va ocupar la península Ibèrica l'any 711. El rei franc Carlemany va crear la Marca Hispànica al segle VIII, una zona frontera als Pirineus per protegir-se dels musulmans. Aquests territoris són l'origen de la Corona d'Aragó.

Durant el regnat de Jaume I, la Corona d'Aragó es va expandir cap al sud. Va ocupar Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238). Va repoblar aquests territoris principalment amb catalans. Els musulmans (moriscos) foren expulsats definitivament l'any 1609.

El llatí clàssic es va mantenir com a llengua exclusiva de cultura fins al segle XIII. No obstant això, a partir de la caiguda de l'Imperi Romà (476 dC), el llatí vulgar va evolucionar en cada territori de manera diversa, donant lloc a les llengües romàniques. Al segle XII es van escriure els primers textos extensos en català: el Llibre Jutge i les Homilies d'Organyà.

Altres llengües han influït en el català al llarg de la història:

• Llengües preromanes (iber, basc): pissarra, esquerra.
• Germànic: noms com Elvira, Enric, Albert; paraules com guerra, roba.
• Àrab: carxofa, albercoc, sucre, guitarra, tarifa.