Prejudicis Lingüístics: El Mite del Bilingüisme Segons Aracil

El Bilingüisme és un Mite? Lluís Aracil i els Prejudicis

El sociolingüista Lluís Aracil, en els seus Conceptes de bilingüe i bilingüista, aborda la idea que el bilingüisme és un mite.

Què és un Prejudici Lingüístic?

Un prejudici lingüístic és un judici de valor que es fa sobre una llengua. A diferència dels judicis de fet, que tenen un rerefons científic, els de valor són afirmacions que no es poden comprovar científicament.

Tipologies de Prejudicis Segons la Intenció

• Els innocents: Apareixen per ignorància dels parlants que els emeten i neixen de la necessitat de crear estereotips per classificar la realitat que coneixem.
• Els perversos: Emana del govern i són planificats per tal de fer desaparèixer certes llengües que no interessen a l’Estat.

Classificació dels Prejudicis Lingüístics

1. Llengües Fàcils i Llengües Difícils

   Els parlants monolingües que no tenen cap interès per aprendre altres llengües solen emetre aquest tipus de judicis. És obvi que no hi ha unes llengües més difícils ni més fàcils que altres. És clar que per a qualsevol parlant, la llengua més fàcil és la seva i després les de la mateixa família.

2. Llengües Importants i Poc Importants

   Aquest prejudici està directament relacionat amb el nombre de parlants d’una llengua. Hi ha tendències a establir una jerarquització de les llengües a partir d’aquest factor.

3. Llengües Suaus i Llengües Aspres

   J. Tuson assenyala que aquest prejudici consisteix a convertir en punts de referència absoluts els patrons fonètics que resulten més familiars i considerar la resta com a estranys.

4. Llengües de Cultura i Llengües Primitives

   Algunes llengües reben la denominació de primitives i no se les considera aptes per expressar determinades idees. Tanmateix, és evident que qualsevol llengua és apta per emetre un judici i, si per algun motiu no disposa d’algun element, el crearà quan el necessiti. Per contra, n’hi ha d’altres que es consideren llengües de cultura.

5. Llengües Útils i Llengües Inútils

   Aquest prejudici està lligat al factor qualitatiu, però les llengües no són útils o inútils, sinó que el seu índex d’utilitat depèn de les necessitats de comunicació de cada parlant respecte a la llengua en qüestió.

6. Llengües Riques i Llengües Pobres (Lèxic)

   Les mancances de lèxic que pot presentar una llengua són sempre una conseqüència del desplaçament que ha sofert per part d’una altra llengua. Normalment, una llengua té el lèxic que necessiten els seus parlants per designar la realitat que els envolta.

7. Llengües Superiors i Llengües Inferiors (Literatura)

   La literatura és un conjunt de produccions individuals, no és propietat de cap llengua, però és usada com a símbol d’aquesta quan convé.

El Català sota el Prejudici Lingüístic

Pel que fa al català, des d’una perspectiva prejudicial, rebria els adjectius esmentats en segon terme: és una llengua difícil, poc important, pobra, primitiva o inútil. Potser l’únic apel·latiu positiu que ha rebut el català, en algunes ocasions, ha estat el de llengua suau, per la seva fonètica.