Prejudicis lingüístics i conflicte lingüístic: el cas del català

Prejudicis lingüístics sobre el català

Un prejudici lingüístic és una desviació de la realitat que té la forma de judici de valor emès bé sobre una llengua (o alguna de les seves característiques), bé sobre els parlants d'una llengua, generat directament, sigui per la ignorància, sigui per la malvolença. Alguns exemples de prejudicis sobre el català són:

1. El català és una llengua minoritària.

Les llengües minoritàries són llengües que tenen un nombre de parlants numèricament inferior a altres llengües, ja sigui a nivell mundial o territorial. Alguns exemples serien les poblacions autòctones de l'Amèrica: el xeroqui, el tomahawk, etc.

El català no està en una situació comparable amb aquesta. Compta amb més de deu milions de parlants, és la llengua de treball de més de quinze universitats, compta amb mitjans de comunicació propis i amb sistemes educatius...

2. Quan una persona et parla en castellà és de bona educació respondre-li en castellà.

Els catalanoparlants estem envaïts per una mena d'autoestima destructiva que fa que quan hem de defensar la nostra llengua no siguem capaços, pensant que ens crearà problemes com que és un acte de mala educació, etc.

El català només sobreviurà si l'utilitzem en tots els contextos de la nostra vida quotidiana.

3. El català és una llengua poc útil.

En què ens basam per afirmar que quelcom és o no útil? En qualsevol cas, una llengua sempre és útil per als seus parlants, perquè constitueix el vehicle d'intercanvi d'informació de les persones que la parlen.

En termes estrictament pràctics, en molts àmbits hi ha una presència important. Alguns exemples són: l'educació, l'administració i a l'hora de cercar feina.

4. L'eivissenc, el valencià i el mallorquí són llengües diferents.

Per tal d'accentuar la sensació de minoria (i de minorització) s'ha fet una ingent campanya per remarcar les diferències dialectals. Més tard, en un estadi ja més avançat de repressió, s'ha intentat aconseguir que penséssim que l'eivissenc, el mallorquí, el valencià i el català són llengües diferents.

En canvi, tots els estudiosos de la romanística convenen que el que es parla és la mateixa llengua coneguda com a «llengua catalana».

És important tenir en compte que aquests prejudicis promouen que els parlants pensin que la seva llengua és inferior o inútil i per això tendeixen a abandonar-la i a usar-ne una altra considerada superior. Els prejudicis lingüístics generen complexos d'inferioritat i d'autoodi lingüístic que aboquen a l'abandonament de la seva llengua.

Conflicte lingüístic

El conflicte lingüístic és un procés inestable en què una llengua minoritària i/o minoritzada esdevé cada vegada menys usada per la interposició d'una altra llengua. Una llengua minoritzada és aquella que pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d'ús en un territori determinat a favor d'una altra llengua dominant. Són llengües minoritzades: el català, el bretó, l'occità, el basc, el gallec, el sard, el cors... Aquest conflicte té bàsicament dues solucions possibles, que depenen de les polítiques lingüístiques que es duguin a terme:

a) La substitució lingüística

És el procés mitjançant el qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra i, per tant, acaba desapareixent per colonització lingüística o per imposició política.

Una llengua pot desaparèixer per tres causes principals: per dissolució, per fragmentació o per substitució, encara que les dues primeres sempre acaben en substitució lingüística.

El procés de substitució lingüística passa per diverses etapes:

1. Monolingüisme (A)
2. Bilingüització (Ab). Etapa més llarga en què una persona o societat esdevenen bilingües. La llengua B comença a ocupar funcions formals en detriment de la llengua pròpia.
3. Bilingüisme (AB). Les dues llengües comparteixen usos i àmbits de manera desigual.
4. Monolingüització (aB). Fase molt ràpida en què es presenten diversos problemes com l'autoodi, la mitificació del bilingüisme, la creació de prejudicis lingüístics... que fan que els parlants de la llengua A l'abandonin.
5. Monolingüisme. S'abandona la llengua dominada i només es fa ús de la llengua nova (B).

b) La normalització lingüística

Té com a objectiu aconseguir que una llengua minoritzada i en procés de substitució lingüística aconsegueixi tenir un ús normal i habitual en tots els àmbits socials de la comunicació lingüística. Per tant, per dur-ho a terme, són tan necessàries les accions polítiques (polítiques lingüístiques i planificacions lingüístiques) com la voluntat social.

Un exemple seria el cas de Bèlgica.