Prehistòria a Catalunya i Península Ibèrica: Evolució Humana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,52 KB
1. L'Evolució Humana: Els Primers Éssers
- A l’Àfrica, fa sis milions d’anys, alguns primats van iniciar un procés d’evolució que, amb el pas del temps, va donar lloc a l’espècie humana.
- La posició vertical, la marxa bípeda, el desenvolupament del cervell, l’alliberament de les mans, la disminució de la mida de les mandíbules i de les dents, i el llenguatge van ser alguns dels canvis més importants del procés d’hominització.
- El primer ésser humà va ser l’Homo habilis, al qual van seguir l’Homo erectus, l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens sapiens, aquest darrer amb l’aspecte físic i la complexitat cerebral de l’ésser humà actual.
2. El Paleolític: Caça, Recol·lecció i Vida Nòmada
- El Paleolític és el primer període de la prehistòria, que comença amb l’aparició de l’ésser humà.
- Les primeres societats prehistòriques eren depredadores, és a dir, vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits.
- Eren nòmades i vivien en coves i cabanes senzilles.
- Van aprendre a fer foc, fet que els va permetre escalfar-se, il·luminar les coves, espantar els animals i coure els aliments.
- Se servien d’instruments elaborats de pedra, d’os, de fusta, de banya, etc., que es van anar perfeccionant amb el temps.
3. L'Art de les Cavernes i Creences Paleolítiques
- En el Paleolític van sorgir les primeres creences religioses i mostres artístiques:
- Els éssers humans van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies.
- Els primers enterraments reflecteixen una preocupació pel que succeïa després de la mort.
- Fa uns 30.000 anys, l’ésser humà va deixar mostres de pintura sobre les parets de les coves, que tenien un significat propiciatori per a la caça.
- També va deixar mostres d’art mobiliari (plaquetes, estatuetes, gravats, etc.) sobre os, pedra i ivori, algunes relacionades amb el culte a la fertilitat.
4. El Neolític: L'Agricultura i la Vida Sedentària
- Durant el Neolític, els éssers humans van començar a produir aliments, conreant la terra i domesticant animals.
- Tot això va comportar canvis en el seu estil de vida:
- Van fabricar noves eines de pedra polida adaptades a les noves tasques agrícoles (destrals, falçs, molins, etc.).
- Van utilitzar noves tècniques com l’elaboració de ceràmica, el filat i el tissatge.
- Es van tornar sedentaris i van construir els primers poblats.
- L’agricultura va sorgir de manera autònoma en diverses regions del món (Creixent Fèrtil, Índia, Xina, Amèrica).
5. L'Edat dels Metalls: Innovació i Societats Complexes
- Cap al V mil·lenni a.C., els éssers humans van aprendre les tècniques de fosa dels metalls: coure, bronze i, finalment, ferro.
- Els intercanvis comercials es van intensificar i els mitjans de transport van millorar (vela i roda).
- Els llogarets neolítics es van anar transformant en veritables ciutats, governades per caps o cabdills, en les quals van sorgir grups socials diferenciats.
- A Europa es van construir els megàlits, edificacions amb grans pedres.
6. La Prehistòria a la Península Ibèrica i Catalunya
- Les tres etapes del Paleolític es van desenvolupar a la Península Ibèrica i a Catalunya de la següent manera:
- Del Paleolític Inferior, destaquen, per la seva antiguitat, les restes d’Homo antecessor del jaciment d’Atapuerca (Burgos). A Catalunya sobresurten els jaciments del Puig d’en Roca (Gironès) i les coves del Cau del Duc d’Ullà i de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
- Durant el Paleolític Mitjà, trobem restes d’hàbitats de l’Homo neanderthalensis. A Catalunya destaquen la mandíbula de Banyoles i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).
- En el Paleolític Superior, ja amb l’Homo sapiens sapiens, hi ha pintures rupestres i art moble. A Catalunya destaquen la Cova de l’Arbreda i el Reclau Viver a Serinyà (Pla de l’Estany).
- El Neolític va arribar a la Península Ibèrica cap al VI mil·lenni a.C. Els jaciments es localitzen, sobretot, a la costa mediterrània. A Catalunya destaquen els jaciments de la Bòbila Madurell de Sant Quirze del Vallès (V