Preguntes Freqüents sobre Virus: Estructura, Classificació i Cicle Víric

Conceptes Fonamentals de Virologia

Qüestionari sobre l'Estructura, Funció i Classificació dels Virus

1. Com podem veure els virus?

Són tan petits que tan sols els podem veure amb el microscopi electrònic.

2. Com s'anomenen les unitats que formen la càpsida?

S'anomenen capsòmers.

3. Com s'anomena un virus sense embolcall?

Virus despullat.

4. Quin nom rep un virus que ataca bacteris?

Bacteriòfag.

5. Parts d'un virus mixt i cèl·lules que ataca

Els virus mixtos o complexos (com els bacteriòfags) presenten una simetria definida, que inclou:

• Un cap de simetria cúbica, que conté l’àcid nucleic.
• Una cua de simetria helicoïdal, que actua com a agulla per injectar l’àcid nucleic dins la cèl·lula.
• Unes fibres caudals o fibres de la cua.

Aquests virus solen atacar els bacteris (organismes procariotes unicel·lulars), per tant, són bacteriòfags.

6. Quin tipus de metabolisme tenen els virus?

Els virus no tenen metabolisme, ja que són metabòlicament inerts i, per tant, no realitzen respiració ni biosíntesi.

7. Com s'anomena una partícula vírica individual?

Virió.

8. Tres característiques essencials que defineixen els virus

Els virus són els ens biològics més abundants i amb més diversitat, tot i que la majoria són bacteriòfags. Les seves característiques principals són:

• Són paràsits intracel·lulars obligats.
• No tenen metabolisme propi i, per si sols, no realitzen les funcions vitals.
• Són molt petits i només són visibles amb microscopi electrònic.

9. Quins enzims pot portar un virus a l'interior de la càpsida?

Els virus poden contenir enzims per facilitar diversos processos:

• Enzims per facilitar l'entrada a la cèl·lula.
• Enzims per a la sortida de la cèl·lula un cop s’han replicat.
• Enzims específics per a la replicació del genoma, com la transcriptasa inversa o retrotranscriptasa (en el cas de retrovirus com el VIH, que permeten passar d'ARN a ADN).

10. Classificació dels virus segons la simetria de la càpsida

Segons la simetria de la seva càpsida, els virus es classifiquen en:

• Icosaèdrics, cúbics o polièdrics.
• Cilíndrics o helicoïdals (com per exemple, el virus del mosaic del tabac).
• Complexos i mixtos (com són els bacteriòfags).

11. Grups de virus segons la Classificació de Baltimore

La classificació de Baltimore es basa en el tipus d'àcid nucleic i la seva forma de replicació. Inclou set grups:

1. Virus de DNA bicatenari (dsDNA)
2. Virus de DNA monocatenari (ssDNA)
3. Virus de RNA bicatenari (dsRNA)
4. Virus de RNA monocatenari de sentit positiu (+ssRNA)
5. Virus de RNA monocatenari de sentit negatiu (-ssRNA)
6. Virus de RNA de transcripció inversa (ssRNA-RT)
7. Virus de DNA de transcripció inversa (dsDNA-RT)

12. Virus amb genoma infectiu directe sense pas intermedi

Els virus mixtos (o, més precisament, els virus amb genoma d'ARN monocatenari de sentit positiu) poden ser infectius directament sense cap pas intermedi.

13. Virus transmesos per aliments i les malalties que causen

Tres exemples de virus que es poden transmetre per la ingesta d’aliments o aigua contaminada:

• Rotavirus i Astrovirus: Causen gastroenteritis.
• Virus Norwalk o Norovirus: Associats a intoxicacions per marisc.
• Hepatitis A: Transmesa per contaminació fecal de l’aigua o aliments, causant l'hepatitis A.

14. Els virus causen alteracions organolèptiques en els aliments?

No causen alteracions organolèptiques i, per tant, no causen danys visibles als aliments.

15. Quina funció tenen les espícules víriques?

Són proteïnes (glicoproteïnes) que actuen com a proteïnes antireceptores, interaccionant amb els receptors de membrana de la cèl·lula hoste per facilitar l'adhesió i l'entrada.

16. Els passos del cicle de replicació vírica

El cicle víric consta dels següents passos seqüencials:

1. Adhesió, adsorció o unió.
2. Penetració, injecció o ingrés.
3. Denudació o desensamblatge (pèrdua de la càpsida).
4. Replicació (síntesi d’àcids nucleics i proteïnes).
5. Ensamblatge i empaquetament.
6. Maduració.
7. Alliberament (per lisi, gemmació o excreció).

17. Alliberament víric: Cèl·lules animals vs. vegetals/bacterianes

L’alliberament dels virus formats després d’un procés infectiu és més fàcil en les:

1. Cèl·lules animals, ja que només han de travessar la membrana plasmàtica. (Resposta correcta)
2. Cèl·lules vegetals: Tenen paret de cel·lulosa.
3. Cèl·lules bacterianes: Tenen paret de mureïna (peptidoglicà).

Preguntes de Selecció Múltiple sobre Virologia

18. Què passa un cop els virions s'adhereixen a la cèl·lula?

1. Es tornen més infecciosos.
2. Deixen d’estar disponibles per infectar altres cèl·lules, ja que estan units a una cèl·lula hoste. (Resposta correcta)
3. Són molt fàcils d’eliminar.

19. On es poden replicar els virus animals?

1. En el nucli de les cèl·lules hoste.
2. En el citoplasma de les cèl·lules hoste.
3. Les altres dues respostes són correctes. (Resposta correcta)

Exemple: El VIH es replica al nucli.

20. La primera vacuna descoberta

1. La de la poliomielitis.
2. La de la verola. (Resposta correcta)
3. La de la grip.

21. Cicle víric que causa la lisi cel·lular

Si una cèl·lula es trenca degut a la replicació vírica, direm que s’ha donat:

1. El cicle lític (Resposta correcta)
2. El cicle lisogènic
3. El cicle latent

22. Cèl·lules amb fragments d'àcid nucleic víric incorporat

Si en fer anàlisis d’àcids nucleics cel·lulars veiem que les molècules d’aquests àcids tenen incorporats fragments d’àcid nucleic víric, significa que les cèl·lules eren:

1. Parasitades.
2. Lisogèniques (Resposta correcta, ja que el genoma víric s'ha integrat).
3. Hostes.