Predicat Verbal i Nominal: Guia Completa amb Exemples

El Predicat Verbal i el Predicat Nominal

La gramàtica tradicional, és a dir, l’antiga, mai parla de sintagma nominal amb els verbs ser, estar i semblar; parla de predicats nominals, degut al fet que aquests verbs no tenen significat. En canvi, la gramàtica moderna sí que parla de sintagmes verbals. A continuació, explicarem els usos i característiques del predicat nominal i el predicat verbal. Vegem-ho.

Per començar, podríem dir que un predicat es refereix a la part de la frase que conté el verb i s’oposa al subjecte. Per exemple, en la frase “Han dormit una bona estona”, el nucli és “han dormit”, el SV. Aquest predicat pot ser de dues maneres: predicat nominal (PN) o predicat verbal (PV). Això comporta les diferències evidents segons el tipus de predicat, tant a nivell sintàctic com semàntic, és a dir, les que permeten parlar d’oracions atributives i predicatives. En “La nena de 8 anys és amable” trobem un exemple de predicat nominal i oració atributiva, i en “Les gallines ponen els ous” tenim un predicat verbal i una oració predicativa.

Característiques del Predicat Nominal

Com ja hem anomenat al principi, el predicat nominal està format pels verbs copulatius (ser, estar i semblar). Aquests verbs no tenen significat i només serveixen per actuar com a elements de relació entre el subjecte i el complement del verb, i són anomenats atributs. Aquests atributs poden tenir l’estructura de diferents sintagmes:

• Sintagma adjectival: “La roba és neta”.
• Sintagma nominal: “La Marta és la psicòloga”.
• Sintagma preposicional: “La taula és de vidre”.
• Sintagma adverbial: “No és gaire bo”.

Característiques del Predicat Verbal

En segon lloc, parlarem sobre el predicat verbal, és a dir, els verbs amb significació completa i que, en funció d’aquesta, seleccionen el SN subjecte i els complements, com per exemple “La noia menja pa”. Aquests verbs tenen un significat precís i d’aquesta manera seleccionen els elements que ha de portar perquè l’oració sigui gramaticalment correcta. Són els anomenats predicatius, perquè diuen alguna cosa del verb al qual acompanyen i prediquen el subjecte. Dins les oracions predicatives trobem els 5 complements verbals bàsics:

• Complement directe (CD): “Ells han llogat una moto”.
• Complement indirecte (CI): “Demana la llibreta a l’Oriol”.
• Complement predicatiu (C. Pred): “L’actor restà confús”.
• Complement de règim verbal (CRV): “Ells no s’acostumen a res”.
• Complement circumstancial (lloc, temps...): “Demà aniran a sopar al restaurant”.

Usos de Ser i Estar

Per últim, com a conclusió d’aquest tema de gramàtica, explicarem breument els diferents usos de ser i estar. Molts cops, la utilització d’aquests verbs genera dubtes o vacil·lacions per la seva semblança amb el castellà, el seu mínim significat... A continuació teniu uns quants exemples:

• “Jesús és” (existència).
• “Vas estar molt temps en venir” (estar = tardar).

Aquest era l’últim detall per aclarir i detallar aquesta explicació.