Precessió de l'Eix Terrestre i els Equinoccis Explicada

Moviment de Precessió de l'Eix Terrestre i Equinoccis

Què és la Precessió de l'Eix de Rotació?

La precessió de l’eix de rotació de la Terra és el moviment de gir que fa el Pol Nord Celeste al voltant del Pol Nord de l'Eclíptica (figura 1), en sentit retrògrad –coincident amb el de les agulles d’un rellotge vist des del pol nord, com es pot veure a la figura 2.

Efecte sobre l'Estrella Polar

Actualment, l’eix celeste per la seva banda nord passa gairebé a tocar de l'Estrella Polar (α Ursae Minoris). Tanmateix, a partir de l’any 2100, se n’anirà allunyant i no tornarà a passar-hi tan a prop fins al cap de 25.771,5 anys.

L'Esfera Celeste i la Precessió dels Equinoccis

L’esfera celeste és una esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual s’hi representen els astres i els seus moviments, i també les diferents línies astronòmiques (Equador Celeste, Eclíptica, etc.), anomenades impròpiament cercles astronòmics.

Retrogradació del Punt Vernal

A causa de la precessió, el punt vernal retrograda sobre l'Equador Celeste uns 50,3" per any. Això ha fet que el Sol, que al principi de l'era cristiana es projectava al començament de la primavera sobre la constel·lació d'Àries, actualment (2010 anys després) hagi girat un angle d’uns 28,08º (50,3" x 2010 = 101.103" = 28,08º) i es projecti sobre la constel·lació de Peixos.

Any Tròpic vs. Any Sideral

La retrogradació del punt vernal sobre l’Equador Celeste es coneix amb el nom de precessió dels equinoccis. Aquesta fa que el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol pel punt vernal –l’any tròpic de l’equinocci vernal, que dura aproximadament 365,2424 dies– sigui uns 20 minuts inferior a un any sideral (aproximadament 365,2564 dies), que és el temps que triga la Terra a ocupar la mateixa posició respecte a les estrelles.

Impacte en les Coordenades Celestes

Una conseqüència de la precessió dels equinoccis és que, com que fa que l’Equador Celeste i el punt vernal canviïn constantment de posició en el firmament, les coordenades dels estels (ascensió recta i declinació) recollides en un catàleg estel·lar hagin de ser referides al punt vernal d'un determinat instant, cosa que determina l'època del catàleg.

Afeli i Periheli: Distància Terra-Sol

Durant l’afeli, que és el 4 de juliol, la Terra està situada en el punt més allunyat del Sol (a uns 152 milions de km), mentre que durant el periheli, que és el 3 de gener, la Terra està situada en el punt més proper al Sol (a uns 147 milions de km).

Relació amb les Estacions de l'Any

Aquesta variació anual de la distància que separa la Terra del Sol, que comporta una petita variació al llarg de l’any en la quantitat de radiació que arriba a la superfície terrestre, no està relacionada amb les estacions. Ho demostra el fet que, a l’Hemisferi Nord, la mínima distància al Sol (radiació màxima) correspon a un dia de ple Hivern i la màxima distància al Sol (radiació mínima) correspon a un dia de ple Estiu.

Cicles de la Precessió i Influència Orbital

Quan el periheli i l’afeli són a prop d’un solstici, com passa actualment, és màxim el contrast entre els dos hemisferis pel que fa a la diferència entre la radiació solar per unitat de superfície que arriba a l’estiu i la que arriba a l’hivern. En canvi, quan l'eix de la Terra s'orienta de tal manera que l'afeli i el periheli es troben a prop dels equinoccis, aquest contrast és mínim.

Períodes de Precessió

El temps que transcorre entre una coincidència de l’equinocci de primavera o vernal amb el periheli i la següent coincidència, anomenat període de la precessió dels equinoccis en relació amb el periheli, és d’uns 21.636 anys. Aquest període és sensiblement menor que el període de la precessió de l’eix rotacional de la Terra, que és de 25.771,5 anys.