Precarietat Laboral i Polítiques d'Ocupació

Precarietat Laboral

La precarietat laboral fa referència a situacions en les quals preval la inestabilitat de l'ocupació, la insuficiència d'ingressos, la inseguretat i la desprotecció sociolaboral i, fins i tot, la falta de reconeixement com a persones treballadores.

L'ocupació precària és aquella on la relació contractual no és la que marca la norma de l'ocupació, donant lloc a una ocupació que no és estable i on l'organització del treball provoca incertesa i inseguretat.

L'exclusió social és un concepte multidimensional que fa referència al no accés a l'ocupació, als diners, a les relacions socials, a la protecció social, a la salut o a l'educació, enfront de la idea tradicional de pobresa vista de forma unidimensional com a insuficiència d'ingressos. També és un concepte complex, ja que els tipus de situacions poden ser molt variades i, encara que puguin existir diferents graus d'exclusió, té una mica d'absolut, de ruptura del vincle social, enfront de les visions de pobresa en termes relatius.

Els col·lectius més afectats per processos d'exclusió social són: les persones amb ocupacions marginals o irregulars (inestabilitat i escassa remuneració, sobretot agreujada per la dimensió de les famílies) i les persones en situació d'atur de llarga durada que no cobren prestació d'atur.

El concepte de vulnerabilitat s'utilitza per designar un refredament del vincle social que precedeix a la seva ruptura. Pel que fa al treball, significa la precarietat en l'ocupació, i en l'ordre de la sociabilitat, la fragilitat dels suports proporcionats per la família i per l'entorn familiar. Com més gran es fa aquesta zona de vulnerabilitat, major és el risc de ruptura que condueix a les situacions d'exclusió. Si augmenta la vulnerabilitat o els col·lectius vulnerables, disminueix el benestar en sectors amplis de la població. Si no canviem els valors de l'estat del benestar, no millorarà la situació sociolaboral.

La zona de vulnerabilitat és una zona gris caracteritzada per la precarietat i la fragilitat. S'està convertint en la zona d'organització de la cohesió social, ascendent en detriment de la integració social. Això provoca un retrocés del benestar en sectors amplis de la població.

La població en atur/atur registrat, segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), són aquelles persones que no tenen feina remunerada, estan en condicions de fer feina en el termini de dues setmanes i han cercat feina durant les darreres quatre setmanes o estan a l'espera d'ocupar un lloc de feina.

La població ocupada/ocupats, segons l'EPA (INE), són aquelles persones de 16 anys o més que dins la setmana de referència han treballat durant almenys una hora, a canvi d'una retribució en diners o en espècie. També són ocupats els que tenint feina han estat temporalment absents del lloc de feina per malaltia, vacances, etc.

La població activa/actius, segons l'INEM, és la suma, per cada sector, de la població afiliada en situació d'alta a la Seguretat Social més la població registrada a l'INEM com a aturada.

Polítiques per a la Formació i la Inserció Sociolaboral

Polítiques d'ocupació

Poden ser passives o actives:

• Passives: Mesures assistencials que es limiten al pagament de prestacions econòmiques. Exemple: cobrar una prestació.
• Actives: Conjunt de programes i mesures d'orientació, ocupació i formació. El seu objectiu és facilitar l'accés a l'ocupació de persones en atur al mercat de treball i l'adaptació de la formació i requalificació per a l'ocupació dels treballadors, així com aquelles altres destinades a fomentar l'esperit empresarial i l'economia social. Estan destinades a aconseguir que aquells que ja estaven al mercat, o es trobaven temporalment en desocupació, poguessin adaptar-se de forma àgil a les necessitats del nou context econòmic mitjançant mesures formatives.

Aquestes polítiques s'inicien als països del nord d'Europa en la dècada dels 70. A Espanya, aquestes mesures s'inicien els anys 80, amb la Ley Básica de Empleo, que estableix un sistema dual de protecció:

• Per una banda, prestacions d'atur de caràcter contributiu.
• Per l'altra, subsidis d'atur, és a dir, prestacions complementàries de caràcter assistencial.

Als anys 90 es passa del "workfare" al "welfare for/to work" i, posteriorment, al "making work pay o in work benefits".

Polítiques socials (assistencials)

Aquestes inclouen la inserció laboral a causa de l'increment de les situacions de vulnerabilitat i d'exclusió. Es dissenyen sobre la base de l'acompliment de dos objectius: el primer és la integració de la societat mitjançant polítiques de prestació de serveis públics (salut, educació, habitatge, seguretat social, etc.). Aquestes polítiques són assistencials perquè inclouen la inserció laboral a causa de l'increment de les situacions de vulnerabilitat i d'exclusió.

Polítiques educatives (educació i formació)

Canvis en els sistemes de formació professional i en les relacions entre l'educació general i la formació professional. Utilitzen el discurs sobre la inadequació de les qualificacions i la insuficiència de la formació com a eix central de les anàlisis sobre les causes de l'atur, reforçades per la centralitat de l'educació i la formació en les societats del coneixement. Les conseqüències dels canvis en el sistema d'educació i formació han fet que l'escola millori les respostes a la nova situació i que hi hagi un fort impuls de la formació per a l'ocupació, a causa de la importància de la formació en les polítiques actives d'ocupació.

Reptes del sistema educatiu i de formació:

• Reformes en l'educació obligatòria, allargament de l'escolaritat obligatòria...
• Retard de la formació professional específica i més lligam amb l'empresa. Creació de programes específics per a joves que no aconsegueixen la titulació corresponent o l'educació obligatòria, dins el mateix sistema educatiu.
• Consolidació d'un subsistema específic de formació professional per a treballar com a objecte la formació de treballadors ocupats i desocupats.
• Formació durant tota la vida. A l'àmbit específicament laboral, la formació durant tota la vida aporta majors possibilitats de fer front de manera positiva a les transicions en relació amb el treball i a la participació en una activitat econòmica en la qual el coneixement es constitueix en l'element central d'un nombre cada vegada major de llocs de treball.
• Establiment de prioritats en relació amb les persones amb baixos nivells educatius, educació de segona oportunitat.
• Rol creixent de les formacions fora de l'escola amb la implicació d'un nombre major d'actors. El concepte de "societat de l'aprenentatge" és especialment pertinent en definir "un nou tipus de societat en la qual l'adquisició dels coneixements no està confiada a les institucions educatives (en l'espai), ni es limita a la formació inicial (en el temps).