Potestats Administratives: Reglades, Discrecionals i Conceptes Jurídics Indeterminats

La vinculació que lliga l'Administració a la llei s'anomena vinculació positiva. Això significa que si la llei no estableix que l'Administració Pública (AP) pot fer quelcom, aquesta no ho pot fer. De la mateixa manera, si una llei exigeix que l'AP actuï, aquesta ha d'actuar.

L'Atribució de Potestats: La Via d'Actuació Administrativa

La llei atorga potestat d'actuació a l'AP dins de l'àmbit que sigui (per exemple: sancions, expropiacions...).

La Concreció i Especificitat de les Potestats

Aquestes potestats es poden exercir només quan la llei les atorga, i han d'estar explicades explícitament. Cal concretar bé les actuacions a realitzar.

Potestats Reglades i Discrecionals. Conceptes Jurídics Indeterminats

Potestats Reglades: Concepte i Exemples

Són les més concretes i verificables. Es pot verificar fàcilment si aquesta potestat s'ha exercit correctament o no. És fàcil de detectar. Quan l'Administració actua, només ho pot fer d'una manera; no pot triar entre diferents opcions.

• Exemple 1: Si una persona és major d'edat, pot fer X cosa. En canvi, si no ho és, no ho pot fer.
• Exemple 2: Terminis. Si tenim 30 dies per fer una sol·licitud, si estem dins del termini, s'acceptarà; si no, no s'acceptarà.

L'Administració no té marge de maniobra amb aquest tipus de potestats.

Potestats Discrecionals: Concepte i Exemples

Són aquelles potestats que la llei atorga a l'Administració, però que no són tan clares ni tan fàcils d'executar. Existeix un marge d'apreciació, hi ha decisions a prendre. A l'Administració se li presenten diferents maneres d'actuació.

Això sí, totes les maneres han d'estar previstes a la llei. L'Administració continua estant vinculada pel principi de legalitat i no pot fer el que la llei no permet, però en aquest cas la llei no és tan concreta i presenta diverses opcions entre les quals l'Administració ha de triar. La mateixa llei ha de donar les pautes a l'Administració perquè sàpiga què ha de tenir en compte a l'hora de prendre la decisió.

Exemple: Els ajuntaments, quan fan els plans urbanístics, dins d'uns certs límits poden decidir si hi pot haver zones verdes o indústries en determinades zones, però no poden decidir lliurement. La llei sobre planificació urbanística indica a l'Administració que ha de respectar uns percentatges. L'ajuntament pot decidir com vol que sigui la seva ciutat, però atenent al que la llei estableix.

Conceptes Jurídics Indeterminats i la seva Interpretació

Són els conceptes que s'utilitzen per definir aquestes potestats discrecionals. Són el tipus de paraules que apareixen a les lleis, però que no són tan clares. Se'ls anomena conceptes jurídics indeterminats. Són conceptes que requereixen un cert raonament a l'hora d'aplicar-los, una valoració; no es poden aplicar matemàticament com les potestats reglades. S'han d'estudiar cas per cas.

Exemples de conceptes jurídics indeterminats:

• Dret Penal: La nocturnitat.
• Dret Civil: Els conceptes de la bona fe contractual. Una de les característiques dels contractes és la bona fe; si una de les dues persones que ha signat el contracte no actua de bona fe i l'altra ho pot demostrar, el jutge li donarà la raó.
• Dret Administratiu: L'ordre públic (a partir de quin moment deixa d'haver-hi ordre públic? S'ha d'analitzar cada cas). Utilitat pública (quan una cosa és o no és d'utilitat pública?).

Tots aquests són conceptes que apareixen sempre quan la llei atorga una potestat discrecional. Cada vegada que arriba un cas a l'Administració, aquesta ha d'estudiar el cas concret i les seves circumstàncies per tal d'arribar a una única solució possible, que és el que passa normalment quan s'estudia de manera correcta el cas en concret.