Potabilització d'aigües residuals

INTRODUCCIÓ

Bon dia, ara explicarem el nostre treball de recerca sobre la potabilització d'aigües residuals. Aquests seran els punts que continuarem durant la presentació, primer farem una introducció on explicarem la nostra motivació i objectius previs per a dur a terme aquest projecte, també explicarem que és i algunes característiques de l'aigua potable, els diferents tipus de contaminació que pot patir l'aigua, un tractament de potabilització, la part experimental on nosaltres mateixos vam reproduir un procés de tractament i per acabar les nostres conclusions finals en fer aquest treball.

CARACTERÍSTIQUES AIGUA POTABLE

L'aigua potable és un dels principals recursos que necessitem els éssers humans per a sobreviure i que té una influència directa favorable en el camp de la salut. Però, per poder-ne gaudir d'aquests beneficis, l'aigua ha de complir aquesta sèrie de requisits marcats per la normativa de l'Organització Mundial de la Salut.

Ha d'estar lliure de cap contaminant, sigui orgànic, inorgànic o radioactiu; no pot presentar cap imperfecció, provocada per la pressió de les canonades; ha de ser transparent, encara que de vegades pot ser blanquinosa a causa del procés de desinfecció de l'aigua; en la seva composició no ha d'incloure res que pugui generar olor; no pot tenir gust i mantenir una proporció determinada de gasos i sals inorgàniques dissoltes.

I com a característiques químiques ha de tenir un pH entre 6,5 i 8,5 perquè sigui apta per al consum humà; un clor actiu residual del procés de desinfecció mínim de 0,2 mil·ligrams/litre per garantir la desinfecció de l'aigua i la prevenció de transmissió de malalties i per últim una duresa total que no superi els 400 mil·ligrams/litre, ja que en cas contrari podria donar problemes a la nostra salut.

CLORACIÓ

La cloració es defineix en un mètode de desinfecció amb clor utilitzat en els tractaments d'aigües residuals i potables.

El seu objectiu és evitar la transmissió de malalties i desenvolupament d’algues microscòpiques que infectin l’aigua, encara que també actua com un oxidant, per la qual cosa ajuda a eliminar substàncies químiques, sòlids minerals i orgànics no desitjats que són els responsables per la mala olor i sabor en l'aigua.

El procés consisteix en la desinfecció amb clor que produeix l'àcid hipoclorós (HClO) i hipoclorit (CIO-) on si es continua afegint clor, s'aniran destruint les cloramines, que són un compost format per amoníac i clor que ajuda a la desinfecció i compostos orgànics fins que arribar el punt de ruptura; que és la dosi mínima necessària per a eliminar l'amoníac i destruir les cloramines que s’han format prèviament. A partir d’aquest punt de ruptura es produeix la formació on el clor residual es converteix en un agent desinfectant molt actiu.

ALCALINACIÓ

L'alcalinitat és la mesura de totes les substàncies alcalines dissoltes en aigua, les quals tenen la capacitat de neutralitzar els àcids amb l’objectiu d’augmentar el pH.

Quan aquestes substàncies com hidròxid de calci o de sodi passen a través del procés de tractament, l’alcalinitat és prou alta provocant que l'aigua s'atenuï contra canvis volàtils de pH.

La finalitat és arribar a l'aigua pura, amb un pH de 7 on les seves molècules se separen en una quantitat igual d'ions d'hidrogen i hidròxid.

PART EXPERIMENTAL

Vam filtrar les dues mostres pel filtre i el més destacat era el canvi de color, on abans de filtrar-la l'aigua tenia una mica de color i feia sensació de brutícia, i en passar pel filtre va canviar a ser transparent i cristal·lina.

Un cop això, vam realitzar el procés de cloració amb hipoclorit de sodi (NaClO) com a desinfectant i el lleixiu era l’opció més comuna i fàcil d’aconseguir. Tot i que, no vam calcular correctament la quantitat que havien d’afegir i la mostra final obtinguda encara que a simple vista sembli apta per veure, en la seva composició té massa clor residual que si beguessis et cremaria per dins i tenia molta olor de lleixiu.