Postmodernisme i Gir Narratiu: Crisi de Valors en la Historiografia

El Postmodernisme: Concepcions, Característiques i Perills

A inicis dels anys 70 es produí una crisi de valors i un enfrontament generacional. Es generalitzà el rebuig pel passat, per les seves experiències i per les certeses establertes.

El postmodernisme volia trencar totalment i a tots els nivells amb allò considerat cert i establert, i amb el model anterior. Per això, la seva definició és complicada. Seria una fusió de molts corrents que volien acabar amb el pensament únic occidental i construir una visió de la realitat *polièdrica* i no uniforme.

La Condició Postmoderna segons J.F. Lyotard

**J.F. Lyotard** escrigué *La condició postmoderna*, on anunciava la fi de les grans interpretacions (el socialisme, el cristianisme, la idea de progrés, etc.) que s’havien convertit en certeses universals. El nou món no tindria aquests models i seria diferent.

La fi de les grans interpretacions historiogràfiques

La Història experimentaria la fi de les grans interpretacions i models historiogràfics. Es pretenia acabar amb les perioditzacions i passar a les *petites històries*, passant de la *History* a la *Story* (de la Història al relat).

Els perills i riscos del Postmodernisme

Els perills del postmodernisme eren clars:

1. El **relativisme extrem**, ja que s’acceptava com a vàlida tota interpretació.
2. Es basava en una visió del món on la representació dominava sobre la realitat, perquè no la podríem conèixer mai.
3. Els intel·lectuals postmodernistes no eren historiadors que opinaven sobre Història i proposaven trencar amb els models anteriors.

El Gir Narratiu i el Canvi de Paradigma

El Gir Lingüístic: El llenguatge com a condició

Abans de tot, hi ha el llenguatge, i és aquest el que condiciona l’ésser humà perquè deixa constància per escrit dels seus actes. Només existeixen condicions lingüístiques anteriors: aquestes són emprades per l’historiador, però és ell l’objecte emprat per l’estructura lingüística.

Aquest gir lingüístic porta a noves formes d’entendre la Història, on l’aspecte narratiu és molt important. Fan una *Història narrativa*. Als anys 70 aprenen a escriure de forma més senzilla i comprensible.

Anteriorment, s’havia deixat aparcada la narrativa per concentrar-se en les dates i estadístiques. L’historiador quantificava, no narrava, sent de molt difícil comprensió la seva producció.

El canvi es dóna a partir de 1975: predomini del relat, aparcant en segon terme l’aspecte científic quantitatiu. Se centra en l’estil de l’escriptura i la narració. Aquesta nova tendència és internacional, sense fronteres establertes ni relacionada a cap revista o ideologia concreta.

Característiques clau del Gir Narratiu

• Redescobriment del relat, amb un llenguatge senzill i fàcil.
• Redescobriment de les **Biografies**, influïdes pel gir antropològic.
• L'**Antropologia** com a referent principal. Això porta a uns interessos més orientats a allò personal, individual i específic, més que als grans esdeveniments i grans estructures.
• Nous temes no tractats abans, no paradigmàtics, centrats en la humanitat i en l’ésser humà.