Postimpressionisme, Expressionisme i Modernisme

Postimpressionisme

El Postimpressionisme va ser un estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX. Es caracteritza per una major preocupació per la forma, enfront del predomini de la sensació visual que havia caracteritzat l'Impressionisme precedent.

Cobreix el període comprès entre l'Impressionisme i el Cubisme.

Característiques del Postimpressionisme

• Engloba múltiples tendències i estils.
• És un conjunt de diferents tècniques que responen a les inquietuds dels diferents artistes.
• No hi ha un estil unificat, sinó que l'obra reflecteix la individualitat dels plantejaments de cada artista.
• Recuperació de la importància del dibuix i el traç, a diferència de l'Impressionisme.
• El dibuix dóna qualitat a la matèria, a la forma i al volum.
• Captació, a part de la llum, de l'expressivitat de coses i persones.
• Color aplicat en grans superfícies planes, sense matisació i sense perdre intensitat en la llunyania.
• Els postimpressionistes també basen la seva obra en l'ús del color, però rebutgen la representació fidel de la natura, per la qual cosa presenten una visió del món més subjectiva.
• Captació del gest detingut i fixat, coincidint amb la idea d'instantaneïtat.
• Nova organització de l'espai, amb diagonals i una línia de l'horitzó força alta (escalonament).
• Preferència per formats allargats, gust pels detalls i utilització de perfils i contorns.
• Visió hedonista de la vida, ja buscada pels impressionistes.

Autors destacats

• Toulouse-Lautrec: representació de la vida nocturna dels cabarets. Influència també de l'estampa japonesa i de les propostes decoratives del Modernisme.
• Van Gogh: primeres obres naturalistes amb missatge social i obres obscures. Més tard viatja a París (segona etapa o etapa a París) i rep influència de Rubens, del gravat japonès i de Gauguin. Evolució d'un estil ombrívol a creacions vibrants.
• Cézanne: art revolucionari, en el qual s'inspiren grans mestres del segle XX. No va veure el reconeixement del seu art en vida. Cézanne mostra indicis de Cubisme (n'estableix les bases) en les seves creacions. Pensa que tota la natura es pot reduir a elements geomètrics. Producció de paisatges, natures mortes, jugadors de cartes, banyistes...
• Paul Gauguin: influenciat per l'Impressionisme i integrat en ell juntament amb Pissarro. Conviu i treballa durant un temps amb Van Gogh, però una baralla entre ells va posar fi a aquesta situació. Pintura molt marcada pel seu viatge a Tahití.

Expressionisme

A Alemanya, el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d'ànim tens i angoixat que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l'angoixa i la desesperança individual.

L'obra d'art expressionista va ser l'expressió d'una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l'existència... Tot el que és advers a la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres.

El punt de partida de l'Expressionisme va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El Crit, com a exemple de l'emoció que s'havia introduït en l'obra d'art. Cap al 1905, un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.

Temes

• Intenten representar problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen.
• Reivindiquen nous temes perquè busquen la llibertat total de l'individu, expressant també el món interior d'aquest.
• Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat.
• Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana, escenes de la ciutat...

Formes

• No pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures.
• Exageren els elements lineals, la violència expressiva i les línies.
• Tenen dues tendències expressives fixades en l'art gòtic i l'art negre africà (talles de fusta).
• Els colors són forts i violents.

L'Expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si:

• Combatius: Impulsos primaris, colors violents, valoració del contingut per sobre la forma, no abandonen la figuració.
• Poètics: Refinament intel·lectual, color harmònic, diferents temàtiques, combinació harmònica de les formes.

Modernisme

Neix entre finals del segle XIX i XX, aproximadament entre 1890 i 1910 a Bèlgica, després d'una gran diversitat d'estils. Aquest estil és unitari, és a dir, que fomenta tots els diferents estils: pintura, escultura...

Tendències

• Neogoticisme del segle XIX.
• L'Arts and Crafts: s'intenta recuperar fer les coses artesanals, amb les mans, i no com es fan en una empresa.
• Influència de l'Impressionisme i del Simbolisme (utilitzaven metàfores).
• Enginyeria i arquitectura del ferro per a construir els seus edificis.
• Art japonès.
• Utilitzen molt les noves tècniques de treballar en corba la fusta.

Apareix el Modernisme en aquelles ciutats/països on hi ha hagut més desenvolupament industrial i inclou moltes de les manifestacions de la seva època (complements, vestits, mobiliari, espectacles...). Vol ser un reflex d'una societat moderna i activa i fer una ciutat nova, alegre i elegant. És l'estil d'una burgesia rica i refinada, la més ben preparada socialment i intel·lectualment, que necessita productes de qualitats superiors als que la indústria fabrica fins al moment. Malgrat els diferents noms que rep, té unes característiques comunes. Critica la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna.

Característiques del Modernisme

• L'antecedent: Arts and Crafts de William Morris, que volia la recuperació de l'artesania enfront del maquinisme, la recuperació de la creativitat artística.
• La natura és la gran font d'inspiració; la línia corba i ondulant, sobretot vegetal.
• Utilització dels nous materials: ferro i vidre.
• Predomini de la línia ondulada, tant en l'arquitectura com en la decoració (a tot arreu).
• Reflex de les formes naturals i els seus contrastos.
• Papallones i cabells llargs femenins són elements ornamentals típics.
• A més del ferro, també s'utilitzen altres materials tradicionals com ara el maó o la pedra.
• No hi ha gens de simetria.
• Abunden elements trets de la imaginació (formes rares).
• Elements molt útils, funcionals i pràctics.