Postimpressionisme: Expressió i Emoció

Estil postimpressionista

L'obra va ser realitzada en un moment en què a França s'estava portant a terme, per part d'una sèrie d'autors nous, una revisió de l'impressionisme. Aquests pintors experimentaran un nou concepte de la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les avantguardes del segle XX. Van Gogh entra en contacte amb els cercles impressionistes, però trobarà el seu propi camí que li portarà a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de força i color.

Segona meitat del segle XIX

Època marcada pels canvis i les innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Això va suposar també tota una sèrie de transformacions en la societat. Es canviaren les maneres de pensar, de viure, i es donà menys importància a la religió, qüestionant-ne els seus principis. A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre imperi, però no se'n va sortir i va sorgir la III República (1870). En aquest període també es comença la guerra entre França i Prússia. Per aquests temps també s'inventa la fotografia. Per això en pintura ja no es considera tant important ser realista, perquè ja hi ha les fotos per a això, i es comença a donar més importància al color i a la subjectivitat.

Composició: Els xiprers són els eixos vertebradors de la composició. Al quedar en primer terme donen profunditat al quadre, que queda esglaonat en diferents plans: el poble, les muntanyes, l'horitzó, el cel, i el firmament.
Les línies verticals que formen els xiprers i el campanar del poble, contrasten amb les ondulacions que trobem al cel i els astres. Al mateix temps, el xiprer més alt serveix per unir el cel i la terra.
L'horitzó, al ser baix, remarca que la importància del quadre, el tema principal, és al cel.

Profunditat: s'aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements, el xipré en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades.Moviment: podem percebre moviment a través de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xipré. Aquest moviment expressa certa angoixa, és un quadre nerviós que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d'aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d'energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.Expressivitat: molt expressiu a partir de la línia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa intranquil·litat...Llum: prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prové de l'alba del matí, perquè es creu que l'estel més brillant del quadre és l'estel del matí, l'estel Venus.

Significat: El paisatge és utilitzat per Van Gogh per tal d'expressar la seva lluita interior. L'artista no només pinta per expressar la seva pròpia percepció d'un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també pel seu drama religiós. Busca consol. Això es deu a que a finals del segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que són discutits pels grans avenços científics.

Van Gogh havia fracassat en moltes coses, inclús en suïcidar-se, no venia cap quadre i a sobre va haver d'acceptar el seu internament en un manicomi.

Busca en la natura les respostes que la vivència religiosa tradicional no li pot donar.

Funció: Estètica i terapèutica, ja que l'autor pintava per treure's l'angoixa de dins. La pintura expressa el seu estat d'ànim.

Estil: Postimpressionisme. Sorgit a França a l'última dècada del XIX, continua el camí renovador de l'impressionisme tot i que refusant les seves limitacions. La majoria d'autors van començar essent impressionistes però a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil personal. Tot i que exposaven junts de vegades, no era un moviment en equip.

Com a característiques artístiques, els postimpressionistes rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura. Volen anar més enllà però tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades soltes, els temes de la vida real i l'aplicació compacta de la pintura, a través de la qual volen plasmar més emoció i expressió.

El postimpressionisme va constituir les bases de les noves avantguardes de principis del segle XX.