Postimpressionisme context historic

EL CRIT

-Autor: Munch

-Cronologia: 1893

-Tècnica: oli i tremp sobre cartró

-Estil: postimpressionisme/expressionista

-Tema: al·legòric

-Localització: Museu Nacional, Oslo

Context històric i cultural

Ens situem a mitjan del s.XIX a França, segon Imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials.

Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol...

Aquesta obra pertany al postimpressionisme, estil que es caracteritzava per no plasmar la realitat tal i com era, sinó per reinterpretar-la segons la subjectivitat...

En destaca Munch. Munch va ser un pintor noruec que es va dedicar a la pintura al 1880. És una pintura marcada pels fets tràgics de la seva família (mort de la mare i la germana), amb actitud tràgica i desesperada. Viatja a París el 1885 i també visita Alemanya, on influeix als pintors alemanys que teoritzen l’expressionisme. Se’l considera el pare de l’expressionisme. Admira a Gauguin i Van Gogh, d’aquí crea el seu propi llenguatge.

La seva tècnica pictòrica es basa en l’expressivitat de la línia, l’esquematització figures i ús del color de forma simbòlica.

La seva pintura escandalitza a la crítica.

Anàlisi formal

Descripció

Veiem a tres persones en un pont en un paisatge amb posta de sol, dues caminant i una en primer pla mirant a l’espectador i cridant.

Elements plàstics

• Predomina el color per sobre el dibuix però no s’oblida de la línia.  

• Traç gruixut amb una pinzellada llarga i ondulada.

• Color:  predominen les gammes dels blaus verdosos, vermells ataronjats i marronosos. Combinen els càlids amb els freds. La vitalitat del color la trobem al paisatge i al pont hi ha tons més apagats.  

• Llum: llum homogènia, present a tota l’obra. Està donada per la intensitat del color.  

• Profunditat: Trobem un punt de fuga reforçat per la línia diagonal del pont. La línia de l’horitzó és alta.

Composició

La línia diagonal del pont ens serveix com a línia compositiva, és el que li dóna un cert sentit a la composició.

Divideix l’obra en dos:

       - Part esquerra  ordre, donat per les figures i línies rectes.

       - Part dreta  desordre, com a línies sinuoses. És la part menys real.

És una composició simètrica, es dóna més importància al paisatge. L’element que equilibra el paisatge és el personatge principal, situat al centre. Se’l representa amb línies sinuoses, connectant l’ordre amb el desordre.

Hi ha dinamisme donat per les línies corbes. Molta expressivitat, reforçada per el rostre pintat el línies corbes.

Anàlisi significatiu

-Tema: al·legòric. Intenta mostrar el món interior, la seva visió subjectiva del paisatge i del món.

-Significat : Es mostra el propi autor i les seves emocions. El propi Munch ho va escriure, es representa un fet real que va viure: un passeig amb uns amics seus per Noruega. Ell va tenir un atac d’angoixa i el seu món interior es va desequilibrar, representant d’aquesta manera el que va veure.

També es vol fer una crítica a la burgesia i al seu fals optimisme, a la hipocresia de la mentalitat de l’època (per això està en un passeig que freqüentava la burgesia).

-Funció: decorativa.