El Món Postguerra: Segona Guerra Mundial, Guerra Freda i Descolonització

Causes i Contendents de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va tenir causes complexes i múltiples contendents. Entre les causes remotes, el Tractat de Versalles va fomentar la humiliació i el ressentiment. La crisi del 1929 va portar al sorgiment dels feixismes, que van desenvolupar una política exterior expansionista i agressiva. Les democràcies van tractar de mantenir-se al marge i es preocupaven dels problemes interns.

Les causes properes inclouen les agressions bèl·liques del Japó, Itàlia i Alemanya. Per a frenar l’expansionisme de Hitler, es va convocar la Conferència de Múnic, però França i Gran Bretanya van acceptar la promesa de Hitler d’aturar el seu expansionisme.

Quant a les aliances i l’esclat de la guerra:

• 1936: Es signa l’Eix Roma-Berlín, anomenat Pacte d'Acer. Posteriorment, es va fer un pacte amb el Japó.
• 1939: Gran Bretanya i França es van comprometre amb Polònia a anar a la guerra si Hitler envaïa el país. Hitler va signar amb l’URSS el Pacte Germano-Soviètic, que preveia el repartiment de Polònia.
• Setembre de 1939: Hitler envaeix Polònia, i França i Gran Bretanya li declaren la guerra, marcant l'inici del conflicte.

El Desenvolupament del Conflicte (1939-1945)

Les etapes de la Segona Guerra Mundial es poden dividir de la següent manera:

• 1939-1941: La guerra llampec ocupa l’Europa occidental. L’aviació bombardeja les ciutats de Gran Bretanya, en l'anomenada Batalla d’Anglaterra. El 1941, amb l’Operació Barba-roja, els alemanys arriben a les portes de Moscou.
• 1942-1943: Els EUA i Rússia van entrar en guerra, i es produeix el primer fracàs de Hitler, que provoca la Batalla de Stalingrad.
• 1944-1945: Es produeix el Desembarcament de Normandia. El 1945, els japonesos van utilitzar una arma nova: la bomba atòmica, que va ser llançada sobre Hiroshima i Nagasaki.

L'organització de l’imperi nazi va implicar la incorporació d'Alsàcia i Lorena al Reich i la colonització de Polònia oriental. Els estats satèl·lits foren, entre d'altres, França i Ucraïna. Les indústries es van reordenar en funció dels interessos alemanys.

Les Conseqüències de la Guerra

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van ser profundes:

• Econòmicament: Van emergir noves potències perquè Europa estava destrossada. Les destruccions materials van ser molt importants i van afectar les ciutats, els mitjans de comunicació i les instal·lacions industrials. Els beneficiats d’aquesta guerra foren els països neutrals, que es van convertir en subministradors i van experimentar un creixement econòmic, com el Canadà, Austràlia i Suècia.
• Moralment: Va tenir un gran impacte per les modificacions de fronteres i per les expulsions de minories ètniques.

Les conferències de pau van ser crucials per a la reordenació del món:

• La de Teheran: Primeres mesures militars conjuntes per accelerar la fi de la guerra.
• La de Jalta: Eliminació del règim nazi, divisió d'Alemanya i Àustria en quatre zones, igual que les capitals respectives, Berlín i Viena.
• La de Potsdam: Van aparèixer les diferències entre els EUA i l’URSS, que s'acusaven d’aprofitar el conflicte bèl·lic per ampliar les seves zones d’influència.
• La de París: Divisió d'Àustria en quatre zones fins al 1955.

L'ONU (Organització de les Nacions Unides) es va crear amb els objectius de mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar la cooperació entre nacions, rebutjar l'ús de la força, garantir la no-intervenció en els afers interns dels estats i defensar el dret dels pobles a disposar dels seus propis recursos.

La Formació de Blocs Antagònics

El deteriorament de les relacions entre les antigues potències aliades va ser ràpid. Després de la Segona Guerra Mundial, Europa es va dividir en dues zones d'influència:

• EUA: Van expulsar els partits comunistes dels governs.
• URSS: Van afavorir que el partit comunista es fes amb el poder dels països i van impulsar les democràcies populars.

La ruptura es va produir el 1947:

• EUA: Van impulsar la Doctrina Truman, que denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l'Exèrcit Roig, i van proposar el Pla Marshall per ajudar Europa a recuperar-se. La majoria de països d'Europa occidental el van acceptar.
• URSS: Va proposar l'Informe Jdànov, que denunciava els EUA com una via per a dominar Europa, i va crear el Kominform, una organització que unia els països comunistes.

El Teló d'Acer és una línia imaginària que dividia Europa en dues parts. També es van formar dues organitzacions militars antagòniques: pels EUA, l'OTAN; i per l'URSS, el Pacte de Varsòvia.

La plasmació pràctica d'aquesta divisió es va veure clarament a Alemanya. Després de la Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en quatre zones d'influència:

• El 1949, les tres zones aliades (França, Anglaterra i Nord-amèrica) es van unir i van formar la República Federal Alemanya.
• En conseqüència, l'URSS va bloquejar Berlín. Els EUA van crear un pont aeri per abastir la seva zona.
• Posteriorment, l'URSS va crear la seva zona: la República Democràtica Alemanya.

Guerra Freda i Coexistència Pacífica

La Guerra Freda: Definició

La Guerra Freda es basa en l'antagonisme entre dos blocs liderats pels EUA i l'URSS. Va ser un enfrontament molt tens que mai va arribar a una confrontació bèl·lica directa.

Conflictes de la Guerra Freda

La Guerra de Corea

• Al final de la guerra, el nord el van ocupar els russos i el sud els nord-americans.
• El 1949 es va dividir en dos estats.
• El 1950, Corea del Nord va envair Corea del Sud. El conflicte va acabar el 1953, quan es va consagrar la divisió de les dues Corees.

La Guerra del Vietnam

• El 1945, les forces comunistes van proclamar la independència.
• França no va acceptar que la guerra acabés el 1959 i es va consolidar la divisió en dos.
• Els EUA van enviar un contingent militar que va donar lloc a una nova guerra, que va acabar el 1954.
• Va provocar la retirada dels nord-americans i la unificació del Vietnam.

La Crisi dels Míssils

• El 1959, Fidel Castro va prendre el poder a Cuba i els nord-americans li van declarar el boicot econòmic.
• El 1962, moment de tensió màxima, l'URSS va instal·lar míssils nuclears a Cuba dirigits als EUA. Aquests els van imposar un bloqueig marítim.
• Finalment, els russos es van retirar.

La Coexistència Pacífica

La dècada de 1950 va ser una nova etapa dominada per la distensió. Les seves característiques inclouen:

• Una nova generació de dirigents: Khrusxov a l'URSS i Kennedy als EUA.
• L'establiment de relacions directes.
• Una actitud més tolerant.

A finals de la dècada de 1970, els soviètics van envair l'Afganistan (1979) i els EUA l'illa de Grenada. Això va comportar un rellançament de la carrera nuclear.

La Fi dels Imperis Colonials

Causes de la Descolonització

Les principals causes de la descolonització van ser:

• El desig d'independència, ja que la metròpoli havia imposat les seves formes de vida i costums.
• L'aparició de moviments nacionalistes.
• La disminució del prestigi de les potències colonials.
• La proclamació del dret dels pobles a disposar dels seus propis recursos.
• El suport dels EUA i l'URSS a la descolonització.

Etapes de la Descolonització

Primera Etapa: Àsia

• Índia
• Indonèsia
• Vietnam

Segona Etapa: Àfrica del Nord

• Líbia
• Marroc
• Tunísia
• Algèria

Tercera Etapa: Àfrica Subsahariana

Quarta Etapa: Sud-àfrica

• Independència el 1961.
• L'apartheid va durar fins al 1993.

Conflicte del Pròxim Orient

Palestina, després de la Segona Guerra Mundial, era un protectorat anglès. Aquí anaven els jueus que s'havien salvat de l'Holocaust. L'ONU va decidir crear dos països: Palestina i Israel. El 1948, Ben Gurion va proclamar l'Estat d'Israel. Els palestins i els seus veïns no van acceptar-ho, la qual cosa va portar a les Guerres Araboisraelianes. El 1964, l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina), dirigida per Iàssir Arafat, va fomentar el terrorisme. El 1993 es va aconseguir la creació d'un territori autònom sota autoritat palestina.

Moviment de Països No Aliniats

Grup de països, sorgits majoritàriament de la descolonització, que volien conservar la seva posició neutral i no aliar-se amb cap superpotència. Aspiraven a tenir un paper actiu en la política internacional, tot mostrant els seus interessos com a països militarment febles i econòmicament subdesenvolupats.

Neocolonialisme

Terme amb el qual es designa el control indirecte, principalment econòmic, que exerceixen les antigues metròpolis sobre les seves excolònies o, en un sentit més ampli, els estats rics del Primer Món sobre els més pobres del Tercer Món.

Resistència

Denominació que, durant la Segona Guerra Mundial, es va donar al conjunt d'organitzacions clandestines de lluita contra el domini nazi als països ocupats per Alemanya. Es dedicaven a accions d'informació, sabotatge i guerrilla contra les tropes d'ocupació.

Teló d'Acer

Expressió que, després de la Segona Guerra Mundial, definia la frontera simbòlica que separava l'URSS i els seus aliats d'ideologia comunista de la resta d'Europa, d'economia capitalista i aliada dels EUA.

Apartheid

Sistema social basat en la segregació racial que va ser imposat pels governs de la República de Sud-àfrica. La minoria blanca dominava i relegava la majoria negra, que no podia ocupar llocs al govern, votar ni accedir als espais destinats als blancs. Va ser abolit l'any 1993.

Conferència de Bandung

Es va signar el 1955 i els principis que defensaven eren:

• Sobirania i igualtat per a les nacions.
• Solució dels conflictes per via pacífica.
• Establiment d'una aliança d'estats independents.

Democràcies Populars

Règim polític que es va instaurar als nous estats socialistes després de la Segona Guerra Mundial. Malgrat el seu nom, es tractava de règims no democràtics que es definien com a socialistes i en els quals un partit únic, el comunista, detenia el poder.

Pla Marshall

Pla de restauració de l'economia, va consistir en ajudes i préstecs als països que van voler acollir-s'hi i va ser essencial per a la recuperació econòmica d'Europa.