Postguerra i camí cap a la Segona Guerra Mundial

1. Els anys ombrívols de la postguerra

Processos històrics

Un endeutament generalitzat

• Tractat de Versalles: Alemanya va haver de pagar reparacions a França i al Regne Unit.

• Els aliats també tenien deutes amb els EUA, que els van finançar durant la guerra.

• L'economia europea estava destruïda i endeutada, mentre els EUA esdevenen una potència econòmica.

Inflació, devaluació i hiperinflació

• Alemanya va patir hiperinflació per l'excés d'emissió de moneda.

• La població perd poder adquisitiu i augmenta l'atur.

• Altres països també tenen dificultats econòmiques i recorren a crèdits nous dels EUA.

Inflació i IPC: són el mateix?

• IPC: mesura el preu d'una cistella de béns i serveis consumits per les llars.

• Inflació: augment generalitzat dels preus; l'IPC n'és una mesura, però també existeixen altres indicadores que afecten els béns productius.

Un clima de tensió militar

• Alemanya no pot pagar les reparacions → França i Bèlgica ocupen la conca del Ruhr (1923).

• Resultats:

  • Econòmics: més atur i inflació.

  • Polítics: creixement del nacionalisme i del nazisme.

  • Militars: es reactiva l'armament al marge del Tractat de Versalles.

La llavor de les dictadures

• Putsch de Munic (1923): intent de cop d'estat fallit d'Hitler.

• Fracàs dels règims democràtics → auge del comunisme, del feixisme i del nazisme a Europa.

2. Del pessimisme a l’esperança

Processos històrics

Reconstrucció d'Europa

• Els EUA impulsen el Pla Dawes (1924):

  • Relaxació de les condicions per a Alemanya.

  • Nova moneda (Rentenmark) i crèdits nous.

• Europa comença a recuperar-se econòmicament.

• Els EUA n'obtenen grans beneficis i reforcen la seva hegemonia econòmica.

Un clima d'eufòria i prosperitat

• Acords de Locarno (1925): estabilitat fronterera i distensió.

• Es reconstrueix Europa amb ajut econòmic dels EUA.

• Factors clau de l'èxit econòmic americà:

  • Augment de la productivitat (cadenes de muntatge).

  • Nous productes (cotxe, ràdio...).

  • Superàvit comercial.

• Creixement del 5% anual → els "Feliços anys 20".

Perspectiva de gènere

Les noves dones

• Nous electrodomèstics alleugereixen les tasques domèstiques.

• Emancipació femenina: treball fora de casa, accés als estudis i sufragi.

• Nova imatge: faldilla més curta, cabells curts, pràctica d'esports i conducció.

• Flappers: dones modernes, independents i transgressores.

La petjada de les dones

• Josephine Baker: artista afroamericana i, més tard, espia contra els nazis.

• Altres figures destacades: Coco Chanel (moda), Dora Maar (art) i Amelia Earhart (aviació).

3. La irrupció de la societat de masses

Individus i societats

Els nous mitjans de comunicació

• Ràdio, diaris i revistes fan accessible la informació a grans capes de la població.

• Mass media: mitjans de masses, antecessors de la comunicació global actual.

• Publicitat i propaganda: informen, formen opinió i poden manipular.

• Els polítics utilitzen aquests mitjans per guanyar i mantenir el poder.

L'American Way of Life

• Estil de vida basat en el consum, el confort i l'èxit personal.

• Augment de la classe mitjana americana: habitatge, cotxe i electrodomèstics.

• El Model T de Ford: icona de la mobilitat i d'un accés més popular al cotxe.

• Publicitat i cinema contribueixen a exportar aquest estil de vida a Europa.

La revolució dels consumidors

• Apareix el crèdit i la venda a terminis → més consum.

• Grans magatzems: nova manera organitzada de comprar.

• Però sectors tradicionals (agrari, tèxtil...) queden enrere → crisi en aquests àmbits.

• 1922: crisi agrícola als EUA i demandes de proteccionisme.

4. La fi d’un miratge: la crisi del 1929

Auge de la borsa i especulació financera

• El Pla Dawes va facilitar crèdits barats i va estimular l'activitat econòmica.

• Crèdits a empreses i a consumidors → inversió productiva però també especulativa (construcció, borsa).

• Millora de la productivitat → sobreproducció → caiguda de vendes i de beneficis.

• Inversió massiva a la borsa, sovint amb crèdits → bombolla especulativa.

Triangle màgic de la borsa

• Rendibilitat: benefici esperat.

• Risc: possibilitat de pèrdues.

• Liquiditat: facilitat per recuperar els diners invertits.

• Volatilitat: variabilitat del preu → augment del risc.

El crac de la borsa de Nova York (1929)

• Dijous Negre (24 d'octubre): milions d'accions sense comprador.

• Dimarts Negre: caiguda massiva de preus; els bancs van exigir el pagament dels crèdits.

• La bombolla explota → pèrdues milionàries → pànic i, en alguns casos, suïcidis d'inversors.

De la crisi financera a la depressió

• Empreses i particulars no poden tornar els crèdits → fallides bancàries.

• Crisi de liquiditat generalitzada.

• Desocupació massiva (de 4 a 13 milions entre 1929 i 1933 als EUA).

• Deflació: caiguda extrema de preus → caiguda del consum → la Gran Depressió.

5. La Gran Depressió i el New Deal

Conseqüències globals de la crisi

• Fallida de milers de bancs i tancament d'empreses.

• Reducció dràstica de la producció i del comerç mundial.

• Els EUA arrosseguen Europa: dependència dels crèdits i de les seves exportacions.

• Dust Bowl (vents i sequera) agreuja la crisi agrícola als EUA.

Tesi econòmica de Keynes

• Problema: manca de demanda i caiguda d'inversió.

• Solució: intervenció de l'Estat per reactivar l'economia:

  • Reactivar el consum, estimular la inversió privada i augmentar la despesa pública.

  • Pujar salaris, penalitzar l'estalvi i abaixar tipus d'interès quan cal.

• Objectiu: reduir desigualtats i fomentar l'ocupació.

El New Deal (F. D. Roosevelt, 1933-1938)

• Objectius: recuperar l'economia i protegir els més vulnerables.

Mesures econòmiques:

• Regulació de la borsa per evitar noves bombolles.

• Control bancari per protegir dipòsits i hipoteques.

• Inversió en obra pública per crear ocupació.

• Suport a la indústria i regulació agrícola (ajustar producció i preus).

Mesures socials (des de 1935):

• Assegurança d'atur, pensions i ajudes socials.

• Drets laborals: reconeixement dels sindicats i negociació col·lectiva.

• Nous programes d'ocupació.

Resultats del New Deal

• Millorament de les condicions socials per a molts ciutadans.

• L'economia es va estabilitzar de forma gradual.

• La renda encara era inferior a la d'abans del crac per a molts sectors.

• Atur elevat i augment del deute públic.

Causes de la Segona Guerra Mundial

1. Tractat de Versalles (1919):
   Va imposar condicions molt dures a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial (pèrdua de territoris, limitacions militars, reparacions). Això va generar ressentiment i desig de revenja.

2. Crisi econòmica del 1929:
   La Gran Depressió va provocar atur i pobresa, fet que va afavorir l'ascens de moviments totalitaris com el nazisme i el feixisme.

3. Ascens del feixisme i del nazisme:
   A Itàlia i a Alemanya van sorgir règims autoritaris i expansionistes. Hitler, en particular, volia expandir Alemanya i establir un ordre basat en la ideologia racial.

4. Projecte d'expansió nazi:
   Hitler volia unir tots els alemanys en un gran Reich i conquerir territori per obtenir "espai vital" (Lebensraum), especialment a l'Europa oriental.

5. Fracàs de la Societat de Nacions:
   L'organisme internacional creat per mantenir la pau no va saber aturar les agressions dels règims feixistes ni frenar l'escalada bèl·lica.

6. Política d'apaivagament:
   Les potències democràtiques (França i el Regne Unit) van permetre que Hitler annexés territoris per evitar una nova guerra. Això el va envalentir.

7. Pacte de no agressió germano-soviètic (1939):
   Alemanya i l'URSS es van repartir Polònia en secret, fet que va permetre a Hitler iniciar la guerra sense por d'un atac rus per l'est.

8. Expansionisme japonès:
   El Japó va buscar controlar territoris asiàtics per obtenir recursos, envaint la Xina i altres zones, i va acabar aliant-se amb Alemanya i Itàlia.

1. Les causes de la guerra

• Processos històrics:
  Les causes de la Segona Guerra Mundial inclouen les conseqüències del Tractat de Versalles, la crisi de 1929 i l'auge del feixisme. El factor clau va ser el nazisme i, més tard, l'imperialisme japonès.

• El projecte racial i l'expansionisme nazi:
  Hitler va trencar l'equilibri internacional amb una política expansionista i racista. Va abandonar la Societat de Nacions i va annexionar territoris (Sarre, Renània, Àustria, Sudets...). Va intervenir a la Guerra Civil Espanyola i va signar aliances amb Itàlia i el Japó, i un pacte de no agressió amb l'URSS que va conduir al repartiment de Polònia.

• L'actitud de les democràcies:
  Les democràcies occidentals, especialment França i el Regne Unit, van adoptar una política d'apaivagament, intentant evitar la guerra cedint a moltes demandes de Hitler. La Conferència de Munic (1938) en va ser un exemple clar; la invasió de Polònia va demostrar el fracàs d'aquesta política.

• L'imperialisme japonès:
  El Japó va buscar "espai vital" a l'Àsia, envaint Corea, Manxúria i la Xina. Es va convertir en un règim militarista i va aliar-se amb Alemanya i Itàlia. L'atac a Pearl Harbor (1941) va provocar l'entrada dels EUA a la guerra.

2. L'ofensiva nazi

• Els inicis de la guerra llampec:
  La guerra va començar amb la ràpida invasió de Polònia, estratègia coneguda com a Blitzkrieg. Després, Alemanya va ocupar Dinamarca, Noruega, Bèlgica, els Països Baixos i França. França va quedar dividida entre l'ocupació i el govern col·laboracionista de Vichy.

• La formació de l'Eix:
  Mussolini va entrar en guerra i va signar el Pacte Tripartit amb Alemanya i el Japó. L'Eix es va expandir als Balcans i al nord d'Àfrica. Alguns països es van convertir en estats satèl·lit d'Alemanya.

• De la batalla d'Anglaterra a Stalingrad:
  Hitler va atacar el Regne Unit però no el va vèncer. El 1941 va trencar el pacte amb l'URSS i va iniciar l'Operació Barbarroja, atacant Leningrad, Moscou i Ucraïna. Malgrat avenços inicials, la derrota a Stalingrad (1943) va marcar un punt d'inflexió.

• Una guerra mundial:
  Amb l'atac a Pearl Harbor, els EUA van entrar a la guerra. El Japó va ocupar diverses colònies asiàtiques però va trobar resistència ferma dels nord-americans i dels aliats. De Gaulle va impulsar la resistència francesa des de l'exili.

3. L'Europa nazi

• El nou ordre:
  Alemanya va reorganitzar Europa sota un nou ordre jeràrquic, amb governs titella o dominació directa. Es va eliminar l'oposició política i es va imposar una jerarquia racial basada en la suprema idea de l'"ària".

• L'explotació econòmica dels territoris ocupats:
  Els nazis van esclavitzar poblacions per explotar-les econòmicament. Van traslladar milions de persones, van saquejar recursos i van utilitzar treballadors forçats per reforçar la indústria alemanya.

• Els camps de concentració i extermini nazis:
  Des de 1933 es van construir camps de concentració. El 1942 es va impulsar la "solució final", que va portar a l'extermini sistemàtic de milions de jueus i d'altres grups. Camps com Auschwitz combinaven treball esclau i extermini amb mitjans industrialitzats (cambres de gas, forns crematoris).

4. Avanç i victòria dels aliats

L'alliberament d'Europa

1. Gir en la guerra després de Stalingrad (1943):
   Els soviètics comencen a recuperar territori a l'est (Romania, Bulgària, Hongria, Polònia).
   ➤ Marca l'inici de la retirada alemanya i el debilitament del front oriental.

2. Resistència local als Balcans:
   Partisans iugoslaus i albanesos van alliberar els seus territoris.
   ➤ Mostra la importància dels moviments locals en la lluita contra el nazisme.

3. Campanya al nord d'Àfrica i Itàlia (1943):

   • Els aliats expulsen els nazis d'Àfrica.

   • Desembarquen a Sicília i al sud d'Itàlia.

   • Itàlia es divideix: nord nazi-feixista (República de Salò) i sud aliat-antifeixista.
     ➤ Mussolini cau; s'intensifica la guerra civil italiana entre feixistes i partisans.

4. Destrucció sistemàtica d'Alemanya des de l'aire:
   Bombardejos massius britànics i nord-americans arrasen ciutats (ex.: Hamburg).
   ➤ Objectiu: trencar la moral i la capacitat productiva alemanya.

5. Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944):

   • Operació clau per obrir el front occidental.

   • La resistència francesa va col·laborar; París és alliberada (24 d'agost).
     ➤ Alemanya queda pressionada per dos fronts.

La petjada de les dones

1. Incorporació massiva de dones al treball (EUA):
   Amb els homes al front, es va demanar la participació femenina a fàbriques, serveis i, en alguns casos, a forces auxiliars.
   ➤ Simbolitzada per "Rosie la rebladora" i el lema "We can do it!".

2. Impacte social a llarg termini:
   Tot i que moltes dones van tornar a casa en acabar la guerra, moltes altres van canviar la seva visió del món.
   ➤ Inici d'un qüestionament del rol tradicional de gènere.

La caiguda de Berlín

1. Contraofensiva alemanya fallida (Ardenes, desembre de 1944):
   Últim intent nazi per frenar els aliats; derrota definitiva.

2. Avanç soviètic final:

   • L'Exèrcit Roig arriba a Auschwitz (gener de 1945) i revela l'horror dels camps.

   • Ocupen Berlín (24 d'abril); Hitler es suïcida (30 d'abril).
     ➤ Alemanya es rendeix entre el 7 i el 8 de maig de 1945.

3. Execució de Mussolini (28 d'abril de 1945):
   ➤ Final simbòlic del feixisme a Europa.

La derrota del Japó i la bomba atòmica

1. Lluita al Pacífic: resistència japonesa extrema:

   • Kamikazes (1944) i combats sagnants (Iwo Jima, Okinawa).
     ➤ Els japonesos van resistir amb una actitud de lluita fins la mort en molts enfrontaments.

2. Bombardejos massius (novembre 1944 – agost 1945):
   Centenars de ciutats van ser devastades amb un elevat nombre de víctimes civils.
   ➤ Aquests bombardejos no van aconseguir forçar la rendició immediata del Japó.

3. Bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d'agost de 1945):
   ➤ Van provocar la rendició del Japó (15 d'agost de 1945) i l'inici de l'era nuclear.

5. Les conseqüències de la guerra

L'impacte demogràfic

1. Milions de morts i ferits:

   • Entre 55 i 65 milions de morts a causa del conflicte.

   • Els civils van ser especialment afectats per bombes, genocidis i deportacions.

2. Holocaust i genocidis:

   • Uns 6 milions de jueus van ser assassinats.
     ➤ Evidència d'una magnitud extrema de la barbàrie nazi.

3. Desplaçaments forçats:

   • Uns 20 milions de persones es van haver de desplaçar per canvis de fronteres o deportacions.
     ➤ Especialment greu a l'Europa central i oriental.

La devastació econòmica

1. Europa i el Japó en ruïnes:
   Indústries, ciutats i infraestructures destruides; fam i escassetat.

2. Nous equilibris econòmics:

   • EUA: gran vencedor, sense destrucció interna significativa; emergeix com a potència mundial.

   • URSS: esdevé potència rival gràcies a l'expansió territorial i a una indústria fortament protegida.

La dimensió moral

1. Crims nazis i impacte ètic:
   La descoberta dels camps d'extermini sacseja la comunitat internacional.
   ➤ Es consolida el concepte de "crims contra la humanitat".

2. Judicis de Nuremberg (1945-46):

   • Condemna de dirigents nazis.
     ➤ Neix la idea de justícia penal internacional.

Les conferències de pau

1. Teheran, Ialta, Potsdam (1943-45):

   • Es van decidir els futurs mapes d'Europa.

   • Repartiment d'Alemanya i de Berlín.
     ➤ Ja s'hi percebia el conflicte latent entre EUA i URSS.

2. Tractats de París (1946):

   • Acords amb Itàlia, Finlàndia, Hongria, Bulgària i Romania.
     ➤ Redibuixaren l'Europa de postguerra.

La creació de l'ONU

1. Naixement a San Francisco (1945):
   Es va aprovar la Carta de les Nacions Unides amb 46 estats fundadors.

2. Objectius:
   Preservar la pau, garantir els drets humans i afavorir la cooperació internacional.

3. Estructura:

   • Assemblea General (tots els estats).

   • Consell de Seguretat amb cinc membres permanents amb dret de veto.

4. Declaració Universal dels Drets Humans (1948):
   ➤ Estableix els drets bàsics a protegir a tot el món.