Positivisme i utilitarisme: Comte, Mill i Marx — resum SEO

Positivisme: filosofia d'Auguste Comte

Positivisme. Filosofia de Comte. Davant les desigualtats socials i econòmiques que existien en la seva època, el filòsof Auguste Comte es va proposar com a objectiu una reforma social que portés l'ésser humà a un estat més positiu i feliç. El positivisme reivindicava una filosofia centrada en els fets concrets i reals, i es basa en la idea que la història és un procés continu de perfecció i avanç, tant social com en l'àmbit del saber, que culminarà quan l'home abasti la pau i la justícia. Comte divideix aquesta evolució en tres etapes:

Etapes del positivisme

• Estadi teològic: la realitat s'explica recorrent a poders divins i sobrenaturals.
• Estadi metafísic: l'ésser humà passa a explicar la realitat mitjançant lleis i principis generals i abstractes.
• Estadi positiu: l'ésser humà culmina el seu avanç i és capaç d'explicar la realitat mitjançant lleis obtingudes de l'observació i l'experimentació.

John Stuart Mill i l'utilitarisme

John Stuart Mill. Mill va seguir els passos del pare de l'utilitarisme, Jeremy Bentham (1748–1832), i va reformular l'utilitarisme benthamià aportant-hi un component qualitatiu: els actes no es compten només per la quantitat de plaer que aporten, sinó també per la seva qualitat. La llibertat personal és un bé qualitatiu perquè permet una vida més diversa i més creativa, lluny de la submissió a una tradició que sovint no fa altra cosa que perpetuar discriminacions o prejudicis.

Mill creu que és bàsica la llibertat i la diversitat humanes i, per això, la llibertat és necessària. Mill defensa que l'interès de tots respon al propi interès. Es va proposar com a fi de la seva vida tractar de millorar la societat. Va dotar l'utilitarisme d'una perspectiva més artística i humanística, allunyant-lo de l'estretor de l'utilitarisme anterior: una societat perfecta i justa afavoriria la sensibilitat cap a la bellesa i l'art, donant a l'ésser humà una existència tranquil·la i bona.

Utilitarisme: origen i principi

Utilitarisme. L'utilitarisme va sorgir a partir del positivisme de Comte, i, igual que aquest, promou una reforma social. Defensen que per renovar la societat s'ha de tenir en compte l'economia política. Davant els desequilibris que sorgien, aplicaven una norma moral coneguda com a principi d'utilitat o màxima felicitat: «afavorir la major felicitat per al major nombre de persones». Per tant, els utilitaristes defensen un hedonisme social, en el qual felicitat i plaer passen a ser els valors més importants.

Principi moral i Estat mínim, de Jeremy Bentham. Les seves teories estableixen la felicitat com a objectiu de la ciència moral i l'ètica, i afirmen que l'Estat no ha de portar a terme un control excessiu dels ciutadans per evitar que siguin infeliços. Perquè això es porti a terme, cal una democràcia representativa i un sufragi universal. En la recerca del plaer té un paper molt important la raó calculadora: estableix el balanç de plaers i dolors per decidir-se per allò que provoca més plaer.

Marx: alienació i crítica del capitalisme

Marx: L'alienació, segons Marx, és la situació de l'home en el capitalisme, quan deixa de ser subjecte i esdevé objecte, producte que es pot comprar i vendre.

Alienació econòmica

Alienació econòmica. La característica fonamental del treball alienat és que no pertany a l'home, sinó que l'home pertany al treball. El treball industrial, massificat i repetitiu no és ni lliure ni creatiu i, per tant, resulta estrictament deshumanitzador. L'obrer s'aliena en el producte del seu treball; el seu treball es ven. Mentre treballa, l'obrer no se sent lliure, no es pertany a ell mateix, sinó que pertany al capitalista per a qui treballa. El salari és un mitjà per a mantenir l'alienació perquè fa possible la subsistència de l'obrer.

Alienació política

Alienació política. L'obrer se sent alienat perquè se li fa creure que participa en la gestió de l'Estat, fent-li pensar que els qui governen fan la voluntat del poble. Mentre que la religió és la forma d'alienació sagrada de l'home, l'Estat és la seva forma d'autoalienació profana.

Dictadura del proletariat

Aquesta alienació serà superada per la dictadura del proletariat: només en una societat sense classes serà factible la gestió política en mans de l'única classe social existent, que ho farà de forma autogestionària.