Positivisme, Darwinisme i Materialisme Històric en Sociologia

Positivisme

1. Interpreta la societat com un organisme (totalitat indivisible de funcions i estructures).
2. Busca les lleis de l’estàtica social (allò que relliga la vida en societat) en la sociabilitat humana i la divisió del treball.
3. Mètode: inductiu (inductiu-deductiu).
4. Explica la dinàmica o evolució social per creixement i diferenciació de funcions: Comte: La llei dels tres: Teològic-Metafísic-Positiu. Spencer: evolució. Societats militars. Societats industrials.

Impacte del Darwinisme

1. L’origen de les espècies inclou el de l’home (1874).
2. Planteja 4 fases en l’hominització:
   1. Terrestralitat
   2. Bipedisme
   3. Encefalització
   4. Civilització
3. Naix la prehistòria.
4. L’antropologia: prespectiva evolucionista.

Materialisme Històric (o Marxisme)

1. Interpreta la societat com organització estructurada de la globalitat de l’experiència social: Mode de producció o formació socio-històrica. Els elements nuclears de dita estructura són Base/Superestructura.
2. Paxi.
3. Considera que les societats humanes generen creixements, conflictes i contradiccions que les fan evolucionar i transformar-se.
4. L’evolució històrica és una successió de etapes socio-històriques que es desenvolupen a partir del creixement i les contradiccions internes i dialècticament. El marxisme ortodox (soviètic) pressuposa un determinat esdevenir; el marxisme occidental un esdevenir obert.

Sociologia

1. Explica la societat per la interacció de funcions i estructures.
2. La transformació històrica es deu al creixement, diferenciació de funcions i procés de modernització. Dicotomia dual: premodernes i modernes.
3. Per a Durkheim, l’aspecte nuclear en la sociologia és l’estudi dels fets socials o forces socials que condicionen els individus. Tot i la ‘personalitat individual, la societat ens modela’.
4. Per a Weber No hi ha sols un factor de base, sinó diversos. L’aspecte nuclear de la sociologia són les accions socials:
   1. Accions socials racionals en relació a objectius.
   2. Accions socials racionals en relació a valors.
   3. Accions rutinàries o “protocolitzades” (costums).
   4. Accions impulsives.