Posicions, tàctiques i regles bàsiques de l'handbol

Posicions dels jugadors d'handbol

Porter

El porter és l'únic jugador que, dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, però només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per les mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments.

Extrem

Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1).

Lateral

Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força al joc i solen fer assistències als extrems i als pivots, i també poden donar assistències als altres laterals.

Central

El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca els jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos.

Pivot

El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria.

Intercepció en handbol

Definició d'intercepció

Acció de tallar una circulació de la pilota en un punt determinat a través d’una fugaç sortida d’un defensor, fent-se amb la pilota abans que arribi a les mans del teòric receptor. Ha de ser la intenció primera a desenvolupar per un defensa quan està en el seu camp defensiu, es tracta de recuperar la pilota de forma activa quan hi ha una passada entre dos adversaris atacants. La intercepció està associada al control del portador de la pilota i de l’atacant més pròxim, ja que pot ser un futur immediat receptor de la pilota.

On s'intercepta?

Dins de l’espai lliure, és a dir, sobre la trajectòria possible de la pilota entre el portador de la pilota i el no portador de la pilota. La intercepció s’ha de fer a tot el camp, a la línia de passada i el més a prop possible del teu atacant, així hi ha més temps per interceptar-la.

Quan s'intercepta?

A tot moment. El moment just és quan surt la pilota de la mà del passador, és a dir, quan la trajectòria de la pilota no pot ser modificada i el passador no pot canviar la seva acció. Per això és important el control del joc i dels atacants ja que he de saber quan la pilota pot ser rebuda pel meu atacant, aquesta atenció ha de ser principalment quan la pilota està a una passada del meu atacant.

Quina distància d'intercepció?

Ha de ser la justa perquè l’atacant es pensi que la pot passar. Té a veure amb les condicions físiques del defensor, sobretot amb l’agilitat i l’envergadura. Segons com sigui el defensor es posarà a una distància o a una altra respecte el seu atacant.

Com s'intercepta?

El més important és el control de la pilota i del meu oponent. Un cop fet això hem de mantenir una bona posició bàsica, un bon equilibri i un ràpid moviment de cames per tal d’arribar amb seguretat a tallar la passada.

L'acuit en defensa

On acosar?

El defensor ha de fer l'acuit quan l'atacant suposa una amenaça, és a dir, quan és en l'espai de culminació.

Quan acosar?

El moment que ens marca quan fer l'acuit és quan l'atacant rep la pilota. És a dir, que un bon acuit arriba just quan l'atacant ha rebut la pilota.

Factors que determinen el temps d'execució:

• Distància respecte el defensor
• Distància passador-receptor
• Possibilitats atlètiques i motrius del passador
• Perill que representa l'atacant

Com acosar?

En l'acuit ens hem d'assegurar que l'atacant no ens sobrepassa, per la qual cosa hem d'estar disposats en posició de xoc amb les cames semiflexionades i el tronc dret. Una mà va a la cadera i l'altra va a la pilota. En cas de no arribar a la pilota va a l'avantbraç i si no al braç. Ens hem d'assegurar que estiguem ben a sobre seu i que no ens superi. Llavors, davant la impossibilitat que el defensor detingui l'avanç de l'atacant, aquest haurà de desplaçar-lo cap a les zones de menys perill aprofitant la pròpia força del seu oponent.

Informació bàsica sobre l'handbol

Les dimensions del camp són 40 metres de llarg x 20 metres d’amplada.

Les dimensions de la porteria són 3 metres de llarg x 2 metres d’alçada.

Juguen 6 jugadors més el porter.

Dintre l’àrea només pot ser-hi i trepitjar-la el porter.

Hi ha 2 tipus de sancions:

• Tècniques: infringeixen la normativa del joc i les sancions són: cop franc i penal.
• Disciplinàries: infringeixen les normes de convivència (ex: agafar el contrari) i les sancions són: l'amonestació, l'exclusió i l'expulsió tot el partit.

El porter es transforma en jugador quan surt de la seva àrea.

Els jugadors de camp poden tocar la pilota dels genolls cap amunt i el porter amb tot el cos, a excepció d’accions ofensives.

Les línies importants són la línia de 6 metres, la línia de 7 metres i la línia de 9 metres.

La pilota no es pot tenir més de 3 segons a les mans.

Només es poden donar 3 passades (zancades) amb la pilota a les mans.

Poden haver-hi 3 exclusions com a màxim per jugador, després és expulsió directe del partit.

La duració del partit és de 60 minuts repartits amb dues parts de 30 minuts cadascuna.

Si la pilota surt fora amb paràbola i torna a entrar dintre el terreny de joc, es considera fora.

Les línies del camp són terreny de joc.

Sempre que es posa la pilota en joc, l’adversari com a mínim haurà d’estar a 3 metres de la pilota.

El cronòmetre no es para mai, a excepció dels penals, temps morts i sancions disciplinàries.

Es pot demanar 1 temps mort per part, que dura 1 minut i només el pot demanar quan hi ha possessió de pilota.

La pilota no està feta per botar-la, està feta per adaptar-se a la mà.

Només es pot fer 1 cicle de bot: 3 passes (zancades) més 1 bot més 3 passes (zancades), després hem de tirar o passar.