Posicions i principis tàctics de l'handbol

Posicions dels jugadors d'handbol

Central: Jugador de primera línia que dirigeix el joc amb jugades planificades; el principal protagonista és ell. És l'encarregat d'organitzar el joc de tot l'equip i sol ser qui rep la pilota de mans del porter en iniciar un atac. Durant la defensa, acostuma a estar al centre de la línia defensiva.

Laterals: Hi ha dos laterals, situats un a cada costat del central. La seva principal funció és trencar la línia defensiva contrària des de la línia de 9 metres. Solen tenir un llançament potent i ser els que més disparen a la porteria rival.

Extrems: També n'hi ha dos, un a cada costat dels laterals i normalment situats prop de la banda. Són els encarregats d'obrir les defenses per generar buits des d'on atacar. Els seus llançaments solen ser des d'angles més difícils que els de la resta de jugadors, de manera que necessiten molta habilitat per batre el porter.

Pivot: La seva funció és col·locar-se dins la defensa rival per obrir forat i deixar espai als laterals. També és freqüent que aconsegueixin marcar si poden girar-se després de rebre una passada.

Sancions disciplinàries

Amonestació

Amonestació: És un avís representat amb una targeta groga. Conducta antireglementària: es dóna en cas d'excessiu contacte amb l'adversari o d'actitud antiesportiva. No té una penalització directa. Un equip no pot rebre més de 3 targetes grogues.

Exclusió

Exclusió: El jugador és sancionat amb 2 minuts. Es produeix per situacions que poden ocasionar perill al contrincant, per exemple cop al cap, cops amb excessiva força o agafar el contrari durant molt de temps per fer-lo caure. També es produeix una exclusió si un jugador rep una segona amonestació. L'acumulació de 3 exclusions implica la desqualificació.

Desqualificació

Desqualificació: El jugador ha d'abandonar el terreny de joc durant la resta del partit. Es dona per reiteració de sancions més lleus, per exemple 3 exclusions. Aquest tipus de sanció es reflecteix amb una targeta vermella.

Posició bàsica d'atac

• Cap aixecat amb normalitat, mirada cap endavant.
• Tronc lleugerament inclinat cap endavant.
• Braços semiflexionats amb les mans preparades per rebre una passada.
• Cames lleugerament flexionades i separades.
• Peus: el pes del cos sobre les puntes dels peus.
• En alerta; concentrat en el joc.

Principis tàctics individuals d'atac

Principi de proximitat o fixar

La situació del jugador en atac ha de partir d'un espai tal que, amb o sense pilota, reclami l'atenció d'un defensor; aquest serà el seu jugador parell.

Principi d'amplitud

Cal intentar separar el nostre parell dels seus companys per deixar buits en la defensa, bé per poder superar-lo i colar-nos en els espais que han deixat, o bé per passar a un altre company que pugui aprofitar aquest espai.

Principis tàctics col·lectius d'atac

Penetracions successives

A l'handbol, es diu penetració l'acció de colar-se entre la defensa per realitzar un llançament des de la línia de 6 metres. La finalitat de les penetracions és desplaçar-se fins a la línia de 6 metres amb la intenció de llançar i/o de fixar el nostre defensa parell i el seu company proper. Quan els tinguem fixats i no puguem llançar, passarem la pilota a un company perquè intenti llançar, ja que el defensor estarà ajudant el rival que ens defensa.

La passada i anar

Acció en la qual intervenen dos jugadors i que és fàcil d'aprendre i efectiva de cara al joc. Consisteix a passar la pilota al company i, posteriorment, desmarcar-se. Finta i surt en direcció a la porteria mentre reps la pilota en carrera per aprofitar que has superat el teu defensor i llançar amb més comoditat.

L'encreuament

Acció en la qual intervenen dos jugadors i que s'utilitza molt en el joc d'atac. Passa la pilota a un company i, en aquest moment, els dos corren cap a la porteria creuant les seves trajectòries. En el moment de la cruïlla, el jugador que rep la pilota torna la passada amb una deixada. Si l'encreuament serveix per obtenir una situació de superioritat sobre el defensor, s'aprofita per llançar a porteria.

Permuta de posicions

Es requereixen tres jugadors: el jugador que es troba en el carril central s'enllaçarà amb una de les dues bandes per tal de realitzar posteriorment un moviment cap al lateral contrari. Aquest desplaçament cap a la banda contrària es farà sempre per davant del lateral. El lateral que no rep la pilota inicialment serà l'encarregat d'ocupar l'espai que deixa lliure el central. Aquesta acció es pot donar entre centrals i laterals, així com iniciar amb un dels laterals i fer el moviment cap al centre per davant del central, o bé passar la pilota al central i fer el moviment per davant de l'extrem de banda, sent aquest qui ocuparà la posició de lateral.

Bloqueig ofensiu

Es tracta d'un moviment que té per objectiu facilitar l'acció d'un company, tant per fer una possible penetració cap a l'àrea rival com per un possible llançament a porteria amb major visibilitat. Aquest moviment consisteix a impedir l'avanç de la marca directa d'un dels nostres companys, perquè aquest pugui rebre desmarcat i finalitzar la jugada sense un defensor immediatament davant. Aquesta acció es pot realitzar individualment o amb dos jugadors realitzant el bloqueig.

Principis tàctics defensius

Defensa a jugador sense pilota

La intenció és el control i la localització de l'oponent; per a això el defensor es situarà en funció de l'oponent, la pilota i la porteria. L'intenció tàctica del defensa serà d'interceptar possibles passades, dissuadir l'acció de l'oponent d'anar cap a porteria i exercir el control a distància.

Defensa a jugador amb pilota

És la defensa que es realitza sobre el jugador que té la pilota en el seu poder; l'objectiu és que l'oponent no pugui penetrar cap a porteria, ni llançar ni passar còmodament. Aquesta acció defensiva es denomina assetjament. El marcatge serà a una distància prudencial que permeti tenir-lo controlat perquè no pugui llançar, passar, botar, penetrar o pensar amb comoditat quina és la millor opció.

Basculacions

És la forma de joc col·lectiu defensiu per la qual els jugadors intenten evitar que hi hagi espais lliures a la zona on està la pilota. Mitjançant desplaçaments diagonals i laterals, els defensors eviten que hi hagi espais lliures d'ocupació per als atacants. S'utilitza principalment davant atacs que fan servir penetracions o progressions successives.

Canvi d'adversari

Aquesta acció es produeix degut a un canvi de posicions dels atacants, per exemple a causa d'un encreuament o una permuta, on els defensors canvien de marca sense necessitat de canviar l'espai a defensar. L'èxit rau en la comunicació verbal i en la rapidesa del canvi de marca.

Triangle defensiu

Formació en què els vèrtexs són: l'atacant sense pilota, el rival del meu company amb pilota i el propi jugador (defensor). L'objectiu consisteix a tenir controlats aquests dos rivals.

Lliscament

Acció per mantenir la marca pròpia davant d'un canvi de posicions dels rivals. Els dos defensors implicats es posen d'acord per canviar les seves posicions el més ràpid possible, de manera que el jugador que defensa l'atacant amb pilota passarà per davant del seu company per no perdre'l de vista, ja que aquest és el jugador amb més perill.