Les posicions i els interessos en la resolució de conflictes

El conflicte és un element inherent de les relacions humanes, és a dir els conflictes formen part de la nostra vida quotidiana cal aprendre a resoldre’ls de manera pacífica i democràtica. No només amb bones intencions sinó q cal dinamitzar-les i posar-les en pràctica. Allò realment important és superar-los positivament, sense violència / Ës complicat entendre la percepció de l’altre persona, ja que per immediatesa, la nostra percepció és la primera i única que tenim.                   

L’existència del conflicte no ens ha de preocupar, el que és important és la manera com es resol

Són inevitables i hem d’aprendre ha afrontar-los de manera positiva i sense violència.
És necessari disposar d’unes competències personals que serien:
criteris, actituds i formes o procediments d’actuar , que ens situïn adequadament davant els conflictes, adaptant una postura personal madura, responsable i adequada per fer front als possibles conflictes personals, laborals o familiars.  

-Què és un conflicte?

Els conflictes són situacions en les quals 2 o + persones o grups de persones entren en oposició o desacord pq les seves posicions, interessos, necessitats, desitjos o valors són incompatibles, o son percebudes com incompatibles, on juga un paper molt important les emocions i els sentiments, i on la relació entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funció de com sigui el procés de resolució de conflictes.                          

TIPUS DE CONFLICTES: ( hi ha 3 segons: )

) LA FORMA

LATENT (no manifest, ignorat, evitat o demorat, és a dir hi estan però no es manifesten clarament ni obertament. Es poden ignorar, evitar o posposar per + endavant.  Ja q 2 o més persones no volen treure el conflicte i l’amaguen o l’eviten);
MANIFEST (es manifesta obertament)
2) LA RELACIÓ: a) INTRAPERSONAL (d’origen intern: valors, circumstàncies íntimes.. és a dir dintre d’un mateix. Individuals; Solen generar ansietat, desequilibri, inestabilitat; Quan es mantenen molt temps poden causar estrés o trastorns psicològics
. 2 TIPUS: 1-FRUSTRACIÓ quan la persona fracassa, i 2-CONFLICTE D’INTERESSOS:

atracció-atracció (tens 2 alternatives i les 2 son atractives i només pots escollir una);
evitació-evitació (2opcions desfavorables i em d’optar per una d’elles ex si surts suspendràs l’examen i has d’escollir);
atracció-evitació (una mateixa opció té aspectes positius i negatius).
/b) INTRERPERSONAL (Apareix quan dues persones s’enfronten a causa d’una tercera, d’una idea o de quelcom q volen aconseguir. Apareixen dèficits en la comunicació i percepcions individuals).           

3)ELS GRUPS

INTRAGRUPAL (apareix el conflicte dins d’un grup. Provocat per una persona o més);
INTERGRUPAL (entre 2grups diferents dintre d’una mateixa coordinació).     ATITUDS DAVANT EL CONFLICTE (4 segons major o menor importància q nosaltres donem a la relació i objectius):
1-COMPETICIÓ (jo guanyo- tu perds, aconseguir el q vols es + important encara q hagis de passar per sobre d’algú ex esports);
2-ACOMODACIÓ-SUBMISSIÓ (jo perdo- tu guanyes, la relació si q importa i per estalviar-se confrontació amb l’altre no intenta ni plantejar-se els seus objectius. Molt sovint confonem respecte i bona educació amb no fer valer els nostres propis drets pq això ens podria provocar tensió o malestar ex amics q volen anar al cine i tu a la bolera);
3-EVASIÓ (jo perdo -tu perds, no importa objectius ni relació, és quan fiquem el cap sota l’ala per por o per pensar q els conflictes es resoldran per si sols...);
4-COOPERACIÓ (jo guanyo- tu guanyes, objectius i relació són importants. L’objectiu es q tots surtin guanyant. Existeix negociació, compromís,, pq és molt difícil arribar al 100%).      

ESOLUCIÓ DE CONFLICTES:

(cada persona aborda els conflictes a la seva manera..) 
)-FORMES NEGATIVES D’ENFRONTAR-SE ALS CONFLICTES:  ·En la majoria dels casos els conflictes externs reflecteixen els problemes interns q no s’han resolt adequadament./ ·Qui ho visqui com alguna cosa negativa pot ser donat per (3): 1-Ignorar o evitar els conflictes (reprimir les relacions emocionals, deixar les coses a mitges i tenir por a enfrontar-se a altres situacions similars; Normalment sobta per aquesta opció quan desconeix manera d’abordar conflicte o no tenim habilitats...);
2-Demorar la situació ( conducta q no porta enlloc, sentiment d’insatisfacció i d’inseguretat; És el mateix q quan evitem un conflicte);
3-Respondre agressivament (reaccionen així persones insegures i q els manquen HHSS per solucionar els problemes)           

2)-PREMISSES PER ABORDAR ELS CONFLICTES (2 premisses):

1)ENFRONTR-SE AL CONFLICTE (- Reconèixer la seva existència;
-Reconèixer la necessitat de solucionar-lo);

2) DEFINIR POSICIONS I INTERESSOS

Cal q cada part manifesti
: posicions (“postura q jo tinc”, seria el q cadascuna de les parts col assolir) i interessos (són les raons, motius, per les qual es desitja satisfer, aconseguir, l’objectiu)./ Esbrinar els interessos reals d’una persona pot ser una tasca molt complicada per això figura del mediador és important per esbrinar interessos dels 2 i arribar a un acord. /

COM UN ICEBERG normalment el q es veu, el q es manifesta, son posicions. Tmb hi ha interessos i unes necessitats

L DIÀLEG com a tècnica per abordar els conflictes ( s’han de respectar aquestes pautes: )
Respecte, Tolerància, Paciència, scolta activa, Autocontrol, No prejutjar, Sinceritat, Humiltat(reconèixer q no sempre podem tenir la raó).

3)-PASSOS PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES(hi ha 6):

1-Definir el problema;
2-Analitzar les possibles causes;
3-Definir clarament els objectius
; 4-Buscar alternatives possibles;
5-Escollir la millor solució;
6-Escollir el moment, el lloc + apropiar, el temps q tenim...                                     VIES PER RESOLDRE CONFLICTES (2 tipus) ) VIES EXÒGENES ( tenim 3):
1-La justícia (be determinada per intervenció del poder de l’estat pels litigis als tribunals);
2-La mediació (es tracta de la intervenció d’una 3ªpart, imparcial, q facilita la comunicació i negociació de les 2 parts per arribar a un acord mutu i resoldre el conflicte Per tant el mediador té una visió global de les 2 parts i s’ha de centrar en els interessos i necessitats de les persones i no pas en les posicions!
); 3-L’arbitratge (intervenció d’una 3ªpersona q representa una institució amb autoritat per exigir el compliment dels acords o compliment obligat per a les 2parts). /                                   B) VIES ENDÒGENES (tenim 2):
1-La confrontació (es la llei del + fort, manera + primitiva de resoldre conflictes; normalment 1persona surt guanyant i l’altre perd
); 2-La negociació (és una tècnica q malgrat les 2 persones o 2 grups tinguin idees diferents,o q defereixen en els seus interessos, tenen un interès comú q s’ha de trobar a través de l’intercanvi i l’acord.

PARTS: 1

-Descriure el q cada part vol;
2-Descriure el q cada part sent (expressar i controlar els propis sentiments de manera oberta, sincera i respecte mutu);
3-Intercanviar les raons de cada posició
; 4-Comprendre el punt de vista de la part contrària ( posar-se al lloc de l’altre persona tant cognitiu com emocional..);
*5-Buscar opcions en les q ambdues parts es beneficiïn (s’han de generar diverses solucions conjuntament. La negociació només serà possible si hi ha una zona de possible acord. Anomenem així l’espai de confluència d’interessos dins del qual es possible assolir un acord)
; 6-Arribar a un acord equilibrat;
7-Finalització i tancament (Cal tenir en compte els guanys i les pèrdues de cada part per arribar a un equilibri en q no hi hagi ni perdedor ni guanyador).

* PRINCIPIS DE LA MEDIACIÓ ( 5):

1-Voluntarietat;
2-Confidencialitat;
3-Flexibilitat ( encara q mediació te unes etapes i regles mínimes concretes cal mostrar flexibilitat i oferir amplia llibertat per assolir acords satisfactoris);
4-Imparcialitat (mediador ha assumit el compromís de donar suport a les 2 parts per igual sense concedir avantatges a cap dels 2); i 5-Equitat.
/     PAPER DEL MEDIADOR ( és com un resum 10): 1-Preparar-se prèviament a la mediació;

2-Situar

Se a igual distància d’ambdues parts;
3-Tracta de forma igualitària ambdues parts;
4-Escoltar activament;
5-Anotar les qüestions + importants;
6-Intervenir el temps necessari;
7-Intervenir quan es produeixin silencis;
8-Remarcar i reinterpretar el q exposa cada part (parafrasejar, repetir..);
9-Valorar en la seva justa mesura el paper assignat al mediador/a;
10-Manténir la confidencialitat.        
PASSOS (el procés) DE LA MEDIACIÓ (5 passos):
1-ENTRADA (Donar la benvinguda a les persones i presentar-se com a mediador; Explicar les normes bàsiques: 1.Els mediadors no prenen partit, 2.Parlar i escoltar per torns, i 3.Cooperar per canviar la situació; Preguntar a casa persona “estàs d’acod amb aquestes normes?” );
2-CONTA’M (dir “per favor, explica’ns què va passar i com et vas sentir”; escolta activament: parafrasejar, clarificar, resumir i reformular; Preguntar “vols afegir-hi res més?”;  
3-SITUAR-NOS (centrar-se en els interessos; preguntar” què vols? Per què?”; Escoltar activament: parafrasejar, clarificar, resumir i reformular);
4-ARREGLAR (Crear opcions; Explicar el funcionament de la “pluja d’idees”: 1.Dir qualsevol idea q se’t pugui ocórrer, 2.No jutjar ni discutir idees, 3.Aportar el major nombre d’idees possible, 4.Intentar pensar en idees originals; Dir “ per favor, penseu en idees q us podrien convenir als 2, podeu pensar-ne alguna+?; Avaluar les opcions; Seleccionar les opcions + interessants o mirar de combinar-les; Preguntar “és justa, aquesta opció? Podríeu complir-la?Creieu q funcionarà?);
5-ACORDAR (Demanar a les persones q facin un pla d’acció: qui farà què, quan, on i com?; Demanar a cadascú q resumeixi el pla; preguntar “està arreglat el problema?; Fer una encaixada de mans amb cada persona; Preguntar “voleu fer-vos una encaixada?”).