Portalada de Santa Maria de Ripoll - Romànic i iconografia

Portalada de Santa Maria de Ripoll

Títol: Portalada de Santa Maria de Ripoll. Autor: mestre i taller anònim del Rosselló. Cronologia: 1150-1170 (vegeu observacions històriques). Estil: romànic. Material: pedra sorrenca. Tipus: relleu. Mides: 11,6 m (ample) x 7,65 m (alçada) x 1 m (gruix). Tema: bíblic. Lloc: Santa Maria de Ripoll (Catalunya).

Context històric (CH)

La portalada de Santa Maria de Ripoll va ser construïda en el moment de màxima esplendor del monestir i es converteix en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l'art romànic català. L'abat Oliba, que seria l'ideòleg i el promotor, va fer que la datació d'aquesta obra s'hagi situat tradicionalment a la primera meitat del segle XI; altres estudis la daten entre 1150 i 1170. El monestir es va fundar el 887 per ordre del comte Guifré el Pilós. Durant el segle X es van fer diferents remodelacions de l'església i el monestir va anar creixent fins a convertir-se en un gran focus cultural, gràcies al treball dels scriptoria i a la proximitat al món musulmà.

El monestir va quedar parcialment en ruïna; a finals del s. XIX es va restaurar gràcies a l'arquitecte Elies Rogent, que el va reconstruir en part segons els criteris de la seva època i només va deixar alguns elements originals com: el claustre, la capçalera del temple i la portalada.

Descripció formal (DF)

Composició: La portalada de Ripoll es presenta com un arc de triomf. Consta d'un sòcol estret sobre el qual se sobreposen diversos registres escultòrics. La portalada destaca per la seva qualitat i detallisme, però el material autòcton no ha afavorit la conservació: la pedra sorrenca és molt erosionable i la portalada també va patir un incendi.

A la façana escultòrica s'observa un horror vacui gairebé total. El tema és religiós; es fa una visió frontal amb manca de proporcions, perspectiva jeràrquica, simbolisme, rigidesa i hieratisme. És una portalada de caràcter antinaturalista.

Moviment: moviment hieràtic i solemne. L'adaptació de l'escultura a l'arquitectura comporta, a vegades, deformacions més o menys marcades dels personatges.

Composició i elements escultòrics

• Sòcol: representa escenes infernals i figures monstruoses.
• Arquivoltes: motius decoratius diversos (vegetals, geomètrics, signes del zodíac, motllures i motius lliures).
• Intradós central: Crist Pantocràtor.

Registres i descripció

Hi ha diferents registres:

1. 1r registre (superior): trobem la figura del Salvador (Crist), que porta un llibre a la mà esquerra, envoltat de quatre àngels; al costat hi ha dos tetramorfos (Mateu - home i Sant Joan - àguila). També apareixen els 24 ancians de l'Apocalipsi que presencien el judici final. El Pantocràtor està al centre.
2. 2n registre: hi ha dues figures de tetramorfos que faltaven al centre. A continuació dels tetramorfos hi ha els 22 benaurats, gent que segueix la fe cristiana.
3. 3r i 4t registre: a la dreta hi ha escenes del Llibre de l'Èxode, inspirades en la Bíblia de Ripoll.
4. 5è registre: hi ha 10 figures religioses i persones importants, emmarcades en un arc de mig punt; entre les que destaquen el rei David i l'abat Oliba.
5. 6è registre: hi ha felins i animals fantàstics que lluiten entre ells. Aquesta representació està inspirada en les profecies apocalíptiques del Llibre de Daniel. També hi ha animals fantàstics en el sòcol esquerre, mentre que a la dreta hi trobem els condemnats patint pels seus pecats.

Motius decoratius a les arquivoltes

A les arquivoltes hi ha diferents motius decoratius:

• Decoració vegetal
• Signes del zodíac
• Històries de Sant Pere i Sant Pau
• Motllures lliures
• Decoració vegetal (repetida en diversos trams)
• Històries dels profetes (Daniel i Jonàs)
• Motius geomètrics
• Representació dels mesos de l'any
• Al centre de l'intradós: Crist

Iconografia

L'iconografia de la portalada està inspirada en texts bíblics. El que centra tota la temàtica és la glòria de Crist. La iconografia s'inspira directament en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll.

Models i influències

El model principal és l'arc de triomf. Alguns autors hi veuen influències d'altres arcs, com l'arc d'Eginhard (conservat només en dibuixos). La iconografia s'inspira en les il·lustracions i programes d'imatge de la Bíblia de Ripoll.

Funció i significat

Funció: religiosa, estètica i didàctica.

Significat:

• Al sòcol s'hi representa l'infern.
• Al sisè registre, els éssers vius de la Terra.
• Al cinquè, diverses classes socials de l'època.
• Al quart i al tercer, històries de l'Antic Testament.
• Al capdamunt s'hi situa Crist.

Observacions tècniques i conservació

La pedra sorrenca, malgrat la seva bellesa, no ha afavorit la conservació a llarg termini. L'obra ha patit erosions i també un incendi, i algunes parts van ser restaurades o reconstruïdes en el segle XIX, en la intervenció d'Elies Rogent.

Nota: s'han respectat i transcrit tots els elements de la descripció original, corregint errors ortogràfics, gramaticals i de majúscules per a una lectura i indexació més acurada per a finalitats culturals i de recerca.