La Portalada de Santa Maria de Ripoll: Anàlisi Artística i Iconogràfica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB

La Portalada de Santa Maria de Ripoll

Cronologia i Característiques

La portalada de Santa Maria de Ripoll data del segle XI. L'església va ser consagrada per l'abat Oliba l'any 1032.

Les seves característiques estilístiques inclouen:

  • Figures rígides, inexpressives i heràtiques.
  • Falta de perspectiva.
  • Ús de la policromia (avui gairebé tota perduda).
  • Tendència a omplir tot l'espai compositiu, efecte conegut com a Horror vacui.
  • Ús de la perspectiva jeràrquica (com més importància té el personatge, més grandària).

Estil i Descripció Formal

D'estil romànic català, la portalada va ser realitzada amb la tècnica de la talla en pedra, presentant formes d'alt relleu. L'autoria s'atribueix als tallers del Rosselló. La seva localització és el monestir de Santa Maria de Ripoll.

La disposició de la portalada recorda la d'un arc de triomf, per la seva forma rectangular, amb l'obertura de la porta al bell mig, coberta amb arquivoltes on s'alternen els motius vegetals i geomètrics amb els figuratius, i la manca de timpà.

Els temes estan distribuïts entre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes:

  • A la part central del primer registre (el superior), hi ha el Crist en majestat, amb el llibre a la mà esquerra i envoltat per quatre àngels, dues figures del tetramorf i els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, que l'aclamen.
  • Al registre immediatament inferior es troben l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen Crist.
  • A la dreta i als registres tercer i quart s'hi poden veure unes escenes del llibre de l'Èxode, probablement inspirades en la Bíblia de Ripoll.
  • A l'esquerra, escenes del llibre dels Reis.
  • A sota, i emmarcades per arcs de mig punt, hi ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l'abat Oliba, que fou qui va consagrar el monestir.
  • Al darrer registre s'hi van esculpir felins i animals fantàstics que lluiten entre ells.
  • Al sòcol esquerre hi ha uns animals fantàstics, mentre que al de la dreta s'observa com pateixen els condemnats perquè han comès algun pecat capital.

A les arquivoltes de l'entrada, i de fora cap endins, s'hi distingeixen diversos motius decoratius: vegetals, signes del zodíac, històries de sant Pere i sant Pau, històries dels profetes Daniel i Jonàs, al·legories dels mesos de l'any i la figura de Crist en majestat que beneeix i dos àngels que l'adoren. Aquestes imatges són fruit d'una clara voluntat de fer-les eternes: són una representació de la Bíblia feta de pedra que havia de perdurar durant molts anys.

La iconografia està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll i la seva execució fou obra d'artesans dels tallers del Rosselló, probablement influïts per altres tallers d'origen italià.

Iconografia Detallada

Amb una imatge de conjunt semblant a un arc de triomf i distribuïdes en frisos superposats, hi ha representades algunes escenes de la Bíblia de Ripoll. El Pantocràtor, envoltat de quatre àngels, presideix el fris superior, mentre que les figures del tetramorf es reparteixen entre els dos primers registres i els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi i els vint-i-dos benaventurats se situen als laterals.

Significat Simbòlic

Hi ha un sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada:

  • Al sòcol s'hi representa l'infern.
  • Al sisè registre, els éssers vius de la Terra.
  • Al cinquè hi són exhibides les diverses classes socials de l'època.
  • Al quart registre i al tercer s'hi narren històries de l'Antic Testament.
  • A dalt de tot, se situa Crist en majestat envoltat de quatre àngels, els evangelistes, els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi i els vint-i-dos benaventurats.

Funció i Interpretacions

Segons Cirici Pellicer, aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme. D'altra banda, Eduard Junyent interpreta aquesta obra com una al·legoria de la reconquesta que van dur a terme Ramon Berenguer III el Gran i el seu fill Ramon Berenguer IV de les terres que ocupaven els musulmans.

Entradas relacionadas: