El Populisme i la Poesia Catalana de Postguerra

El Populisme en la Poesia Catalana

POPULISME

El populisme és la literatura que es basa en la tradició (folklore), això vol dir que ja no és poesia de reflexió ni de temes metafísics, sinó que és una poesia més directa i que té una gran força rítmica.

Josep Maria de Segarra

Josep Maria de Segarra és un poeta que pertany a la classe alta, i que es pot permetre dedicar-se plenament al plaer d’escriure. És una persona hedonista (que li agraden els plaers de la vida), ha estudiat dret però ho va voler deixar perquè ell volia escriure.

Durant la Guerra Civil espanyola va marxar i va viure la guerra com unes vacances.

És un home polifacètic, o sigui, que escriu en poesia, novel·la i teatre.

Dominava el llenguatge, i la seva poesia té una poesia molt popular i viva.

Destaquen: El mal caçador / El compte Arnau / El poema de Nadal

Guerra Civil i Postguerra

Salvador Espriu

Salvador Espriu: de petit va viure a Barcelona, a mesura que es va fer gran va anar a estudiar dret i història, i també es va fer un gran coneixedor de la Bíblia, de la cultura egípcia i de les cultures clàssiques (d’aquí va extreure un material literari, que molt d’ell estava vinculat amb les diferents mitologies, i que va introduir-les dins la seva obra). Dins de la seva obra hi ha els gèneres de la narrativa, la poesia i del teatre.

Des de ben jove les seves obres mostraven un rigor estilístic admirable. A causa de la Guerra Civil Espriu va abandonar la narrativa i va decidir escriure sobre el món poètic (ja que la poesia li oferia més concentració expressiva). Va escriure una obra teatral que va estar plantejada com una reflexió sobre la guerra, el poder i les relacions entre els homes.

S’expressa en tres temes:

1. La mort: viure obsessionat pel tema de la mort, i la pèrdua successiva d’éssers estimats.
2. Compromís: formar part de la generació de poetes que viuen com el que havia estat el seu món, destruït a causa de la guerra civil (“la pell de Brau”).
3. La divinitat

Pere Quart

Pere Quart: va utilitzar el pseudònim de Joan Oliver a l’hora d’escriure poesia.

Pertanyia a la burgesia industrial, va estudiar dret i va començar a col·laborar com a periodista en diversos diaris i revistes. Després va formar part d’un grup literari que es deia Grup de Sabadell (obert als corrents d’avantguardistes).

Durant la Guerra Civil es va decantar per la defensa de la legalitat de la República, llavors es va exiliar a França i després a Santiago de Xile. Quan va tornar a Barcelona, es va dedicar la seva feina en editorials, i també com a traductor d’obres de teatre. Al començament escrivia en prosa, tant en les seves narracions com el seu teatre es caracteritzen per la sàtira de la burgesia i per la voluntat de deixar un testimoni del món en què viu.

El llibre de poemes més paradigmàtic és “Vacances pagades”.

Joan retorna en algun moment al sarcasme dels seus primers versos i ens parla, amb una poesia poc retòrica, de la dolorosa realitat de cada dia, sota la falsedat de la vida que ens envolta. Ell manté l’esperança que el progrés humà comportarà una dignitat més gran per a la persona.

Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater: era un escriptor diferent als demés, ja que va viure la guerra civil de manera diferent (com que era petit per a ell la guerra va ser un divertiment).

La va viure com a un període de molta llibertat, llavors se’n va anar a França i va viure allí durant uns quants anys. Quan se’n va anar als Estats Units va ser professor de matemàtiques.

Els temes que utilitzava més eren les dones i el pas del temps.

Es va suïcidar als 50 anys d’edat, ja que tenia previst de morir en aquella edat.

Va publicar 3 llibres de poemes, i que aquestos tres van ser aportacions clau en la literatura del s. XX (Da Nuces Pueris, menja’t una cama, i Teoria dels cossos).