Polítiques turístiques i evolució a Espanya, Europa i Amèrica

La preparació dels espais de l'oferta: polítiques turístiques

Els Estats, front a una activitat com el turisme, que és un important sector econòmic i agent de transformació de l'espai no romanen indiferents, sinó que posen en pràctica 'polítiques turístiques' per intentar regular-la i promocionar-la. Els efectes que el turisme produeix en la societat d'acollida són molt importants. Els beneficis per a l'economia local són reals: ocupació directa e indirecta, revaloració del patrimoni, etc. Però també existeixen efectes negatius com la inflació, afluència massiva de mà d'obra, etc. A més també genera impactes en l'entorn natural: alteració i destrucció de l'ecosistema, contaminació, degradació del paisatge per construcció d'infraestructures... Existeix doncs, la necessitat de que a nivell estatal es coordine l'activitat turística i es fassa una planificació d'aquesta amb diferents objectius:

1. Donar a conèixer el país per atraure a turistes, preservant el medi ambient i els recursos locals.
2. Fomentar la imatge turística del país, però diversificar l'oferta.
3. Crear llocs de treball en els territoris receptors.
4. Redistribuir de manera raonable entre la població la riquesa.

La evolució de la política turística a Espanya

La intervenció del govern en matèria turística és important per a orientar el model de desenvolupament turístic. Si analitzem l'acció pública en matèria de turisme a Espanya podem establir distintes fases, que no han sigut, en general, canvis radicals d'estratègies sinó que utilitzen tendències multifactorials.

1. La fase dels inicis va començar l'any 1951 amb la creació del nou Ministeri d'Informació i Turisme, així com del primer Pla Turístic. Això permetia promocionar el turisme, ja que fins al moment no havia tingut importància al país ni Espanya es sentia atret per aquesta activitat, però en aquesta època van veure la seua gran importància.
2. La fase de desenvolupament dona pas al Pla d'estabilització i Informe del Banc Mundial, seguida de la llei de Centres i Zones d'Interès Turístic. En aquesta etapa es desplegaren capacitats reals de govern en el turisme i el creixement d'aquest fou extraordinari, fent que els ingressos en Espanya es multiplicaren, encara que generà molta especulació.
3. En la fase de transició es va tractar el dilema de com modificar un turisme basat en un nombre altíssim de visitants que encara que generava beneficis econòmics, destruïa el medi ambiental, les condicions de treball, etc. Hi hagué una etapa de crisi econòmica i política amb la mort de Franco, la 1ª crisi energètica, etc.
4. En la fase d'adaptació institucional es va crear Turespanya, com a organisme encarregat de la promoció i ja l'única competència que estava a mans del govern central.
5. En la fase d'innovació, el govern central va tornar a adquirir poder en matèria turística i va assumir un paper de coordinador i catalitzador del potencial país.

Europa

Si ens fixem en les dades estadístiques de 2016, podem dir que Europa continua sent líder i mantenint nivells alts de creixement turístic. No obstant això, ha experimentat una baixada en xifres relatives, ja que si observem l'arribada de turistes internacionals a Europa observem que passa de rebre en 1990 el 60% dels turistes internacionals del món, a rebre un 50% en 2016. Això es deu a l'aparició de nous focus turístics de la resta del món que s'han incorporat decididament a l'activitat turística, com pot ser Àsia de l'Est, i a determinades crisis viscudes al llarg de l'última dècada.

Continent Amèrica

Amèrica és el tercer continent turístic del món, molt per darrere d'Europa i d'Àsia. A més, si ens fixem en les xifres relatives de 2016 respecte a les de 1990, veiem que ha disminuït en un 5% l'arribada de turistes internacionals passant d'un 21% del total mundial a un 16%.