Polítiques Migratòries a Espanya i Europa: Fluxos i Integració

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el 21 de Agosto de 2025 en catalán con un tamaño de 4,75 KB

Etapes de la Política Migratòria a Espanya (2000-2009)

Rigidesa i poca credibilitat dels canals d’entrada «legals», massa rígids.
La irregularitat esdevé un problema estructural que ignora la dimensió de la integració.
Recurs a instruments extraordinaris per tal de fer aflorar la irregularitat.

Increment dels controls interns a través de les inspeccions laborals i de la vigilància policial aleatòria.
Es pren com a fet consumat l’existència d’un important contingent d’irregulars.
Recórrer a FRONTEX.
Passa a ser important la incidència de la irregularitat sobrevinguda («overstayers») com l’entrada irregular.

Introducció de les figures de l’arrelament social, laboral i el visat per a la cerca de primera ocupació.
Les persones reagrupades passen a tenir autorització de residència i treball independent.

Antecedents: reclutament de soldats i treballadors per a les indústries de guerra (anys 40) i de treballadors de les antigues colònies per tal de respondre a les necessitats econòmiques.

Nous fluxos que inclouen refugiats de l'antiga Iugoslàvia; sol·licitants d’asil de l’antiga URSS, Orient Mitjà; migració econòmica procedent d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica.
Nou context econòmic: processos de deslocalització productiva de la indústria.
Necessitat estructural de mà d’obra per a determinats sectors:
- Dèficits demogràfics a Europa.
- S’incrementa el control de fronteres, a la vegada que:
- No es parla de «guestworkers», sinó de «migració circular», que beneficia tant a les zones emissores com a les receptores.
- Programes unilaterals o bilaterals entre països.
- Els TMWPs (Temporary Migrant Worker Programs) amb escassa implantació a Espanya.

Creada a partir del Tractat d’Amsterdam (2004).
Estratègia a nivell europeu per «lluitar contra la immigració il·legal».
La responsabilitat de control i vigilància de les fronteres exteriors recau en els estats membres.

A favor de la «redistribució» (econòmica i social).
A favor del «reconeixement» de la diversitat cultural.
El dret de «representació» i la participació en la vida pública, en especial el dret a vot.

La societat receptora o dominant és percebuda com a culturalment homogènia prèvia al contacte (sense dubtes sobre quins valors han d’assimilar-se).
Si la diversitat és evident, s’accentua la idea de «main stream» o el «caràcter nacional» a preservar com a objectiu.
La societat homogènia i unida com a fita final.
Unilateralitat en el procés de canvi.
Integració cultural = integració global.
L’assimilació efectiva comportarà la desaparició dels prejudicis i de les conductes discriminatòries per part del grup dominant.

Aquest model parteix de la premissa que els immigrants i minories ètniques mantenen la seva identitat pròpia i els vincles amb les societats d’origen.
S’estableix una estratègia de gestió de les relacions entre els diferents grups ètnics perquè mantinguin la seva identitat tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic.
Es relaciona el multiculturalisme amb la igualtat d’oportunitats i amb la possibilitat d’evitar els «race riots».

Cap a un multiculturalisme no diferenciador, que superi el multiculturalisme clàssic:

Etiquetas: