Polítiques Econòmiques: IS/LM i OA/DA en Economia Oberta

Anàlisi de Polítiques Econòmiques en Economia Oberta

Curt Termini: Model IS/LM amb Tipus de Canvi Flexible

Política Monetària: Efectivitat a Curt Termini

Quan el banc central aplica una política monetària expansiva (augmenta l’oferta monetària), la corba LM es desplaça cap a la dreta i baixa el tipus d’interès. Amb tipus de canvi flexible i mobilitat perfecta de capitals, aquesta baixada del tipus d’interès provoca una devaluació (depreciació) de la moneda nacional. Aquesta depreciació estimula les exportacions netes, cosa que desplaça la corba IS cap a la dreta i augmenta el PIB.

Per tant, a curt termini, la política monetària és molt efectiva en estimular la demanda agregada i la producció, especialment en economies obertes amb tipus de canvi flexible.

Política Fiscal: Menys Efectiva a Curt Termini

Una política fiscal expansiva (augment de la despesa pública o reducció d’impostos) desplaça la corba IS cap a la dreta, augmentant la renda i el tipus d’interès. Però, en un context de tipus de canvi flexible, l’augment del tipus d’interès atrau capitals estrangers, cosa que aprecia la moneda.

Aquesta apreciació redueix les exportacions netes, que contraresten l’efecte expansiu inicial. Així doncs, la política fiscal és menys efectiva en economies obertes amb tipus de canvi flexible, perquè es veu compensada per una pèrdua de competitivitat exterior.

Llarg Termini: Model OA/DA amb Preus Flexibles

Política Monetària: Inefectivitat a Llarg Termini

A curt termini, una expansió monetària augmenta la demanda agregada i el PIB. Però, amb el temps, els preus augmenten (inflació), cosa que redueix la competitivitat exterior i desplaça la corba LM cap a l’esquerra. Això porta la producció de nou cap al seu nivell de ple ocupació, però amb més inflació i possiblement distorsions.

Com diu Dornbusch, pot haver-hi un fenomen de “sobrereacció” (overshooting) del tipus de canvi que desestabilitza el sistema. Per tant, a llarg termini, la política monetària és inefectiva per augmentar permanentment la producció, tot i que pot tenir efectes secundaris negatius com inflació o desequilibris externs.

Política Fiscal: Inefectivitat a Llarg Termini

L’augment de la despesa pública pot augmentar el PIB a curt termini, però la pressió sobre els preus redueix l’efecte positiu. A més, una pujada de la renda augmenta les importacions, i amb el tipus de canvi apreciat per la pujada d’interessos, les exportacions es redueixen, cosa que genera dèficit exterior.

L’economia tendeix a tornar a la seva producció de ple ocupació, però amb més inflació i desequilibri extern. En aquest model, els keynesians defensen l’ús d’aquestes polítiques només quan hi ha atur i superàvit exterior, però reconeixen els seus límits a llarg termini.