Política Social i Religiosa dels Reis Catòlics

Introducció

El regnat dels Reis Catòlics es caracteritza per la imposició de la religió catòlica en tots els seus regnes i per la consolidació del seu poder autoritari enfront del dels estaments privilegiats.

La política religiosa

Van practicar un fort uniformisme religiós a favor del catolicisme, a través de:

• La imposició de la Santa Inquisició en els seus territoris, el 1478, que és un tribunal eclesiàstic que vetllava per l'ortodòxia de la religió catòlica. Les seves funcions eren jutjar i reprimir tot el que es considerava com un delicte contra la religió:
  1. L'heretgia, desviacions del dogma catòlic.
  2. La bruixeria i la superstició.
  3. Els jueus falsos conversos, jueus que s'havien convertit al catolicisme però que continuaven practicant la seva religió.
  La Inquisició podia actuar, indistintament, en ambdós regnes.
• L'expulsió dels jueus: el 1492 es va declarar l'expulsió de tots els jueus que es van negar a convertir-se al catolicisme. Els jueus conversos eren coneguts com a marranos a Castella i com a xuetes a Mallorca. L'expulsió dels jueus va influir negativament en l'economia i en la cultura, ja que eren el col·lectiu amb major preparació intel·lectual i amb major ressò comercial.
• Els musulmans: els musulmans en territori cristià eren coneguts com a mudèjars, i en un principi, se'ls va permetre conservar la seva religió i costums. Però les autoritats espanyoles tenien por d'una hipotètica invasió musulmana, i els Reis Catòlics, el 1502, els van donar 60 anys per convertir-se al cristianisme. Els mudèjars convertits al cristianisme eren anomenats moriscos. En temps de Felip II, aquest col·lectiu es revoltaria en la revolta de les Alpujarras, i serien expulsats per Felip III el 1609.

Política social

Els Reis Catòlics van impulsar una monarquia autoritària apartant del poder la noblesa a través de:

• La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), mitjançant la qual Ferran el Catòlic va acabar amb el problema de la remença catalana. Es va posar a favor dels pagesos, en detriment de la noblesa, i va abolir els sis mals usos.
• Les Lleis de Toro (1505), pactades amb la noblesa castellana, li concedien el Mayorazgo a canvi de la seva no-intervenció en la política. El Mayorazgo és una institució del dret civil i privat per la qual tot el patrimoni i títols de la noblesa passaven directament a l'hereu, és a dir, el fill baró major. Aquesta institució abolia les legítimes, que permetien a la resta de germans reclamar una part de l'herència. D'aquesta manera, s'assegurava la pervivència del patrimoni de la noblesa.