Política, Poder i Territori: Estat, Nació i Models d'Organització

Política i Poder

Política

La política comporta connotacions positives i negatives. És un terme familiar i una activitat fonamental present des de l'existència de l'home en societat. Participem en la política quan compartim un espai amb altres éssers humans. L'home, per naturalesa, és polític.

Funcions de la Política

Serveix per:

• Solucionar possibles conflictes lligats als interessos humans.
• Proveir béns comuns.
• Regular i gestionar els conflictes a través de decisions vinculants, creant lleis a partir del conflicte.

Això porta a relacionar poder amb política. Amb poder és més fàcil gestionar i regular un conflicte. Mai hi ha una solució neutre a un conflicte.

Definicions Clàssiques de Política

1. Com a estructura: ordenació dels règims polítics.
2. Com a procés: estudi del comportament polític.
3. Com a resultat: estudi de les decisions vinculants o polítiques públiques.

Sistema Polític

Enfocament metodològic i teòric (funcionalisme): comprendre com es produeixen les interaccions entre les parts d'un tot, el comportament de les parts, el concepte de sistema social.

La Tragèdia dels Comuns

Amb la política, els ramaders passarien d'una situació subòptima a una relació millor.

Privatitzacions

El problema dels ramaders s'ha solucionat al llarg de la història privatitzant les terres. El liberalisme sempre opta per la privatització en aquests casos. Així, el propietari, responsable de la parcel·la, tindria cura dels seus béns. Problema: pèrdua de control sobre les terres. Això pot causar externalitats que perjudiquin els altres ramaders. Caldria un òrgan de govern que regulés les activitats del terreny.

Col·lectivitzacions

Autogovern, obligació de cooperació entre els usuaris, establir condicions que permetessin la cooperació i evitessin la tragèdia dels comuns.

Gestió de Béns Comunals

Regles flexibles amb transparència entre usuaris, a base de posar regles formals i informals.

Nació i Territori

Estat

Comunitat humana que en un territori concret reclama, amb èxit, el monopoli de la violència física legítima. Elements bàsics: població, territori i sobirania.

Territori

Fronteres ben delimitades per poder exercir jurisdicció. Només pot exercir la coacció legítima al seu territori. Les fronteres són fets històrics. Estats traçats sense lògica comporten problemes d'encaix estat-nació.

Sobirania

Capacitat d'imposar el poder sense que cap altra instància, ni externa ni interna, la pugui limitar. La globalització econòmica ha fet que els estats no siguin plenament sobirans, com a conseqüència de la gestió dels problemes dels ciutadans. Això comporta problemes d'encaix estat-nació.

Població

Necessària per complir les lleis. La població que viu en un territori està sotmesa a les seves lleis i drets. Amb l'estat, la població passa de ser súbdita a ser subjecte, amb drets polítics, reconeguda com a ciutadana. En termes jurídics, adquireix una nacionalitat. Aquesta població no és homogènia; es diferencia en factors culturals, religiosos, ètnics, etc., la qual cosa comporta problemes d'encaix estat-nació. Situació ideal: la comunitat humana ha de coincidir amb la comunitat política.

Nació

Comunitat humana que aspira a esdevenir comunitat política, que vol autogovernar-se.

Nacionalisme

Ideologia que impulsa una comunitat humana a voler esdevenir política.

Dues Situacions

• Encaix: els habitants d'un territori d'un Estat es senten alhora integrants d'una sola comunitat política.
• Manca d'encaix: no tots els habitants que viuen en el territori d'un estat es senten pertanyents a una mateixa comunitat política.

El nacionalisme no ens parla del com, sinó del qui.

Nació Política (Voluntat)

Voluntat de pertànyer a una nació. El que té més sentit comú és autogovernar-se. Tots els individus han de tenir les mateixes llibertats i drets.

El jacobinisme pretén la homogeneïtzació perquè és la millor garantia d'igualtat de drets.

Nació Cultural (Identitat)

Exalta el passat, les tradicions. Una ideologia ens diu com ha de ser l'individu, les seves relacions amb els altres, amb la societat i amb l'Estat. La nació política és canviant, mentre que la nació cultural no ho és. La nació cultural ha de servir de base per construir la nació política.

Nació Jurídica (Llei)

L'aspiració de tota nació, ja sigui cultural o política, és la d'esdevenir un Estat i, per tant, passar a ser una nació jurídica. La nació jurídica és la que atorga drets i deures al ciutadà. Només la nació jurídica és sobirana i és la que haurà d'adoptar un determinat model d'organització territorial del poder per fer possible l'encaix Estat-nació.

• N. Política = N. Jurídica = N. Cultural → Estats nació: situació ideal
• N. Política = N. Jurídica ≠ N. Cultural → Estats plurinacionals: estables i reeixits
• N. Política ≠ N. Jurídica = N. Cultural → Pannacionalisme
• N. Política ≠ N. Jurídica ≠ N. Cultural → Estats plurinacionals inestables: conflictes armats

Resolució de Conflictes via Política

Tesi Primordialista/Culturalista

Té en compte els aspectes més essencialistes d'una nació. Tot poble ha tingut un passat històric que serveix de base perquè en un moment determinat s'articuli com a nació. Concepte idea-nació (validesa de la tesi no acceptada del tot).

Tesi Modernista

Planteja que no és tant el fet de les condicions prèvies, sinó que, per raons determinades (crisi, agressió exterior...), serien els mateixos polítics els qui instrumentarien uns determinats aparells que crearien aquests conceptes nacionalistes.

Tesi Híbrida

Planteja que sovint hi ha condicions prèvies, però cal que també hi hagi una elit política que impulsi i instrumenti aquest moviment.

Formes d'Organització Territorial del Poder

Com s'organitza el territori, la divisió de les decisions relacionades. Dos models:

Estats Unitaris

Fortament centralitzat. Model ideal d'Estat-nació. L'administració pot estar descentralitzada per facilitar la seva execució. Òrgans legislatius, judicials i executius únics en tot l'Estat. Concentració política - poder concentrat (desconcentració = eleccions regionals, autogovern...)/descentralització política - presa de decisions.

Estats Compostos

Més d'un centre polític, format per diferents parts que decideixen què fer:

• Federacions: pacten associar-se per raons defensives, econòmiques, etc., d'igual a igual. Unitat petita: estat federat. Unitat gran: estat federal. Hi ha pactes amb donacions. No hi ha jerarquia institucional. Distribució explícita de competències entre totes les parts. El tot té una constitució i cada part en té una altra. Cada part té capacitat de finançament. La federació sorgeix d'un pacte entre federacions que cedeixen sobirania. Quan cedeixes la sobirania, no hi ha marxa enrere.
• Confederació: un pas menys en l'associació, són pactes sense cedir res. No n'existeix cap avui dia; la UE s'hi assemblaria. Les confederacions, en cap cas, cedeixen sobirania. En qualsevol moment, el pacte es pot trencar.
• Associació: molt més fràgil. En funció del seu àmbit d'activitat i dels objectius que persegueix, una associació pot tenir caràcter nacional o internacional. Actualment hi ha un creixent nombre de comunitats i associacions d'estats i organismes metanacionals, que es regeixen pels principis i normes del dret internacional.
• Lligues: les parts conserven la sobirania, però es posen d'acord en algunes coses.