Política i Poder: Coacció, Influència i Legitimitat

1. Política i Poder: Dues Perspectives

La ciència política estudia la naturalesa, distribució i manifestacions del poder.

Poder com a Recurs

El poder es percep com un recurs que es posseeix i s'administra. La pregunta clau és com apoderar-se del poder. Es considera un recurs controlat per individus, grups o elits.

Qui té el poder l'usa com instrument sobre els altres. La teoria busca saber qui té i on resideix el poder.

Ningú controla el poder exclusivament. La distribució és desigual, i la resistència és possible amb estratègies d'oposició (ex: recursos expressius o organització armada).

Recursos del Poder

• Recursos econòmics: Recompensen o penalitzen.
• Recursos de coacció: Limiten o anul·len decisions.
• Recursos simbòlics: Expliquen la realitat social favorablement.

Qualsevol canvi en la distribució de recursos afecta el control polític.

Poder com a Efecte d'una Relació

El poder no es posseeix, és una situació. Sorgeix de relacions socials com un flux constant, una oportunitat.

Es veu com la probabilitat de resultats favorables segons la relació amb els altres.

Importa la posició que facilita el domini i l'acceptació. Això porta a concepcions estratègiques o pluralistes (Maquiavel, Dahl).

2. Coacció, Influència, Autoritat

El poder polític té tres components:

Força o coacció: Negar o limitar accés a béns o oportunitats (multes, desnonaments, presó).

Influència: Persuadir per adoptar o abandonar conductes mitjançant dades i arguments.

Autoritat (Auctoritas): Les indicacions són ateses per un crèdit previ, sense força ni influència.

3. L'Altra Cara del Poder: Legitimitat

Qui exerceix el poder limita la voluntat d'altres.

Es busca l'acceptació voluntària, justificant la intervenció com a justa. La violència es presenta com a necessària. Això és la legitimitat.

Fins i tot els règims dictatorials busquen legitimitat.

La política busca cohesió social, ajustant decisions a les creences i valors de la societat.