Política Monetària i Mercat Laboral: Anàlisi i Tendències

MÒDUL 2. INSTITUCIONS I MACROECONOMIA

1. Política Monetària i Bancs Centrals Independents

1.1 Els efectes de la política monetària

La política monetària està encaminada a determinar la quantitat de diners en curs.

Corba IS: Corba que mostra el conjunt de punts d’equilibri en el mercat de béns per a un determinat nivell de producció. El mercat de béns està en equilibri quan inversió i estalvi són iguals. La corba IS mostra el tipus d’interès d’equilibri per a un determinat nivell de producció en el mercat de béns i aquesta és una relació negativa.

Corba LM: Corba que mostra el conjunt de punts d’equilibri en el mercat de diners o monetari. El mercat monetari està en equilibri quan la oferta real de diners i la seva demanda són iguals. La Corba LM mostra una relació positiva entre el nivell de producció i el tipus d’interès.

Corba PE “plena ocupació”: L’equilibri en el mercat de treball ve determinat pel nivell de producció, però no pel tipus d’interès. Es troba en equilibri quan hi ha plena ocupació, aquesta corba és una línia vertical.

Un ↑ de l’OM produeix un ↑ efímer de la producció i un ↑ permanent del nivell de preus.

La neutralitat dels diners o de la política monetària implica que no té efectes a llarg termini sobre el nivell de producció, ja que aquest ve donat pel nivell de plena ocupació (el qual no depèn de les variables que poden ser afectades per la PM). La neutralitat és que la política monetària sigui incapaç d’alterar de manera sostinguda el valor de les variables reals de l’economia.

La política monetària POT tenir efectes a curt termini sobre el nivell de producció a canvi de canvis permanents del nivell de preus, sense que això suposi efectes permanents sobre el nivell de producció.

PREGUNTA TEST: Al paradigma econòmic neoclàssic:

b) La política monetària pot tenir efectes reals a curt termini però és neutral a llarg termini

PREGUNTA TEST: Si s’arriba a resultats amb desocupació estable i preus alts, això és necessàriament perquè:

c) No és creïble que els governs no augmentarien la quantitat de diners

“La causa que s’adopti aquest equilibri no és, però, que els governs tinguin un interès intrínsec per augmentar l’oferta monetària. En l’exemple descrit superficialment, les autoritats monetàries valoren l’estabilitat monetària i preferirien poder signar un pacte amb les empreses en què aquestes es comprometessin a mantenir els preus a canvi de no alterar l’oferta monetària. El problema és que aquest pacte no és creïble, perquè una vegada que les empreses fixen preus baixos, l’autoritat monetària té incentius per a no complir el pacte. Conscients d’aquest incentiu, les empreses augmenten els preus i l’autoritat monetària es veu obligada a augmentar l’oferta monetària per impedir una recessió.”

1.2 Inconsistència temporal en la política monetària

Si s’apugen els preus, l’autoritat monetària augmentarà l’oferta monetària i si mantenen els preus constants també l’augmentarà. La combinació d’estratègies en equilibri és que les empreses apugin els preus i l’autoritat monetària augmenti l’oferta monetària.

Quan les empreses augmenten els preus, l’autoritat monetària es veu obligada a augmentar l’oferta monetària per impedir una recessió econòmica.

La causa última d’equilibri subòptim és la creença per part de les empreses que l’autoritat monetària prefereix reduir el nivell de desocupació per sota de la taxa natural, si pot, i això provoca la inconsistència temporal.

La major part dels Bancs Centrals independents tenen entre les seves comeses establertes controlar la inflació, la clau per reduir-la doncs, consisteix a atorgar independència política als Bancs Centrals perquè dictin la PM.

1.3 Determinants polítics de delegació a Bancs Centrals independents

Meseguer: mostra que els governs no van adoptar bancs centrals independents fins que no van observar com els països amb bancs centrals independents aconseguien millors resultats en termes d’inflació.

Goodman: atès que els governs de dreta suporten un cost polític més baix quan la política monetària és a les mans de bancs centrals conservadors, ja que aquests són més propers en preferències, són més proclius a delegar que els governs socialdemòcrates. Fins i tot un govern conservador prefereix poder desenvolupar ell mateix la seva política monetària preferida.

Lohmann: com més popular és un govern, menys independents són els Bancs Centrals.

Un govern molt popular pot alterar amb més facilitat l’estatus legal del Banc Central sense patir un càstig electoral.

L’abast real de la independència és resultat d’alguna característica del sistema polític relacionada amb la divisió de poder dins d’una societat. Com més concentrat estigui, més vulnerable serà l’autoritat monetària i més subjecta a les pressions polítiques.

PREGUNTA TEST: Segons Lohmann, com més popular és un govern, ____ independents són, de facto, els bancs centrals:

b) Menys

Corba de Phillips: corba que mostra la relació entre el nivell de producció a curt termini i el nivell d’inflació. Es pressuposa que les expectatives són adaptatives.

2. ORGANITZACIÓ DEL CAPITAL I EL TREBALL

2.1 Treballadors, sindicats i el mercat de treball

La capacitat dels treballadors d’influir en la determinació de salaris és una funció a) de la capacitat del sindicat per a monopolitzar la força del treball en l’empresa b) del cost per al sindicat que l’empresa deixi de funcionar, com més costosa sigui una vaga per als treballadors, menys poder de negociació tindran.

PREGUNTA TEST: Com MÉS elàstica sigui l’elasticitat de la corba de demanda de treball de les empreses MÉS beneficiarà als treballadors a organitzar-se en sindicats?

b) Fals

Els sindicats poden aconseguir augmentar els salaris respecte al nivell d’equilibri en el mercat de treball i el guany que els treballadors obtinguin dependrà de la sensibilitat del sindicat respecte a la pèrdua de llocs de treball i de l’elasticitat de la corba de demanda de treball de les empreses, com menys elàstica sigui aquesta corba, més beneficiarà els treballadors organitzar-se en sindicats.

Els models de contractes eficients mostren que, en presència de sindicats monopolistes, tant els empresaris com els treballadors poden preferir combinacions d’ocupació i salaris fora de la corba de demanda agregada de l’empresa.

2.2 Causes institucionals i polítiques de moderació salarial

Corporativisme: forma d’organització social i política en què els conflictes distributius són abolits, silenciat, integrant verticalment els interessos dels empresaris i dels treballadors.

Neocorporativisme: la participació de les organitzacions de treballadors i empresaris en la definició de la política nacional.

Les empreses amb sindicats contractaran menys treballadors. Els sindicats, perseguint el benestar dels treballadors d’aquest sector, poden acabar aconseguint que el nombre d’aturats augmenti. El paper del marc institucional en què es desenvolupa la negociació col·lectiva ho pot arreglar.

Un supòsit clau per a relacionar el nivell de negociació i els resultats en termes d’ocupació, inflació i salaris és que els sindicats tendeixen a agrupar treballadors que produeixen béns substituïbles abans que no els que produeixen bens no substituïbles.

PREGUNTA TEST: El supòsit clau necessari per a relacionar el nivell de negociació (empresarial, sectorial o nacional) i els resultats en termes d’ocupació, inflació i salaris és que:

c) Els sindicats tendeixen a agrupar primer treballadors que produeixen béns substituïbles

El fet que les empreses d’un sector produeixin béns substituïbles i els sindicats són conscients que qualsevol augment de salaris es traduirà en reduccions d’ocupació, seran proclius a la moderació salarial.

A mesura que els sindicats agrupen sectors sencers, poden aconseguir més aquiescència empresarial en les seves demandes gràcies al fet que en limiten, a canvi, la competència de preus.

Bona part de la literatura neo-corporativista: els sindicats amplis són la millor garantia per a la moderació salarial.

CALMFORS i DRIFFILL les conseqüències de l’estructura de la negociació col·lectiva argumenten que l’efecte de la mida dels sindicats o la centralització de la negociació, 1 empresa o més, en el nivell de salaris i per tant de la desocupació, és curvilini.

PREGUNTA TEST: Segons Calmfors i Driffill, els salaris reals i la desocupació seran més alts per a nivells de coordinació salarial intermedis:

a) Vertader

Quan els salaris es negocien en l’àmbit de l’empresa, els sindicats no demanaran sous gaire alts perquè saben que qualsevol pujada salarial es traduiria en pèrdua de competitivitat de l’empresa i en acomiadaments. A mesura que la negociació cobreixi totes les empreses, quan agrupen sectors, llavors sí que les empreses poden pujar preus sense perdre clients i són més proclius a cedir davant demandes salarials. Aquest EFECTE DE PODER DE MERCAT segons Calmfors i Driffill, domina la relació entre centralització de la negociació col·lectiva i salaris en els nivell baixos de centralització.

2a lògica, MODEL DE U INVERTIDA quan la negociació salarial comença a cobrir més treballadors (com més treballadors, mes atractives les pujades salarials perquè menor és l’efecte de les pujades salarials en els salaris reals) comporta salaris reals més baixos. Model que caracteritza la relació entre centralització de la negociació salarial i nivell de preus en les economies contemporànies.

Una crítica a Calmfors i Driffil és que no reconeix cap efecte al funcionament del sistema polític.

A Espanya, d’acord amb el model Calmfors i Driffill, els increments salarials negociats en l’àmbit de l’empresa són més baixos que en la resta de convenis col·lectius.

LANGE I GARRETT: Els sindicats seran més proclius a moderar les seves demandes salarials com més repercuteixin en els treballadors els beneficis que les empreses obtenen com a conseqüència d’aquesta moderació. Els beneficis empresarials seran reinvertits. El control del govern és la manera de fer que sigui creïble.

PREGUNTA TEST: Segons Lange i Garret, l’obertura de capitals fa __________ difícil per a l’estat “premiar” els treballadors per la moderació salarial:

a) Més

Quan hi hagi governs amb preferències com les dels treballadors l’incentiu per a moderar el salari serà més gran. Al contrari, quan la dreta governi, els sindicats seran més militants del salari i afectarà negativament la creació d’ocupació i creixement econòmic. En absència de sindicats els governs de dreta produeixen més bons resultats.

PREGUNTA TEST: La pèrdua de poder explicatiu de la corba en forma d’U invertida a partir dels anys setanta es pot explicar:

d) Degut a l’obertura comercial i a la internacionalització de les economies

“Una explicació possible del canvi d’aquesta tendència té a veure amb la internacionalització econòmica creixent que es va desenvolupar en aquest període. Noteu que el model de Calmfors i Driffill assumeix implícitament una economia tancada: la raó per la qual els sindicats poden reclamar sous més alts a escala sectorial és que les empreses poden traslladar als consumidors la pujada de salaris en forma d’augment de preus. Però si aquestes empreses han de competir en mercats internacionals no afectats, òbviament, pels salaris negociats pels sindicats nacionals, aquesta peculiaritat de la negociació sectorial desapareix. Com a resultat, en presència d’obertura comercial, la relació curvilínia teoritzada per Calforms i Driffill es fa més plana.”

2.3 L’organització dels empresaris

Elasticitat de la corba de demanda de treball de les empreses –en relació als salaris- informalment es pot definir com la resposta de les empreses, en termes de menys treball demanat, als augments dels salaris. Més formalment, es pot definir com la taxa de reducció de la demanda de treball d’una empresa dividida per la taxa d’augment dels salaris.

2.4 La política monetària i l’evolució de la negociació col·lectiva

IVERSEN Una PM restrictiva, en el sistema descentralitzat, polítiques econòmiques no acomodatícies, els sindicats internalitzen els costos de demandes salarials més grans, seran menys proclius a demanar pujades salarials més grans

Sistema centralitzat hi ha una política econòmica acomodatícia (el Banc Central varia l’oferta de diners per a minimitzar la taxa d’ocupació) instrument necessari per a mantenir baix el nivell de desocupació. Cada vegada menys creïbles amb la internacionalització.