Política Macroeconòmica i Sistema Financer

Política Macroeconòmica

Definició

La política macroeconòmica és el conjunt de mesures i instruments que utilitza l'Estat per intervenir en l'activitat econòmica i afavorir la marxa del país.

Objectius

1. Creixement econòmic sostenible (Producció, PIB)

   El creixement econòmic permet augmentar la quantitat i la qualitat dels béns i serveis oferts per la societat. L'Estat hi intervé per incrementar o, si més no, mantenir el nivell de producció. L'economia de mercat està subjecta a ratxes, i l'Estat intenta suavitzar les fluctuacions i minimitzar els impactes negatius. Els indicadors econòmics són el PIB i el PNB.

2. Plena ocupació

   Es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població activa està ocupada. Els indicadors que mesuren el nivell d'ocupació són les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur. La població activa són les persones que treballen o volen treballar, tant ocupats com aturats.

3. Estabilitat de preus

   Es controlen els preus dels béns i serveis perquè conservin el seu poder adquisitiu i per evitar la incertesa que provoca la inflació. Per mesurar els preus s'utilitza la variació de l'IPC.

Criteris de política macroeconòmica

1. Sostenibilitat

   El creixement econòmic s'ha d'incrementar o mantenir, però cal respectar el medi ambient i gestionar els recursos de manera que no es perjudiquin les possibilitats de creixement i benestar de les generacions futures.

2. Equitat

   El funcionament del mercat tendeix a provocar desigualtats que l'Estat tracta de corregir mitjançant la redistribució de la renda.

Tipus de política macroeconòmica

Funcions de l'Estat

1. Proveïdora: subministrar béns públics
2. Reguladora: establir el marc jurídic institucional
3. Estabilitzadora: suavitzar les transicions entre els cicles d'expansió i recessió
4. Redistributiva: corregir les diferències socioeconòmiques per a un major benestar
5. Fiscal: obtenir ingressos per finançar les despeses

Política fiscal

És l'actuació intencionada del sector públic (Estat, ajuntaments i Seguretat Social), mitjançant la recaptació de fons (principalment impostos) i l'aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l'Estat.

Tipus de política fiscal

Instruments fiscals

1. Polítiques fiscals discrecionals

   Són les que apliquen els governs quan volen influir intencionadament sobre els ingressos o les despeses. Pretenen mantenir el to de l'activitat econòmica, en èpoques de crisi solen contribuir a evitar la caiguda del nivell de producció de béns i serveis.

   • Programes d'obres públiques: incrementar els nivells de la producció i l'ocupació i dotar el país de més infraestructures.
   • Plans d'ocupació i formació: contractar i formar treballadors durant breus períodes per a una inserció laboral ràpida.
   • Programes de transferències: protegeixen els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments periòdics temporals o permanents. Transferències principals: atur i pensions per jubilació.
   • Modificació dels tipus impositius: decidim el nostre consum en funció de la renda que disposem, així que una variació del tipus impositiu de certs impostos, per exemple, modifica la quantitat disponible de les famílies o les empreses per consumir o invertir, repercuteix en la demanda agregada i, per tant, en els nivells de producció i ocupació.

2. Estabilitzadors automàtics

   Són les despeses o els ingressos públics que augmenten o disminueixen alhora que el nivell de producció d'un país. Amb l'ús dels estabilitzadors automàtics, les transicions entre les fases dels cicles econòmics d'expansió i recessió són més breus i menys traumàtiques. S'adapten a les fases dels cicles econòmics.

   • Els impostos proporcionals: no varien a mesura que ho fa el nivell de renda.
   • Els impostos progressius: impostos el tipus impositiu dels quals puja gradualment alhora que augmenta el nivell de renda.
   • Les cotitzacions socials: aportacions que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat Social a canvi de la protecció social que aquest organisme els ofereix.
   • Els subsidis per desocupació: ajudes econòmiques concedides per l'Estat per cobrir les necessitats socials i econòmiques derivades d'una situació d'atur forçós.

Efectes sobre l'economia

• Política expansiva: augment de la despesa pública o baixada d'impostos per augmentar la renda disponible, augmentant el consum i estimulant així la demanda agregada de béns i serveis. Això farà augmentar la producció, l'ocupació i els preus.
• Política restrictiva: augment d'impostos i baixada de la despesa pública per baixar la renda disponible, disminuint el consum i desincentivant així la demanda agregada de béns i serveis. Això farà baixar la producció, l'ocupació i els preus.

Els Pressupostos Generals de l'Estat

La política fiscal es fa efectiva amb els pressupostos de despesa i ingressos de l'Estat.

Ingressos

• Tributs: impostos i taxes
• Altres ingressos: transferències corrents, ingressos patrimonials, alienació de béns d'inversió, transferències de capital

Despeses

• Corrents: compra de béns i serveis, pagaments als funcionaris
• Inversió (infraestructures)
• Transferències i subvencions

Ingressos públics dels PGE

1. Cotitzacions socials

   Són les quantitats que els treballadors paguem a la Seguretat Social en concepte d'atur, baixes per malalties o accidents, jubilació... i també les que paguen les empreses per cada treballador que tenen en nòmina (aproximadament 300 € al mes).

2. Tributs

   • Impostos: pagaments sense que es rebi res a canvi.
     • Directes: paga més qui més guanya (ex: IRPF, IS)
     • Indirectes: tothom paga igual, independentment de la seva renda (ex: IVA, IBI)
   • Taxes: són pagaments a canvi de la utilització d'un bé o servei públic (ex: matrícula de la universitat)

3. Altres ingressos

   • Transferències corrents (ex: fons de la UE per finançar programes de formació per als aturats)
   • Ingressos patrimonials: beneficis provinents d'empreses públiques (ex: Renfe, Correus)
   • Alienació d'inversions: ingressos per venda de terrenys públics, edificis públics o d'empreses públiques
   • Transferències de capital: fons de la UE per finançar infraestructures

Despeses públiques dels PGE

Conjunt de despeses que fa l'Administració pública

1. Despeses corrents

   Sou de funcionaris i compra de béns fungibles

2. Despeses d'inversió

   (ex: infraestructures: carreteres, hospitals, col·legis, ports, aeroports)

3. Transferències (a persones) i subvencions (a empreses)

   Beques, atur, pensions... Contracte indefinit a majors de 55 anys

El saldo pressupostari

• Equilibri pressupostari: ingressos = despeses
• En dèficit: ingressos
• Superàvit: ingressos > despeses

Tipus de dèficit

• Dèficit cíclic: es produeix quan sorgeixen les inevitables fases de recessió del cicle econòmic. S'endeuta per estimular la demanda agregada i es recuperarà en la fase restrictiva.
• Dèficit estructural: és un dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions pròximes a la plena ocupació. És un llast per al desenvolupament econòmic.

Per finançar el deute públic

• Emetre deute públic: l'Estat sol·licita diners a empreses i particulars a canvi d'uns títols valor que atorguen als seus posseïdors el dret a la devolució dels diners més un interès fix pactat.
• Apujar els impostos: augmentar els impostos ja existents o establir-ne uns altres de nous frena la demanda de béns i serveis, de manera que l'aplicació d'aquesta mesura acostuma a fer-se en fases expansives del cicle econòmic perquè generen menys impacte social.
• Augmentar els diners en circulació: aquesta mesura provoca inflació. Els estats són molt previnguts en aplicar aquesta mesura, per raons d'estabilitat, aquesta decisió només pot ser executada pel BCE.

El Diner i la Política Monetària

El diner

El diner és un mitjà d'intercanvi o de pagament-cobrament generalment acceptat. El diner fiduciari es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom.

Funcions del diner

1. Mitjà d'intercanvi: sense un mitjà de pagament-cobrament universal estaríem condemnats a l'intercanvi de béns per béns, al bescanvi.
2. Dipòsit de valor: el diner és un bé imperible que permet al seu posseïdor ajornar la decisió d'utilitzar-lo i emmagatzemar-lo mentre ho cregui convenient.
3. Unitat de compte comú: és una vara amb què es pot mesurar el valor de les coses.

La demanda del diner

• El nivell mitjà de preus: quan els preus varien, els desitjos de liquiditat de les persones o de les famílies poden alterar-se.
• El preu del diner: si els tipus d'interès són baixos, poden ser moltes les persones que considerin que els compensa més tenir els diners a les mans que en un banc produint pocs interessos.
• El risc: com més arriscat sigui el rendiment dels actius alternatius al diner, més gran serà la quantitat de diner demanada.

El preu del diner

És el pagament pel lloguer del capital rebut en concepte de préstec.

• Risc de l'operació: quan es concedeix un préstec, sempre hi ha la possibilitat que no sigui tornat.
• Liquiditat: la capacitat dels actius/qualsevol cosa per convertir-se en diner legal.
• Durada del préstec: com més llarg és el període de concessió d'un préstec, més difícil és predir l'escenari en què el prestatari haurà de fer front a la seva devolució; com més duri, més alt serà el tipus d'interès.

Classes de diner fiduciari

1. El diner legal: constituït pels bitllets i les monedes.
2. El diner bancari: és diner virtual que figura anotat en diferents suports.
   • Dipòsits a la vista o d'estalvi: són comptes que permeten als titulars disposar en tot moment de diners.
   • Dipòsits a termini fix: hi ha un compromís de mantenir el diner un temps determinat, no es pot disposar de forma immediata sense penalització.

Un agregat monetari és una magnitud que agrupa diverses classes de diner. L'activitat bancària consisteix a captar diner legal dels estalviadors per prestar-lo als agents econòmics que necessitin finançament. La reserva fraccionària és el percentatge de diners que, calculat sobre el total de dipòsits rebuts, manté el banc inactiu per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients. El banc central és una entitat pública i independent del poder polític que, entre altres funcions, controla i supervisa el funcionament del sistema bancari. El coeficient legal de caixa és el percentatge de diner legal que, per imposició del banc central, mantenen inactiu les diverses entitats del sistema bancari per fer front a les possibles retirades de diners dels seus clients i per raons d'interès general. La multiplicació del diner bancari consisteix en l'increment de diner legal dins del sistema bancari en fer un dipòsit inicial.

Política monetària

És el conjunt de mesures adoptades per l'autoritat monetària (el BCE) per assolir els objectius perseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació i l'alteració del preu del diner.

La política monetària única

Tipus de política monetària

Instruments monetaris

1. Mecanisme de reserves mínimes: obliga les entitats de crèdit de la zona euro a mantenir un determinat coeficient de caixa (o al banc central corresponent o en efectiu).
2. Operacions de mercat obert: el BCE subhasta actius financers a un tipus d'interès. Aquests tipus d'interès són el referent principal per al conjunt de la zona euro, ja que els bancs comercials, quan presten diners als seus clients, ho fan a un interès una mica més alt dels que els ha demanat el BCE; són el principal instrument de política monetària europea.
3. Facilitats permanents: són facilitats que reben els bancs comercials per part del banc central del seu país, amb operacions a un sol dia de crèdits o dipòsits. No necessiten autorització del BCE.

Efectes sobre l'economia

Les decisions de política monetària del Consell de Govern del BCE busquen un equilibri en la quantitat de diner en circulació i el preu del diner. Segons la seva política seria:

• Expansiva: augment de la quantitat de diner en circulació o baixant el tipus d'interès (es presta barat a les famílies); aquestes, en pagar pocs interessos, consumeixen més (+ renda disponible, consumeixen i inverteixen més), amb l'augment de la demanda agregada que fa que augmentin la producció, l'ocupació i els preus.
• Restrictiva: el contrari de l'expansiva.

El Sistema Financer

Definició

El sistema financer està format pels intermediaris que, regulats per l'Estat, canalitzen l'estalvi de recursos cap al finançament del consum.

Recursos o actius financers

Representen riquesa als qui els tenen (actius) i són al mateix temps una obligació (passiu) per als qui els deuen; tenen característiques pel risc: liquiditat, risc, rendibilitat.

Intermediaris financers

Són les institucions que medien entre estalviadors i inversors.

• Bancaris: bancs i caixes d'estalvis (ex: xecs, targetes...)
• No bancaris: no poden oferir productes financers bancaris, ho fan d'altres maneres (ex: borsa de valors, societats d'inversió...)

Els intermediaris financers bancaris

• Banca privada: capten fons per dipòsits i per emissió de títols de renda fixa o variable, després presten diners mantenint una part en efectiu.
• Caixes d'estalvis: són una banca privada amb tractament fiscal beneficiós i no poden emetre títols.
• Cooperatives de crèdit: actuen com a bancs i caixes, però intenten canalitzar els seus préstecs a l'activitat dels seus socis (ex: caixes rurals).

Supervisat pel Banc d'Espanya: supervisa entitats financeres i no bancaris, fa estadístiques, executa la política monetària del BCE.

Intermediaris financers no bancaris i borsa

Són associacions civils de servei públic que faciliten la negociació. Poden ser:

• Renda fixa: títols de diners d'una empresa o administració pública. Tenen un interès fix pactat.
• Renda variable: són les accions, valors que representen un percentatge del capital d'una societat.

Índex borsari

Indica l'evolució del mercat en funció de les cotitzacions dels títols més representatius. A Espanya, l'índex borsari general és l'IBEX-35, que representa les 35 empreses amb més liquiditat. Hi ha 4 borses a Espanya: Madrid, Barcelona, València, Bilbao.

Funcions de les borses

• Determinen el preu dels títols
• Informen dels preus
• Asseguren la ràpida execució i liquidació de les operacions
• Supervisen les societats de valors

Mercat de renda variable

• Mercat primari: les accions neixen, l'empresa emet títols a canvi de diners.
• Mercat secundari: intercanvi dels valors emesos, és la borsa de valors.

El Comerç Internacional

Definició

És l'obtenció de béns i serveis d'altres països. El motiu d'aquest intercanvi són els costos de producció i el tipus de demanda.

• Territori duaner
• Comerç internacional i comerç exterior

Especialització i avantatge comparatiu

• El lliure comerç: pensament que demana treure restriccions al comerç.
• Proteccionisme: pensament que posa restriccions per afavorir els productes de cada país.

El lliure comerç

Arguments a favor

• Més eficiència dels recursos productius
• Increment i foment de la competència
• Més varietat i quantitat de béns
• Èxit d'economies d'escala

El proteccionisme

Mesures per afavorir les importacions

• Gravar amb impostos les importacions (aranzels):
  • Específics: quantitat fixa per cada unitat importada
  • Ad valorem: impost proporcional sobre el preu de la mercaderia
• Fixar quotes limitades de productes estrangers
• Fer polítiques comercials i industrials que afavoreixen la indústria nacional
• Barreres no aranzelàries

La balança de pagaments

3 grups

1. La balança per compte corrent
   • Comercial: exportació-importació de mercaderies
   • De serveis: exportació-importació de serveis
   • De rendes: cobrament de sous fora d'Espanya - pagament de sous a Espanya
   • Transferències corrents: entrades de diners de l'estranger - sortides de diners a l'estranger
2. Balança de capital
   • Per transferències de capital
   • Per compra/venda d'actius no financers
3. Balança financera

   Cobrament d'interessos per venda d'accions d'un estranger - pagament d'interessos/accions a un estranger

El mercat de divises

Tipus de canvi de mercat

• Les exportacions o importacions de béns i serveis
• La taxa d'inflació
• Preu del diner
• Previsions d'operació o depreciació
• Actuació de les autoritats monetàries

Els sistemes monetaris internacionals

Sistemes monetaris que s'usen

• Flotació lliure: no intervé
• Flotació bruta: intervé poc
• Ajustable: si es surt dels límits, l'autoritat monetària intervé
• Fix: es lliga una moneda dèbil a la d'una economia forta, que sembli que es pot tenir confiança en aquella economia

Si es deprecia l'euro

• Efectes comercials: augmentaran les exportacions i baixaran les importacions
• Efectes financers: els estrangers tenen pèrdues, els europeus guanys

La Integració Econòmica

Estructures d'integració

• Comerç preferencial
• Àrees de lliure comerç
• Unió duanera
• Mercat comú
• Unió econòmica
• Integració econòmica

Motius per fer la integració

• Aparició de les economies d'escala
• Exercici d'activitats conjuntes
• Més especialització
• Més poder de negociació enfront d'altres potències
• Més eficiència productora

La Unió Europea

Lliure comerç amb uns tractats que vinculen les nacions a l'acompliment d'uns objectius.

Organismes econòmics de la UE

• Tribunal de Comptes Europeus
• BCE: moneda única, gestiona la política monetària europea, volen garantir l'estabilitat d'un diner estable
• Banc Central d'Inversions

El pressupost comunitari

El pressupost sosté les polítiques comunes:

• PAC: agricultors
• Fons de cohesió: finançar estructures i medi ambient

Les despeses principals són la PAC i els fons estructurals de cohesió. Els ingressos són: quota al PIB, drets de duanes, quota sobre l'IVA.