Política Macroeconòmica, Fiscal i Dèficit Públic: Conceptes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
Una fallada del mercat és una conseqüència negativa del funcionament del mercat, que porta a situacions.
La política macroeconòmica
Per intentar corregir les conseqüències negatives del funcionament del mercat, l'Estat intervé en l'economia. Encara que l'objectiu principal és controlar la inestabilitat cíclica, n'existeixen d'altres, que es regulen per mitjà de diverses polítiques.
La política fiscal
La política fiscal és l'actuació intencionada del sector públic mitjançant la recaptació de fons (principalment mitjançant impostos) i l'aplicació de despeses públiques per tal d'aconseguir els objectius perseguits per l'Estat.
Mesures de política fiscal
- Programes d'obres públiques: incrementen els nivells de producció i ocupació i doten el país de millors infraestructures.
- Variació dels impostos: busquen modificar la quantitat de diners de què disposen les famílies o les empreses per consumir o invertir, la qual cosa repercuteix en els nivells de producció i ocupació.
- Plans d'ocupació i formació: es basen en contractar i formar treballadors durant breus períodes per a una ràpida inserció laboral (formació ocupacional, escoles-taller).
- Programes de transferències: el seu objectiu és protegir els col·lectius desfavorits mitjançant pagaments periòdics temporals o permanents (subsidi d'atur o pensions, per exemple).
El Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)
Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) són una relació de les despeses i les previsions d'ingressos que té el respectiu govern durant l'any.
El sistema impositiu
El sistema impositiu és el conjunt de normes que possibilita a l'Estat l'obtenció de la principal font d'ingressos, els tributs.
La redistribució de la renda
La redistribució de la renda és el procés mitjançant el qual l'Estat torna a distribuir, d'acord amb el principi d'equitat, allò que prèviament va ser assignat pel mercat als ciutadans amb una capacitat econòmica més gran.
Dèficit cíclic
El dèficit cíclic es produeix durant les inevitables fases de recessió econòmica quan el govern s'endeuta per estimular l'activitat econòmica. Té caràcter transitori, ja que dura el temps que el país triga a reactivar l'economia i recuperar la confiança de famílies i empreses. Es podria dir que és un dèficit d'aparició natural en qualsevol economia.
Dèficit estructural
Quan el dèficit es converteix en permanent, és un obstacle al desenvolupament econòmic a causa dels costos del deute que constantment ha d'assumir el país.
El finançament del dèficit públic
Per finançar el dèficit públic, els governs poden triar entre:
- Emetre deute públic: Igual com demanem un préstec al banc, l'Estat o les comunitats autònomes poden sol·licitar diners a empreses i particulars, i fins i tot a altres països, a canvi d'uns títols-valor de renda fixa que atorguen als seus posseïdors el dret a la devolució dels diners més un interès fix pactat.
- Apujar els impostos: A més de ser impopular, augmentar els impostos ja existents o establir-ne altres de nous frena la demanda de béns i serveis, de manera que l'aplicació d'aquesta mesura sol realitzar-se en fases expansives del cicle econòmic perquè genera menys impacte social.
- Augmentar els diners en circulació: Aquesta mesura sol provocar un increment dels preus (inflació), raó per la qual els Estats l'apliquen amb molta precaució. Als països de la zona euro de la Unió Europea, per raons d'estabilitat, la variació dels diners en circulació només pot ser executada pel Banc Central Europeu (BCE) per al conjunt de països de l'eurozona.