Política Interior i Exterior dels Habsburg

Carles I (1516-1556)

Política Interior

Al començament del regnat de Carles I es produïren aixecaments de Comunitats i Germanies, moviments de caràcter polític, antisenyorials i socials.

Les Comunitats (1520-1522) sorgiren a Castella, eren principalment burgesos i baixa noblesa. Castella esperava amb il·lusió l’arribada del nou rei, però aquest només reparteix càrrecs entre els seus amics desconeixedors d’Espanya i només té interès en aconseguir fons per ser coronat emperador (1519 - Dieta de Frankfurt). A la revolta, ciutats castellanes ofereixen el tron a la seva mare, Joana, i les seves sol·licituds es basaven en:

• Una major protecció de la indústria nacional (tèxtil).
• Major atenció als assumptes de Castella.
• Major representació política.

S’hi produïren revoltes camperoles de caràcter antisenyorial. Es toparen aviat amb l’oposició de la monarquia, dels grans exportadors de llana i dels terratinents. Els comuners van ser vençuts a la batalla de Villalar (1521) i els seus dirigents, Padilla, Bravo i Maldonado, foren executats. Tot i que canvià l’orientació del seu govern a Castella i va prescindir dels estrangers en el govern.

Les Germanies (1519-1522) van ser una revolta més social que els comuneros a la Corona d’Aragó (València i Mallorca) de la burgesia artesana de les ciutats i grups de camperols contra l’oligarquia ciutadana, la noblesa i l’alt clergat. Demanaven la democratització dels càrrecs municipals, millora dels arrendaments agraris i la protecció del monarca davant abusos. Carles I s’alià amb l’oligarquia i els derrotà al 1521.

Felip II (1556-1598)

Política Exterior

Carles I abdica al 1556 dividint la seva herència entre el seu fill Felip II (Corona i tots els territoris) i el seu germà Ferran (Arxiducat d’Àustria i títol d’emperador) i es retirà a Yuste. A diferència del seu pare, Felip II fou un monarca dedicat al regne. Resolia tots els afers amb l’ajuda dels seus secretaris. Es coneixerà com “El Prudent”. Viatjà poc, fixà una seu permanent per a la cort i establí Madrid com a capital al 1561. Va tenir prioritat per la defensa del catolicisme i l’hegemonia europea, va tenir la mateixa política i enemics a Europa que son pare. Incorporà Portugal a la corona al 1580, fent valer els seus drets com a fill d’Isabel de Portugal. En aquesta època, la monarquia Hispànica es situa com a 1a potència mundial.

Durant el regnat de Felip II continuaren els conflictes amb França fins que Espanya va vèncer a Saint-Quentin (1557) i la signatura de la Pau de Cateau-Cambrésis al 1559 on es reconegué l’hegemonia espanyola. França va tenir diverses guerres de religió, Felip II dona suport als catòlics davant els hugonots (calvinistes). El conflicte durà fins que Enric IV, que formava part dels hugonots, es convertí al catolicisme per pujar al tron. França i Espanya signaren la Pau de Vervins 1598.

Anglaterra havia estat aliada amb la corona espanyola davant França, sobretot després del matrimoni de Maria Tudor, però la mort d’aquesta sense descendència va fer pujar al tron a Isabel I, de religió anglicana, que donà suport als protestants de Flandes i protegí els corsaris que atacaven els vaixells espanyols. Felip II va decidir enfrontar-se i va enviar la Armada Invencible per ocupar Anglaterra al 1588, l'expedició suposà una gran derrota.

El regnat de Felip II coincidí amb la màxima esplendor turca, sota Solimà el Magnífic. Amenaçaren tota la Mediterrània quan ocuparen Xipre i Tunis. La monarquia hispànica es va aliar amb Venècia i el papat formant un gran exèrcit, la Lliga Santa. S’enfrontaren als otomans al golf de Lepant 1571, suposà una gran victòria dels cristians que allunyà el problema dels turcs al Mediterrani occidental molts d’anys.

Països Baixos

Flandes es trobava annexionat amb Espanya sota el domini de Felip II després de l'abdicació de Carles I. S’originà un gran descontentament pels forts impostos, el sorgiment d’un sentiment nacionalista i els conflictes religiosos per l’aparició del calvinisme. La primera rebel·lió es va produir a la regió de Flandes 1566 i tení el suport de França i Anglaterra. Presidiren els rebels els comtes de Horn i Egmont i el príncep Guillem de Nassau. Felip II va enviar als seus millors generals com el duc d’Alba o Joan d’Austria que exerciren gran repressió. Al 1579, el sud dels Països Baixos, catòlic, va acceptar l’obediència a Felip II, però el nord, calvinistes, continuaren la lluita per la independència. Es resolgué designant la filla de Felip II, Isabel Clara Eugènia governadora “independent” amb dret de successió. Aquesta no tengué fills i PB tornaren a la corona espanyola al s. XVII, es reobrí el conflicte.