Política interior de Carles I de Castella

Carles I, i posteriorment Felip II, són coneguts com els Àustries Majors de la dinastia dels Habsburg. Com els seus padrins, la monarquia de Carles I serà de tipus autoritària. El rei era Cap de Govern i de l’Administració, governar d’un territori tan extens no era fàcil, per això, dóna una gran importància a les institucions i se’n revolta de secretaris i assessors que l’ajuden a prendre decisions.

Institucions durant el regnat de Carles I:

Els Consells estaven especialitzats en tasques concretes i ajudaven al monarca a governar. Es dividien en Consells Territorials, s’ocupaven de temes d’un territori concret, com el Consell d’Aragó, Nàpols, Itàlia, Flandes, Consejo Real de Castilla i Consejo de las Indias (Amèrica). Els Consells temàtics, estaven especialitzats en afers propis de l’administració com Hisenda, el regnat no gestiona bé els dobles, a consequència d’això Hisenda fa fallida (bancarrota) varies vegades, degut al consum de la major part de l’economia per emprendre guerres i conquestes, ja que els préstecs es varen cobrar a alts interessos, i el Consell estatal que s’encarregava de la política exterior.

Les Corts, s’havien mantingut, tot i això havien perdut influència degut a que la noblesa i el clero pagaven impostos i ja no havien de pagar tributs. Es converteixen en un òrgan representant de la ciutat. Es segueixen celebrant a Aragó, Catalunya i València.

Els Governs Municipals estaven formats per regidors, batles, alts càrrecs i corregidors. La justícia es seguia impartint a les Audiències, com la de Sevilla, Ciutat Real i Valladolid. A més cobra importància la Santa Inquisició com a òrgan de justícia no com a perseguidor. Hi havia virreis, representants del rei, estesos per tot el territori, a Europa hi havia el Virrei d’Aragó, de València, de Catalunya i de Nàpols, i a Amèrica a Nova Espanya, Perú, La Plata i Nova Granada, els anomenats virregnats. L’exèrcit de Castella és cada cop més poderós formats per militars de diferents regions, castellans, suïssos, alemanys... Tot i així, de tant en quan, s’havia de fer una crida a la població per reclutar homes. Es mantenen els Furs de Castella, les lleis, privilegis i impostos recaptats, a tots els territoris menys Navarra, Guipúscoa, Biscaia, Àlaba i els Regnes d’Aragó que conserven els seus propis.

Conflictes interns:

Degut a la seva procedència, Carles I no va ser ben rebut a Castella i es van originar una sèrie de conflictes interns durant el seu regnat. Les Comunitats (1520-1522) són les revoltes originades a Toledo, Segovia, Àvila i Burgos de les classes mitjanes urbanes (mercaders, artesans, financers...) que s'estenen per tota Castella. Aquest conflicte va sorgir a causa de que les Corts Castellanes només es comanaven per recaptar impostos i el canvi de rei. Els comunes, així s’anomenen els participants de les comunitats, demanen que les Corts es convoquin més i proporcionin major atenció a Castella. Aquest enfrontament acaba quan els comunes són derrotats a la Batalla de Villalar (1521), i la posterior persecució i empresonament dels seguidors. Tot i el seu fracàs, les Comunitats varen aconseguir que Carles I expulsés als estrangers del govern de Castella.

Les Germanies (1520-1523) es varen produir al mateix temps que les comunitats. Són revoltes armades de la burgesia, artesans i camperols al Regne d’Aragó, destacant València i les Illes Balears. Els agermanats es varen sublevar contra els nobles i el clergat, la oligarquia que tenia el poder. Demanaven la democratització dels càrrecs municipals, millores en l’arrendament (disminuir els impostos), en les condicions de vida i protecció reial per davant els abusos de poder cap el poble. A Mallorca les revoltes varen ser liderades per Joan Crespí, després de ser executat les va liderar Joanot Colom. Les germanies tenen èxit a tota la part forana de Mallorca, menys a Alcúdia, on dins la seva fortalesa es refugiaven la noblesa i el clergat. Carles I decideix actuar contra les revoltes, demana al clergat i la noblesa que no cedesquin davant les pretensions dels agermanats i envia l’exèrcit cap a Mallorca per acabar amb el conflicte. Les tropes de Carles I desembarquen a Alcúdia al 1522, més tard, el 7 de març de 1523, els agermanats es rendeixen durant un setge militar a la ciutat de Palma. El líder de les germanies, Joanot Colom, és capturat i executat, mentres es segueix perseguint als agermanats.