Política Industrial a Espanya: Reptes i Sectors

La política industrial a Espanya

Política estructural

Amb l'objectiu de solucionar els problemes de competitivitat i escassa internacionalització de les empreses derivats de les seves dimensions insuficients, inversió investigadora i capacitat tecnològica, es prenen les següents mesures:

a) Millora de la grandària de les empreses:

• Suport a les PIMES: Es potencia la creació i creixement, la constitució de districtes industrials, la innovació i la internacionalització.
• Suport a les grans empreses: S'estimula la concentració i els acords per a la competitivitat.

b) Foment de la investigació, la innovació i la tecnologia per aconseguir la convergència amb la UE i situar a Espanya en el grup de països d'avantguarda:

• Augment de la despesa en R+D.
• Millora de la investigació: augment del personal, de la col·laboració entre institucions públiques i privades, i la creació i consolidació de grups líders d'investigació.
• Foment de la transferència de la investigació universitària d'investigació i tecnologia.
• Impuls de la investigació i innovació en les empreses i en sectors concrets a través de plataformes tecnològiques.
• Extensió de les TIC a tota la societat.

c) S'impulsa la internacionalització empresarial amb mesures com la promoció exterior dels productes espanyols i la millora de la imatge de qualitat d'Espanya.

Política territorial

Pretén impulsar les potencialitats i avantatges comparatius de cada territori que li permet competir amb els altres en una economia globalitzada:

a) Bases: La microplanificació, el suport a les PIMES locals i el foment de la innovació i de la transformació.

b) Estratègies per aconseguir el desenvolupament i la industrialització:

• Agències de desenvolupament regional.
• Agències de desenvolupament local.
• Societats per al desenvolupament industrial.
• Districtes industrials formats per xarxes de PIMES especialitzades en un sector industrial que elaboren el mateix producte o són complementàries.

Política mediambiental de la indústria

Amb l'objectiu de solucionar els problemes causats per la indústria al medi ambient i protegir el patrimoni industrial amenaçat de desaparició. Es produeix un ús abusiu dels recursos naturals que condueix a la seva sobreexplotació i al seu esgotament. Enfront d'això, es fomenta el desenvolupament sostenible, és a dir, l'ús racional dels recursos que permeti satisfer les necessitats.

Algunes indústries contaminen el medi a causa de la generació de gasos, residus i sorolls. Els efectes són la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües i del sòl per abocaments sense depurar:

• Prevenció de danys amb la prohibició de l'ús industrial del sòl en certes zones i l'avaluació prèvia de l'impacte ambiental.
• Investigació de tecnologies netes per a la indústria, amb la finalitat d'una nova branca productiva, la indústria verda.
• Adopció de mesures correctores, en alguns casos són obligatòries, o bé s'implantes de forma voluntària a través de les auditories mediambientals.

Les indústries també degraden el valor energètic del paisatge per la falta d'atenció prestada al seu aspecte extern i pels efectes induïts que generen. Respecte a aquest problema, s'han emprès operacions de rehabilitació.

Quant a la protecció del patrimoni industrial, alguns edificis, conjunts o paisatges industrials revesteixen un gran interès com a testimoni de l'activitat industrial moderna anterior a la Tercera Revolució Industrial.

La producció industrial actual

Sectors industrials madurs

Afectats pel descens de la competitivitat i per la reducció de la demanda, inclouen:

a) Metal·lúrgia bàsica i de transformació: La indústria siderúrgica integral obté acer a partir del mineral de ferro en l'alt forn. La siderúrgia no integral obté acer de la ferralla en el forn elèctric.

b) Fabricació d'electrodomèstics de línia blanca: Es troba en un procés de reorganització de la producció i el mercat, suposa el tancament d'algunes empreses com a Navarra i el País Basc.

c) Construcció naval: Està patint una dura reconversió per a reduir la capacitat i la plantilla i especialitzar-se en altres activitats.

d) Indústria tèxtil i de la confecció: Es centra a Catalunya i a la Comunitat Valenciana la branca de confecció, caracteritzada pel minifundisme empresarial, la dispersió i l'abundant ocupació de mà d'obra. Pateix la competència de països més barats.

Sectors industrials dinàmics

a) Sector de l'automòbil: Va recuperar el dinamisme. Les plantes industrials pertanyen a empreses multinacionals i la producció s'exporta en gran part. El sector es troba amenaçat pel perill de deslocalització de les plantes de vehicles i de les indústries de components.

b) Sector químic: Pateix problemes com la presència estrangera i l'escassa capacitat investigadora. Els subsectors són la petroquímica de transformació i la química de transformació.

c) Sector agroalimentari: Compta amb indústries petites i disperses. Els objectius són augmentar les vendes en el mercat interior i fomentar les exportacions.

Sectors d'alta tecnologia

A Espanya s'han implantat amb retard i tenen un desenvolupament menor que en altres països. La localització és en parcs tecnològics o científics. Trets:

• S'ubiquen en l'entorn de metròpolis i ciutats i hi solen existir incubadores d'empreses.
• L'objectiu és que les seves indústries innovadores actuïn com a locomotores per al desenvolupament local.
• Els resultats són la concentració de la majoria de parcs i de les empreses innovadores a l'entorn de grans ciutats i en els eixos industrials més dinàmics, pel fet que les indústries d'alta tecnologia són molt selectives en la seva localització.