Quina va ser la política de govern de la restauració amb l'illa de Cuba xuleta

contextualment ens trobem en mig del procés d restauració borbònica provocada pel fracàs del regnat d savoia, l’esclat d la 3ºa guerra carlina i el fracàs d la 1ºa república. Tot això finalitza amb 1 cop d’estat “la paviada" q va dissoldre les corts republicanes, serrano va ser nomenat president del govern, instaurant govern dictatorial. La seva ambició era perpetuar-se com dictador, però la destrucció d les forces republicanes havia obert el camí per a la restauració dels borbons, precipitada en aquell mateix any pel pron1ciament d Martínez campos. El seu objectiu era q Alfons XII tornés al tron. El cop d’estat d Martínez campos porta a 1 govern provisional i això portarà a q es faci 1a convocatòria d’eleccions, d’on sortirà vencedor cànnovas del castillo amb el seu partit consevador. Crearà 1 sistema bipartidista amb el qual intentarà evitar 1 sistema partidista, intervencions militars del govern i enfrontaments civils.

conseqüentment, el rei Alfons XII arriba a Espanya el 1875 i es proclamarà nou rei, la seva 1ºa dona, q és la seva cosina, es diu María mercedes mor. Es casa per 2ºa vegada amb María Cristina i tenen 3 fills 2 noies i 1 noi, el noi es dirà Alfons XIII, Alfons XII mor amb 27 anys i María Cristina regna fins q Alfons XIII té 16 anys.

el govern q s’estableix és la monarquia parlamentària del sistema canovista. Respecte a les bases d’aquest sistema, cànnovas utilitza eines per aconseguir el govern q vol, el bipartidisme q és 1 sistema polític format per 2 partits q es van alternant al poder, on trobem el partit conservador amb suports dels terratinent, l’església, l’exèrcit i la burgesia, i on el sufragi era censatari, només votaven el 5%, estava recolzat per cànnovas del castillo. I trobem tb el partit liberal q rebia suport les professions liberals, comerciants, banquers i f1cionaris, i on el sufragi era 1iversal masculí, recolzat per mateo sagasta. D’aquesta manera els partits q hi havia anteriorment queden prohibits i s’han d repartir, per tant en el partit conservador trobem el partit moderat, la 1ió liberal i el partit progressista, i en el partit liberal trobem el partit progressista tb, els demòcrates i el republicans moderats.

1a altre eina q va utilitzar va ser el torn pacífic. El pacte del pardo, on s’intercanviaven el poder d forma pacífica fins q el rei Alfons XIII regnés. Volien tb deixar fora d lloc a la resta d partits polítics. F1cionava d tal manera q si hi havia 1a crisi d govern, el rei convocava a l’altre partit majoritari, es feien eleccions i es canviava d govern.

l’altre branca seria el caciquisme, q és 1 sistema d relacions en coacció organitzat per les classes dominants amb la finalitat d’excloure les classes populars d la participació en la vida política.
Per 1a banda trobem als cacics locals, 1 cacic és 1a persona q viu al camp i q té poder polític, té la propietat d les terres i per l’altre trobem al encasillado q feia la llista d diputats q havien d ser escollits.

es feien manipulacions d les eleccions, fraus electorals “tupinades”, incloïen vots d morts al cens electoral, feien coaccions per part dels cacics, o gent q votava dues vegades... En l’àmbit urbà el 80% del 5% q podia votar no votava per l’analfabetisme o al3 raons.

s’estableix la constitució del 1876, q és el Març jurídic a partir d la qual es faran al3 lleis. Aprovat el govern conservador d cànnovas, hi hauran 2 factors inalienables sense negociació, 1º la monarquia parlamentària i 2º q el poder legislatiu estarà en mans d les corts i d la corona, és a dir la sobirania era compartida. El sufragi era censatari, només el 5% d la població votava, fins el 1890 q amb sagasta, el sufragi serà 1iversal masculí. L’àmplia declaració d drets va ser restringida per lleis posteriors. L’estat era confessional catòlic i tenien 1a ideologia conservadora.

respecte a la oposició al sistema d la restauració trobem q tot i q els partits dinàstics tenien el monopoli, hi ha al3 partits. Sagasta el 1881 els legalitza, els voten i tenen 1a petita representació. Els republicans d forma molt dividida trobem als 1itaris, als federals, i al radicals. Els carlins q formen el partit integrista. El moviment obrer on trobem a socialistes i anarquistes i formen el psoe. Tb trobem agrupacions regionalistes i nacionalistes, és a dir q trobem regions d’Espanya q volen + autonomia política i economica i reconeixement propi.

la crisi del 1898 marca el inici d la fi d la restauració. La crisi es dóna per la pèrdua d les últimes colònies a puerto rico, Cuba i filipines. Es dóna la 1ºa crisi d la restauració on es comença a desprestigiar el sistema, és la crisi moral d’1a nació q no ha sabut modernitzar-se ni conviure políticament, ni crear 1 sistema democràtic, q viu del caciquisme, i ni valorar les diferents nacions q la integren dins d la nació oficial. Les conseqüències d la crisi es poden dividir en diferents àmbits. En l’àmbit econòmic trobem 1 trencament comercial amb les colònies i 1a repatriació d capitals. En l’àmbit polític, hi ha 1a divisió interna dins del govern, inestabilitat política i 1 Renaixement del sentiment republicà. En quant a les conseqüències socials hi ha 1a gran commoció i catàstrofe ja q diuen q és el final d l’Imperi espanyol. I respecte les conseqüències ideològiques hi ha 1 pessimisme intel·lectual i es dona el regeneracionisme q és 1a nova doctrina q criticarà tots els aspectes del sistema d la restauració, aquest moviment, liderat per joaquim costa, pretenia millorar la gestió econòmica, fomentar la riquesa, millorant l’agricultura, la indústria i la millora d les infraestructures. Proposen 1a reforma política, la transparència electoral. Volien impulsar l’ensenyament ja q hi havia molt analfabetisme i oblidar les velles glòries del passat.

respecte a les conseqüències per a les colònies, en l’àmbit econòmic va haver-hi 1a explotació econòmica per part d les companyies americanes i en l’àmbit polític es donen els governs titella manipulats per EEUU.