Política Fiscal i Monetària: Guia Completa dels PGE i el Diner
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,24 KB
Política Fiscal: Definició i Estabilitzadors Automàtics
La política fiscal és l’actuació del govern per recaptar diners (com impostos) i gastar-los per millorar l’economia i ajudar la societat.
Estabilitzadors Automàtics Principals
Els impostos proporcionals | El tipus impositiu sempre és el mateix. Exemples: L’Impost sobre Societats (IS), l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). |
Els impostos progressius | Aquests pugen quan guanyes més diners. Com més guanyes, més percentatge pagues. Exemple: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). |
Les cotitzacions socials | Són els diners que treballadors i empreses paguen a la Seguretat Social per obtenir protecció. |
Els subsidis d’atur | Són ajuts econòmics que atorga l’Estat a les persones que han perdut la feina, per tal que puguin cobrir les seves necessitats mentre no treballen. |
Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)
Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) són les previsions de despeses i ingressos d'un país d'acord amb les actuacions, plans i fonts de finançament de l'Estat.
Despeses Públiques dels PGE
La despesa pública és el conjunt de despeses realitzades per l'administració pública. Pel que fa a l'Estat, i segons com gasta, podem classificar les despeses públiques en:
Descripció | Exemple | |
Despeses corrents | Són les despeses generals destinades a proporcionar a la societat serveis públics essencials com la sanitat, l'educació, la justícia, la defensa nacional i molts altres. | Salari del personal amb funció pública. Compra de béns i serveis a empreses privades. |
Despeses d’inversió | Són els fons destinats a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país. Gairebé tota la despesa es concentra en infraestructures. | Construcció de carreteres, hospitals, centres educatius, aeroports, ports, etc. |
Transferències i subvencions | L'Estat obté recursos en forma d'impostos, cotitzacions socials, etc., i després els transfereix a persones o empreses amb necessitats. Quan els destinataris dels ajuts són les persones, els denominem transferències, i quan són les empreses, els denominem subvencions. | Transferències: pensions per jubilació o invalidesa, beques d'estudi, subsidis d'atur, etc. Subvencions: per creació d'empreses, per inversió en béns de capital, per creació de llocs de treball, etc. |
Ingressos Públics dels PGE
Per poder complir les seves funcions, l’Estat necessita recursos econòmics, coneguts com a ingressos públics. Aquests ingressos provenen principalment de tres vies:
Cotitzacions Socials
Són les aportacions que fan les persones afiliades a la Seguretat Social. Aquestes cotitzacions garanteixen cobertura en situacions com malaltia, atur, invalidesa o jubilació. A Espanya, el volum d’aquestes aportacions ha anat augmentant i s’espera que, en el futur, arribin a igualar-se amb els ingressos per tributs.Tributs: Principal Font d'Ingressos
Representen la principal font d’ingressos dins dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), ja que constitueixen gairebé la meitat del total recaptat. Es classifiquen segons si el contribuent rep o no una contraprestació directa a canvi del que paga.
Principals Tributs de l'Estat Espanyol
IP (Impost sobre el Patrimoni), IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), IS (Impost sobre Societats), ITP/AJD (Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats), IVA (Impost sobre el Valor Afegit), IE (Impostos Especials).
3.
Altres Ingressos Públics
La importància d'aquests ingressos, segons el volum de recaptació, és significativament menor en comparació amb la resta d'ingressos públics. Els més rellevants són els següents (Taula 9.8):
Transferències corrents | Ingressos patrimonials | Alienació d'inversions | Transferències de capital |
No es materialitzen en projectes d'inversió i procedeixen d'entitats com Trànsit, la Seguretat Social o l'FSE. | Es tracta de les rendes que proporcionen els béns de l'Estat, com els beneficis de les empreses públiques (Altadis, Renfe o Correos). | Són ingressos que deriven de la venda de béns propietat de l'Estat, com ara les empreses públiques. Empreses importants com Repsol, Telefónica o Iberia, inicialment públiques, van ser posteriorment privatitzades. | Procedeixen de fons estructurals de la UE i el seu destí és finançar projectes d'inversió, com el FEDER. |
Taula 9.8: Altres Ingressos Públics
El Fons Social Europeu (FSE) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) són fons de la UE els objectius principals dels quals són la creació d'ocupació i les inversions en les regions més desafavorides de la UE.
Projectes d'Inversió: Béns de Capital
Els projectes d'inversió, a diferència dels restants, són aquells que es materialitzen en béns de capital, és a dir, infraestructures, instal·lacions o maquinària.
El Saldo Pressupostari
Els comptes de l’Estat són com els d’una família: si es gasta més del que s’ingressa, cal endeutar-se i pagar interessos. Si els ingressos superen les despeses, hi ha superàvit; si passa el contrari, hi ha dèficit.
El dèficit públic apareix quan l’Estat gasta més del que ingressa. Sol produir-se per augmentar la producció i l’ocupació, incrementant els diners en circulació.
Tipus de Dèficit Públic
Dèficit Cíclic
Apareix en moments de recessió. És temporal, ja que desapareix quan l’economia millora. L’Estat s’endeuta per estimular la demanda i, en èpoques de creixement, augmenta ingressos i redueix despeses.
Dèficit Estructural
És permanent, fins i tot amb plena ocupació. Suposa una càrrega per a l’economia pel deute constant que genera.
Finançament del Dèficit Públic
Quan els ingressos no són suficients per cobrir les despeses, l’Estat pot:
Fer retallades pressupostàries.
Endeutar-se amb despeses útils que ajudin a la recuperació econòmica a curt o llarg termini.
Emissió de Deute Públic
L’Estat demana diners a empreses i particulars oferint títols-valor amb interès fix. Ho gestiona el Tresor Públic.
Augment d'Impostos
Mesura impopular que redueix la demanda. S’aplica en fases de creixement per minimitzar l’impacte social.
Augment del Diner en Circulació
Pot provocar inflació, per això s’aplica amb molta precaució. A la zona euro, només ho pot fer el Banc Central Europeu (BCE).
Els Diners i la Política Monetària
Què són els Diners?
Els diners són un mitjà de canvi o de pagament i cobrament universal.
Els diners compleixen tres funcions bàsiques:
Mitjà de Canvi | Unitat Comuna de Compte | Dipòsit de Valor |
Permet comprar i vendre fàcilment. | Serveix per posar preu a les coses i comparar. | Es poden guardar per usar més endavant, però poden perdre valor amb el temps (inflació). |
Tipus de Diners
El diner fiduciari es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom.
Diner Legal | Són els bitllets i monedes emesos pels bancs centrals. A Espanya, l'euro és la moneda, i el Banc Central Europeu (BCE) controla la quantitat de diner en circulació. |
Diner Bancari | És el diner que només existeix virtualment, quan dipositem diner legal al banc. Desapareix físicament i es converteix en diner bancari.
|
Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)
Banc Central Europeu (BCE)
Bancs Centrals dels països de la UE:
Banc Central Espanyol (Banco de España)
Banc Central Francès
Banc Central Italià
L'Eurosistema
BCE
Bancs Centrals dels països de la zona euro
Funcions de l'Eurosistema
Decidir i executar la política monetària
Fer operacions de canvi de divises
Vetllar pel bon funcionament del sistema de pagaments
Controlar les entitats de crèdit
Garantir l’estabilitat del sistema financer
Política Monetària
Definició: Conjunt de mesures del Banc Central per ampliar o reduir la quantitat de diners en circulació i per variar el tipus d’interès.
Tret principal: Política monetària única.
Objectiu: Estabilitat de preus (control de la inflació).
Es basa en previsions sobre:
Indicadors econòmics: PIB, taxa d'atur, IPC...
Expectatives econòmiques: Augment de salaris, costos...
Instruments de la Política Monetària
Operacions de mercat obert: Subhastes d'actius financers (dipòsits, préstecs, deute públic, etc.) a un interès determinat.
Reserves mínimes: Fixa el Coeficient Legal de Caixa.
Facilitats permanents: Concessió de crèdits i absorció de dipòsits a un dia.
(Únic instrument a utilitzar per a cada Banc Central de forma independent a l’Eurosistema)
Resum: Polítiques Fiscal i Monetària
Tipus | Instruments | Consum/ Inversió | Producció/ Ocupació/ Inflació |
Política Fiscal Expansiva | Augmenten la despesa pública i abaixen els impostos. | PUJA | PUJA |
Política Fiscal Restrictiva | Abaixen la despesa pública i apugen els impostos. | BAIXA | BAIXA |
Política Monetària Expansiva | Augmenten l'oferta monetària i els tipus d’interès baixen.
| PUJA | PUJA |
Política Monetària Restrictiva | Redueixen l'oferta monetària i els tipus d’interès pugen.
| BAIXA | BAIXA |