Política Fiscal i Intervenció de l'Estat: Pressupostos i Cicle Econòmic

Unitat 10: La intervenció de l’Estat i la política fiscal

La política fiscal

Es refereix a les decisions per part del govern sobre la utilització de la despesa pública i els impostos.

Les despeses del sector públic

Hi ha dues categories dins d’aquest apartat, que són les transferències i la compra de béns o serveis.

Les transferències són pagaments pels quals no es rep, en contraprestació, cap bé o servei.

Els impostos

Els impostos són una imposició del sector públic als individus, empreses i unitats familiars que consisteix a pagar unes certes quantitats de diners segons la realització d’uns actes econòmics.

La política fiscal i l’activitat econòmica

Ja que la demanda agregada no és mai la quantitat exacta desitjada per tal de tenir un producte potencial, degut a que els consumidors, inversors i estrangers prenen les seves decisions de despeses de forma independent, l’Estat utilitza la despesa pública i els impostos per modificar la corba de demanda agregada.

La política fiscal i el pressupost del sector públic

Abans de cada període econòmic, les diferents entitats que formen el sector públic presenten els pressupostos per aquell període.

Els pressupostos són informes on es detallen els plans de despeses i ingressos que cal obtenir per finançar l’exercici en qüestió.

Ingressos públics - Despeses públiques = Pressupost del sector públic

Quan els ingressos són superiors a les despeses, es diu que hi ha superàvit pressupostari; per contra, si les despeses són superiors, es diu que hi ha dèficit pressupostari.

Els ingressos públics són les fons que van a parar al sector públic per poder complir els objectius i cobrir les despeses.

La despesa pública és el conjunt d’obligacions de pagament contretes pel sector públic com a conseqüència de la seva actuació com a agent econòmic.

El pressupost com a instrument de política econòmica

Els documents que integren els pressupostos generals de l’Estat contenen:

• Els objectius econòmics generals que es pretén aconseguir durant l’exercici fiscal.
• Les despeses i els ingressos detallats de cadascun dels organismes, institucions i empreses que constitueixen el sector públic.
• Els instruments de política microeconòmica que utilitzaran per complir els pressupostos, com també els mitjans tècnics que s’utilitzaran.

El finançament del dèficit públic

1. La utilització d’impostos; IRPF (Persones físiques), IVA (Consum), Societats (Impost de benefici de les empreses) i altres taxes. La pujada d'impostos sempre resulta impopular.
2. Es pot finançar les despeses deficitàries mitjançant l’emissió de títols de deute públic.

El dèficit públic és la diferència entre ingressos i beneficis en un moment determinat; el deute públic és el deute acumulat al llarg de la història.

Els pressupostos públics i el cicle econòmic

Les fluctuacions cícliques i el dèficit públic

Quan l’economia es troba en un moment de recessió, la recaptació d’impostos disminueix degut a la caiguda de l’activitat, l’atur augmenta i per tant, també la despesa pública. Això genera tendència a que apareguin dèficits públics.

Quan l’economia es troba en un moment d’expansió, la recaptació d’impostos augmenta degut a un increment de l’activitat, l’atur disminueix i per tant, també la despesa pública. Això genera un augment del superàvit.