Política Fiscal: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,32 KB

Política Fiscal

Definició: És l'actuació del sector públic mitjançant la recaptació i la redistribució posterior dels ingressos per aconseguir els objectius perseguits per l'Estat. Serveix per evitar situacions d'inflació o atur. És fonamental per aconseguir estabilitat econòmica, creixement econòmic, reduir les desigualtats i invertir en infraestructures; en resum, és clau per millorar el benestar dels ciutadans.

Polítiques Fiscals Discrecionals

Són aquelles que activa el propi Estat:

  • Programes d'obres públiques (Objectiu: augmentar els nivells de producció i ocupació, millorar infraestructures).
  • Plans d'ocupació i formació (Objectiu: formar i contractar treballadors).
  • Programes de transferències (Objectiu: transferir diners a col·lectius desafavorits, ex: atur, pensions).
  • Modificació dels tipus impositius (Objectiu: modificar impostos segons la renda).

Tipus de Política Fiscal

  • Política Expansiva: Si es busca que l'economia creixi (↑despesa pública, ↓impostos, ↑renda, ↑consum i inversió, ↑demanda agregada, ↑producció/ocupació/preus). S'utilitza en fases baixes dels cicles econòmics.
  • Política Restrictiva: Contrari de l'expansiva. Si es busca restringir l'economia (↓despesa pública, ↑impostos, ↓renda, ↓consum i inversió, ↓demanda agregada, ↓producció/ocupació/preus). S'utilitza en fases altes dels cicles econòmics.

Estabilitzadors Automàtics

Ingressos o despeses que augmenten o disminueixen alhora que els ingressos de producció d'un país (PIB). Ajuden que les transicions entre cicles econòmics siguin breus i menys traumàtiques. Durant el creixement, redueixen l'excés d'estímul i durant les recessions, ajuden a les famílies i empreses afectades. Els principals estabilitzadors automàtics són:

  • Impostos proporcionals (l'impost no varia segons la quantitat de renda).
  • Impostos progressius (augmenten o disminueixen segons la renda de l'individu, ex: IRPF).
  • Cotitzacions socials (aportacions de treballadors i empreses a la Seguretat Social).
  • Subsidis d'atur (ajudes de l'estat davant d'una situació d'atur forçós).

Càlcul de la Pressió Fiscal

És la relació entre el que un país paga per sostenir l'Estat i el que guanya aquest país.

Fórmula: (Ingressos per impostos i cotitzacions / PIB) x 100

Treballador en Atur

Les prestacions d'atur que rep ajuden a evitar caigudes brusques en el consum i en l'activitat econòmica global. Aquest suport ajuda a mantenir l'economia durant temps difícils.

Finançament de l'Estat del Benestar

La capacitat per generar ingressos segueix en dubte per aquests motius:

  • Sistema fiscal ineficient.
  • Augment de l'economia submergida.
  • Sistema de pensions en risc.
  • Pressió fiscal baixa.
  • Evasió fiscal internacional.
  • Descontrol de gent no treballadora.

Redistribució de la Renda

Procés en què l'estat torna a distribuir els fons amb el principi de l'equitat.

Índex de Gini

Mesura la desigualtat de la renda d'un país. Línia recta diagonal = perfecció. Quan la diagonal es converteix en corba (de Lorenz) augmenta la desigualtat.

Fórmula: A / (A + B). Quan més baix l'índex de Gini, més igualitària és la distribució de la renda. Quan més alt, hi ha més desigualtat.

Saldo Pressupostari

  • Equilibri: Ingressos = Despeses.
  • Dèficit: Ingressos < Despeses.
  • Superàvit: Ingressos > Despeses.

Dèficit Públic

Quan es gasta més del que s'ingressa, suposa un increment de diners en circulació amb l'objectiu d'augmentar els nivells de producció i ocupació.

Tipus de Dèficit

  • Cíclic: Té lloc quan l'economia està en un cicle de recessió, durant el temps que es triga a reactivar l'economia i recuperar els agents econòmics. Acostuma a desaparèixer en fases de creixement.
  • Estructural: És permanent fins i tot en situacions de plena ocupació. L'estat ha d'estar assumint costos constantment.

Com Finançar el Dèficit Públic

  • Emetre deute públic (l'estat sol·licita diners a empreses i particulars a canvi d'un interès en un futur).
  • Augmentar impostos (frena la demanda, sol aplicar-se en èpoques d'expansió).
  • Augmentar diners en circulació (impressió de diners, pot generar inflació).

Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)

Previsions de despeses i ingressos d'un país d'acord amb les actuacions, plans i fonts de finançament de l'estat. Les partides del pressupost són:

Ingressos

  • Cotitzacions socials i tributs (impostos, taxes).
  • Altres ingressos (transferències corrents, ingressos patrimonials, alineació de béns d'inversió, transferències de capital).

Despeses

  • Corrents (compra de béns i serveis, pagament a funcionaris).
  • Inversió (infraestructures).
  • Transferències i subvencions.

Despeses Públiques dels PGE

  • Despeses Corrents: Destinades a proporcionar a la societat serveis públics, ex: salaris dels funcionaris.
  • Despeses d'Inversió: Destinades a mantenir i ampliar la capacitat productiva d'un país (infraestructures, ex: construcció d'escoles, aeroports, carreteres...).
  • Transferències i Subvencions: Les transferències són ajudes a persones com pensions, beques, atur... i les subvencions són ajuts a empreses per crear llocs de treball.

Ingressos Públics dels PGE

  • Cotitzacions Socials: Quantitat que les persones paguen a la Seguretat Social, que en cas de necessitat aquesta els cobrirà (ex: malaltia, jubilació...).
  • Tributs: Són els més importants dins dels PGE, ja que suposen la meitat del que recapten. Es poden classificar en:
    • Directes: Recauen sobre el que guanyes (IRPF, IS, IP).
    • Indirectes: Recauen sobre el que compres (IVA, ITP, IE).
    • Taxes: Pagament a canvi d'utilitzar un organisme o bé públic.
  • Altres ingressos (transferències corrents, ingressos patrimonials, alineació d'inversions, transferències de capital).

Elements Comuns dels Tributs (Impostos)

  • Subjecte Passiu: Qui paga l'impost/tribut.
  • Fet Imposable: Motiu que dóna lloc a l'impost.
  • Base Imposable: Preu de l'impost.
  • Base Liquidable: Base imposable - reducció permesa per la llei.
  • Quota Íntegra: Base imposable x tipus impositiu (el que has de pagar).
  • Quota Líquida: Quota íntegra - deduccions que permet la llei.
  • Quota Diferencial: Quota líquida - retencions + multes.

Corba de Laffer

Relació entre el volum de recaptació i el tipus mitjà dels impostos d'un país. No miren d'encertar el tipus impositiu mitjà òptim perquè és difícil determinar amb exactitud on es troba el màxim d'aquesta corba.

Entradas relacionadas: