Política Fiscal: Estabilitzadors Automàtics, PGE i Despesa Pública

Estabilitzadors Automàtics i el Cicle Econòmic

Els Estabilitzadors Automàtics (augment o disminució) actuen sense que el govern hagi de prendre mesures explícites, ja que són ingressos o despeses públiques que varien segons el nivell de producció del país. Tenen un efecte més immediat i actuen com a fre en les pujades (expansió: es recapten més diners amb impostos perquè la gent treballa) o baixades (recessió: es recapten menys diners i es donen ajudes per mantenir el consum) del cicle econòmic.

Exemple: Els subsidis d’atur disminueixen en expansió (més ocupació) i augmenten en recessió (més atur), reduint la demanda agregada en el primer cas i igualant el consum en el segon.

Principals Estabilitzadors Automàtics

1. Impostos Progressius: Incrementen la recaptació (contribuint a moderar el consum) quan augmenta l'activitat econòmica i redueixen la recaptació (contribuint a estimular el consum) quan disminueix l’activitat econòmica.
2. Cotitzacions Socials: Aportacions que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat Social a canvi de la protecció social que ofereix.
3. Impostos Proporcionals: No varien a mesura que ho fa el nivell de renda (p. ex., l'IVA).
4. Subsidis per Desocupació: Ajudes econòmiques donades per l’Estat per cobrir necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur.

PGE: Pressupostos Generals de l'Estat

El PGE és la relació de les despeses i les previsions d’ingressos que farà la Hisenda durant un any determinat. Aquest pressupost ha d’estar d’acord amb el pla econòmic de l’Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les previsions sobre l’evolució de l’economia. En altres paraules, el PGE és la relació detallada de tot el que pensa ingressar l’Estat i en què pensa gastar tots aquells impostos.

Per poder dur a terme el seu programa de despeses públiques, l'Estat necessita finançament, que aconsegueix a través dels Ingressos Públics, o conjunt de recursos financers que permeten fer els pagaments previstos en els pressupostos. Els ingressos públics solen classificar-se en tres categories principals: tributs, cotitzacions a la Seguretat Social i altres ingressos públics.

Classificació dels Ingressos Públics

1. Tributs

   Són pagaments obligatoris a l'Estat, establerts per llei. Es classifiquen en tres categories:

   • Impostos (IMPs): Són pagaments que els individus o les empreses fan a l'Estat sense rebre res a canvi. Representen més del 80% dels ingressos públics, i es divideixen en:
     • Impostos Directes: Graven la persona segons la seva riquesa o la seva renda, tenint en compte les circumstàncies. A Espanya els impostos directes són: IP, IRPF i IS.
     • Impostos Indirectes: Graven el consum, sense tenir en compte la persona que el realitza, ni si té més o menys renda. Els més importants són: IVA, ITP-AJD i Impostos Especials.

     Diferència: Els impostos directes tenen en compte la situació econòmica de la persona o l’empresa que afecten; els indirectes, no.

     A més, els impostos es classifiquen segons la seva progressivitat:

     • Són progressius si a mesura que augmenta la renda o riquesa de l’agent econòmic, aquest paga en major proporció (p. ex., IRPF).
     • En cas contrari, es diu que són regressius.
     • Són proporcionals quan la proporció no varia a mesura que ho fa el nivell de renda (p. ex., Impost de Societats).
   • Taxes: Pagaments que es realitzen per l’ús d’un bé o servei ofert per l’Estat. P. ex.: es paguen taxes per la recollida d’escombraries, matrícula acadèmica, permís de conduir.
   • Contribucions Especials: Són tributs que paguen els qui es beneficien d’un servei o obra pública concreta. P. ex.: la pavimentació d’un carrer beneficia els veïns.

2. Cotitzacions Socials

   Són els pagaments que els treballadors i les empreses fan a la Seguretat Social, adquirint un dret a percebre determinades prestacions. Amb aquests diners es financen les despeses d'aquest organisme estatal en sanitat, pensions, subsidis i ajudes a la desocupació.

3. Altres Ingressos Públics

   • Transferències Corrents: Són ingressos obtinguts sense contraprestació. P. ex.: els provinents de les multes de trànsit.
   • Ingressos Patrimonials: Compren els provinents d'interessos de comptes bancaris i altres actius financers (accions, bons, etc.), els beneficis que generen les empreses públiques o altres entitats (RENFE, Loteries i Apostes de l'Estat, etc.), i les rendes procedents dels immobles de propietat pública.
   • Operacions de Capital: Inclouen la venda d'inversions públiques (p. ex., empreses) i les transferències de capital, fonamentalment les que procedeixen de fons europeus per finançar projectes d'inversió (Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Fons Europeu de Pesca i altres Recursos Agrícoles, i Fons de Cohesió).

La Despesa Pública dels PGE

La Despesa Pública és el conjunt de despeses que fa l'Administració Pública.

1. Despeses Corrents

   Són les despeses generals destinades a proporcionar a la societat serveis públics, com ara la sanitat, l'educació, la justícia, la defensa nacional, etc. Inclouen el salari dels funcionaris (p. ex., infermeres) i les compres de béns i serveis a empreses privades (p. ex., material hospitalari).

2. Despeses d'Inversió

   Són les destinades a mantenir i a ampliar la capacitat productiva del país. Gairebé tota la despesa es concentra en infraestructures: carreteres, hospitals, centres educatius, aeroports, ports, etc.

   Aquestes dues categories (Corrents i Inversió) formen la Despesa Real: és la que forma part de la Demanda Agregada d'un país, perquè contribueix a augmentar el seu nivell de producció. A canvi de les despeses que fa l’Estat, els ciutadans gaudeixen de certs serveis. L’Estat paga a canvi de rebre alguna cosa.

3. Transferències i Subvencions

   L'Estat obté recursos en forma d'impostos, cotitzacions socials, etc., i després els transfereix a les persones o les empreses més necessitades.

   • Quan les destinatàries de les ajudes són les persones, les anomenem transferències (pensions per jubilació o invalidesa, beques d'estudi, subsidis de desocupació, etc.).
   • Quan els perceptors són les empreses, les anomenem subvencions (per creació d'empreses, per inversió en béns de capital, per creació de llocs de treball, etc.).

   Funció Redistribuidora de la Renda

   Aquesta partida aconsegueix una millor distribució de la renda. La funció redistribuidora de la renda és bàsica en la política de despesa pública de qualsevol país. L'aplicació d'impostos progressius o la valoració de les pensions més baixes són mesures que contribueixen a un repartiment més igualitari de la renda.