Política Exterior Hispànica: Reis Catòlics i Carles I

Política Exterior dels Reis Catòlics

Annexions Territorials i Àrees d'Influència

• Corona d'Aragó: Rosselló, Cerdanya, Nàpols, al nord d'Àfrica.
• Corona de Castella: Ocupa les Illes Canàries i s'expandeix fins a arribar a Amèrica.

Política Matrimonial

Es van establir contractes de matrimoni amb:

• Anglaterra
• Portugal
• Àustria i el Sacre Imperi (Joana "la Boja" + Felip "el Bell") ---> Aquesta unió portarà al regnat de Carles I.

Conquesta, Ocupació i Explotació d'Amèrica

Colom volia anar a l'Índia però va arribar a Amèrica (s'equivocà amb la distància) i no va morir perquè arribà a Amèrica. L'ocupació es va fer en 3 fases:

• Carib
• Amèrica Central: (Imperi Asteca i Maia) conquerida per Hernán Cortés, esdevingué el Virregnat de Nova Espanya.
• Amèrica del Sud: (Imperi Inca) conquerit per Francisco Pizarro, esdevingué el Virregnat del Perú.

Hi havia dues maneres principals d'explotació:

• Encomienda: Es donaven terres a un senyor (encomendero) i se li encomanava evangelitzar els indígenes. Aquests treballaven a canvi de protecció i evangelització.
• Mita: Era un sistema de treball forçat, similar a l'encomienda, però aplicat principalment a les mines.

Els productes (principalment metalls preciosos) s'exportaven cap a Castella. El rei de Castella va crear un port únic (Sevilla) per controlar el comerç i va establir una flota de vaixells (Flota d'Índies) per evitar el contraban i la pirateria. L'acumulació d'or i plata per part de la monarquia va provocar una gran inflació (Revolució dels preus).

Regnat de Carles I (Carles V del Sacre Imperi)

Herència Territorial

Carles I heretà un imperi patrimonial vastíssim:

• Per part de pare (Felip el Bell): Països Baixos, Luxemburg, Franc Comtat i Borgonya.
• Per part de mare (Joana la Boja): Corona de Castella (incloent-hi tots els territoris americans).
• Per part d'avi matern (Ferran d'Aragó): Corona d'Aragó (Aragó, València, Catalunya, Regne de Mallorca -Illes Balears-, Catalunya Nord -Rosselló, Cerdanya-, Sardenya, Sicília, Regne de Nàpols -sud d'Itàlia-, Atenes, Neopàtria) i ciutats del nord d'Àfrica.
• Per part d'avi patern (Maximilià I d'Àustria): Àustria i el dret a ser elegit emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Política Interior

Quan Carles I arribà a Castella i Aragó, no coneixia els regnes ni parlava la llengua. Vingué amb consellers flamencs (com Adrià d'Utrecht). Aviat augmentà els impostos per recollir diners i pagar els vots necessaris per ser elegit emperador.

Això generà oposició:

• Alta noblesa: Descontenta perquè els càrrecs importants eren ocupats per estrangers.
• Ciutats: Contrariades per la política imperialista i l'augment d'impostos.

Revoltes Internes

• Guerra de les Comunitats a Castella (Valladolid, Burgos, etc.): Les ciutats es rebel·laren exigint:
  • Que el rei no abandonés Castella.
  • Un augment del poder de les Corts.
  • Que es posés un aranzel a l'exportació de llana.
  • Una baixada d'impostos.
  Adrià d'Utrecht es negà a baixar els impostos. Les ciutats comunitàries s'enfrontaren a Carles I i a la noblesa que li donava suport. Els comuners foren derrotats a la batalla de Villalar.
• Revoltes de les Germanies a València i Mallorca: Al camp, fou una revolta antisenyorial. A les ciutats, els menestrals i artesans es sublevaren contra l'alta burgesia i part de la noblesa.

Política Exterior de Carles I

1. Lluita contra els Protestants

Els protestants no acceptaven l'autoritat del Papa ni de l'emperador com a representant de Déu a la Terra. Carles I convocà la Dieta de Worms, reunint teòlegs protestants i catòlics, però fracassà. Els prínceps alemanys donaren suport als protestants (molts es convertiren al protestantisme). Això motivà una guerra entre l'emperador i els protestants. Carles I guanyà la batalla de Mühlberg. Tanmateix, França s'alià amb els protestants. Finalment, Carles I signà la Pau d'Augsburg, que reconeixia la llibertat religiosa dels prínceps alemanys (cuius regio, eius religio), però no la dels seus súbdits. Carles I també intentà reformar l'Església Catòlica, impulsant la Contrareforma, que es concretà principalment al Concili de Trento.

2. Lluita contra França

França es trobava envoltada pels dominis de Carles I. El rei francès, Francesc I, intentà envair Luxemburg i els Països Baixos. Carles I, per la seva banda, ocupà el Milanesat i les seves tropes protagonitzaren el Saqueig de Roma. Els francesos foren vençuts decisivament a la batalla de Pavia.

3. Lluita contra els Turcs Otomans

Els turcs otomans ocupaven territoris al nord d'Àfrica i amenaçaven la costa nord del Mediterrani. Carles I intentà recuperar Tunis (amb èxit temporal) però fracassà en altres expedicions com la d'Alger (no mencionada al text original, però relacionada amb la pèrdua d'Orà, que sí s'esmenta com a "perdua d'ora").

Abdicació

El 1556, Carles I abdicà i repartí els seus territoris:

• Al seu germà Ferran I: Àustria i el títol d'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
• Al seu fill Felip II: La resta dels territoris (Corones de Castella i Aragó amb les seves possessions, Països Baixos, Luxemburg, Milà i el Franc Comtat).