Política Expansionista Nazi i Segona Guerra Mundial

Política Expansionista Nazi

El 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions (SDN), i el 1935 Itàlia va seguir els seus passos. Hitler va trencar el Tractat de Versalles amb el rearmament alemany, el servei militar obligatori i la creació d'una força aèria.

Feblesa de les Democràcies

L'octubre de 1936 es va formalitzar l'Eix Roma-Berlín (Alemanya i Itàlia). La Guerra Civil espanyola va mostrar la feblesa de les democràcies, que van decidir fer una política de no-intervenció. La Gran Bretanya, dirigida per Chamberlain, no va intervenir en un principi en l'expansió alemanya. La Gran Bretanya va aconseguir el beneplàcit de França, ja que pensaven que Hitler era un aliat contra la URSS. Hitler pensava que Chamberlain no diria res en contra de la seva política d'expansionisme.

Expansionisme Nazi

El 1938, Alemanya va ocupar Àustria i la va incorporar al Reich. Després va ocupar els Sudets. Hitler va citar la Gran Bretanya, França i Itàlia a la Conferència de Munic, on van acceptar l'ocupació d'Alemanya als Sudets a canvi de no agredir la resta de Txecoslovàquia. El 1939, Alemanya va envair Txecoslovàquia, i Mussolini va ocupar Albània. El Pacte d'Acer (1939) va unir Alemanya i Itàlia.

L'Esclat de la Guerra

Hitler va envair Polònia, que estava aliada amb la Gran Bretanya i França. Llavors, Hitler va fer un acostament tàctic amb la URSS, el Pacte Germanosoviètic (1939), de no-agressió entre Alemanya i la URSS. També es va crear per repartir Polònia i el reconeixement de la URSS a Finlàndia. El 1939, França i la Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya. Alemanya i el Japó van firmar un pacte, l'Antikomintern, que deia que la URSS era el principal enemic.

Japó

El 1934, el Japó volia crear una força naval. El 1937 va iniciar la invasió de la Xina i el 1938 volia crear la Gran Àsia.

Guerra Llampec

Nou tipus de guerra basat en la sorpresa i en la rapidesa de moviments de l'exèrcit alemany. Tenia com a finalitat destruir l'enemic i provocar la devastació d'infraestructures. En tres setmanes, els alemanys van arribar a Varsòvia. Una part del territori es va incorporar al Reich, i l'altra va formar un govern sota control nazi. Els soviètics van ocupar l'est de Polònia, van continuar l'expansió cap a Finlàndia fins al 1940 i van estendre la seva influència a Letònia, Estònia i Lituània.

El 1940, els alemanys es van situar en el punt de mira d'Europa septentrional. Dinamarca i Noruega van ser envaïdes amb rapidesa sense que la intervenció anglesa ho pogués impedir. A la Gran Bretanya, tot això va provocar la dimissió de Chamberlain, i es va crear un govern d'unitat nacional presidit per Winston Churchill (1940). El pròxim objectiu d'Alemanya era França. L'ofensiva es va dur a terme a través dels Països Baixos i Bèlgica (envaïts en 48 hores). França va col·locar la defensa a la Línia Maginot (frontera amb Alemanya), però li van parar una trampa. Itàlia, en veure els èxits dels alemanys, va entrar a la guerra el 10 de juny i es va unir als nazis. L'ocupació va dividir França en dues zones: la zona nord, sota domini directe nazi, i la zona sud, un estat que col·laborava amb els nazis (capital a Vichy).

La Batalla d'Anglaterra i la Guerra del Desert

El 1940, la Gran Bretanya era un perill per a Alemanya. Hitler va intentar dur a terme la Batalla d'Anglaterra, que volia ocupar l'illa per mar després de bombardejar-la, però no ho van aconseguir. La Gran Bretanya tenia l'ajuda dels EUA (1941). Hitler va renunciar a la invasió. Les tropes italianes van atacar Egipte (1940-1941) i els britànics es van ficar per controlar el Canal de Suez (petroli). Van intervenir els alemanys i van aconseguir doblegar les tropes britàniques a la Guerra del Desert.

Campanya contra la URSS

Els alemanys van iniciar l'Operació Barba-roja per trair la URSS, tot i el pacte que havien firmat. Mussolini va intentar envair Grècia, però va fracassar. Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària eren estats satèl·lits dels alemanys. El dia 27 hi va haver una revolta a Belgrad, i es va firmar el Pacte Tripartit. Iugoslàvia va ser ocupada, i des d'allà Hitler va atacar Grècia. Els alemanys volien destruir el règim bolxevic. L'atac es va produir a Leningrad, Moscou i Stalingrad (Ucraïna), però la resistència soviètica va frustrar totes les esperances. No van poder conquerir Moscou, i Leningrad va resistir. El 1943, Alemanya es va rendir (comença el declivi).

La Derrota Nazi

Els aliats, en comparació amb els alemanys, estaven millor econòmicament, bèl·licament i humanament. Els de l'Eix començaven a tenir problemes: bombardejos massius sobre ciutats alemanyes, eficàcia a les contraofensives aliades, cosa que va contribuir a desorganitzar i a desmoralitzar els ocupants. El 1945, a la campanya d'Itàlia, amb el desembarcament de Sicília, va caure Mussolini. Hitler va reaccionar enviant el centre i el nord d'Itàlia a rescatar el Duce. L'exèrcit roig va fer retrocedir els alemanys. Els soviètics van ocupar Romania i Bulgària.

Amb l'alliberament de territoris i el desembarcament angloamericà a Normandia, París va ser alliberada. El 1945 va caure Alemanya. Els soviètics van alliberar Hongria i Polònia, van entrar a Àustria i a Txecoslovàquia, i el 24 d'abril van arribar a Berlín. Hitler es va suïcidar i Mussolini va ser executat, alliberant el nord d'Itàlia. Els dies 7 i 8 es va signar la rendició incondicional del Tercer Reich.

La Xina

De l'Imperi a la República

El 1911, una revolució antidinàstica va derrocar l'emperador Pu Yi i es va proclamar la República de la Xina amb Sun Yat-sen com a líder, amb una política de democràcia liberal. Va ser el fundador del Guomindang i va presidir el primer govern provisional l'any 1912. No van poder dominar tot el territori, i el país va estar molts anys dividit en dominis governats pels senyors de la guerra. Entre 1927 i 1937 es va dur a terme el període de guerra més dur. Chiang Kai-shek va donar al seu govern (Guomindang) un to autoritari i nacionalista, evolucionant cap a una dictadura.

El Partit Comunista i la Llarga Marxa

Es va crear un partit comunista el 1921, que es va enfrontar contra el govern. Chiang Kai-shek va ordenar la persecució i l'extermini dels comunistes. Els comunistes van decidir abandonar el sud i marxar cap al nord i l'interior del país (Llarga Marxa).

Invasió Japonesa i Revolució Comunista

El 1937, els japonesos van intentar controlar la Xina. El Guomindang i els comunistes es van unir per acabar amb el Japó. El 1945, en haver expulsat el Japó, el partit comunista i la dictadura es van tornar a enfrontar (guerra civil). El 1947, els comunistes controlaven el territori nord de la Xina i les zones agràries. Van ocupar Pequín, on van proclamar la República Popular de la Xina (1949). El Guomindang es va refugiar a Taiwan i va crear una república nacionalista.

Mao Zedong i la Nova Xina

La Xina era liderada per Mao Zedong, que volia reformar els costums, la religió, el matrimoni, la dona i la família. Va iniciar un procés de reforma de l'escriptura, simplificant els caràcters xinesos. Mirava d'evitar una gran part de la burocratització que es va produir als règims comunistes europeus. Va arrossegar la Xina al Tercer Món. El 1954 es va establir una constitució i van ocupar el Tibet.

Del Model Soviètic al Capitalisme

Es van decantar cap a la URSS i van adoptar el model soviètic, basat en la col·lectivització ràpida i la prioritat de la indústria pesant. No va funcionar, amb un gran dèficit alimentari. Hi va haver una ruptura entre la Xina i la URSS en morir Stalin. Van apostar per la pagesia, l'explotació agrícola i petites indústries, però van fallar de nou. El 1976, amb la mort de Mao, va pujar al poder Deng Xiaoping.