Política Energètica i Indústria a Espanya: Anàlisi Detallada

Pla Energètic Nacional (PEN) i Polítiques Actuals

Evolució del Pla Energètic Nacional (PEN)

Per reduir la dependència del petroli, el Pla Energètic Nacional (PEN) va promoure el desenvolupament de l’energia nuclear (PEN 1978-87). Posteriorment, davant les crítiques de l’opinió pública, es van frenar els programes nuclears i es va posar l’accent en potenciar el consum de carbó i de gas natural (PEN 1983-92). També, a partir del 1986, es va posar en marxa el PER –Pla d’Energies Renovables–, destinat a promoure aquest tipus d’energies.

La Política Energètica Actual: Directrius Clau

La política energètica actual està marcada per les directrius de la Unió Europea, pel nou PEN 2001-2010 i pel Pla de Foment d’Energies Renovables (1999-2006).

Política Energètica de la Unió Europea (UE)

La política energètica de la Unió Europea es va iniciar el 1983, amb els següents objectius:

• Garantir un abastament segur, diversificant les fonts d’aprovisionament i promovent el diàleg amb els països proveïdors.
• Incentivar l’estalvi energètic i les fonts d’energia renovables –per al 2010, aquestes fonts d’energia haurien de produir el 12% de la producció elèctrica–.
• Desenvolupar un mercat interior de l’energia a la UE. La lliure circulació d’energia per la xarxa facilitarà la competència i reduirà els costos.
• Evitar/reduir l'impacte ambiental negatiu. Reduint la producció de gasos que afavoreixen l'efecte hivernacle, la contaminació de les aigües i de l’aire, i l'impacte paisatgístic de les instal·lacions.

El Nou PEN (2001-2010): Objectius i Prioritats

El nou PEN, que abraça fins al 2010, suposarà:

• Augmentar de forma important el consum de gas.
• Augmentar moderadament el consum d’energies renovables.
• Augmentar lleument el consum de petroli.
• Mantenir la producció nuclear.
• Reduir la producció de carbó.

El pla vol incidir en els objectius mediambientals i en la necessitat d’optimitzar l’ús de les energies convencionals, per la qual cosa es fa necessari potenciar la investigació energètica.

Pla de Foment d'Energies Renovables (1999-2006)

Es proposa assolir l’objectiu marcat per la UE que el 2010 el 12% de la producció energètica sigui d’origen renovable, coneguda com a “energia verda” –obtinguda mitjançant les energies renovables de nul·la o minsa contaminació.

Indústria Espanyola a Finals del Segle XX

Classificació de les Indústries i Sectors Industrials

Tipologies d'Indústria: Bàsica, Béns d'Equip, Consum

1. Indústria Bàsica o Pesant: Característiques i Exemples

   Són indústries que transformen la matèria primera en productes semielaborats que seran utilitzats per altres indústries com a matèria primera. Característiques:

   • És fonamental per al desenvolupament econòmic d’un país, ja que redueix la dependència estrangera i estimula el desenvolupament d’altres indústries a les quals subministrarà la matèria primera.
   • Requereix grans inversions.
   • Obté beneficis a llarg termini.
   • Necessita mà d’obra qualificada.
   • Requereix grans espais.
   • És contaminant, per la qual cosa se situa fora dels nuclis urbans.

   Exemples: indústria siderúrgica (Astúries i País Basc), indústria química (Catalunya, Madrid), hidrocarburs, petroquímica.

2. Indústria de Béns d'Equip: Funció i Aplicacions

   Indústria que empra matèria primera provinent d’altres indústries –bàsica o pesant–, és a dir, una matèria primera semielaborada, i la transforma en un producte acabat apte per al consum. Produeix màquines i equipament industrial que seran emprades per altres indústries o sectors d’activitat econòmica.

   Exemples: material de transport naval (vaixells, plataformes petrolieres) a El Ferrol i Cartagena; màquines i material electrònic (País Basc, Catalunya, Madrid).

3. Indústria de Béns de Consum: Inversió i Mà d'Obra

   Transforma matèries primeres o recursos naturals en productes acabats per al mercat. Característiques:

   • Requereix baixa inversió comparada amb la indústria bàsica.
   • Dona beneficis a curt termini, cosa que atrau fàcilment l’interès de l’inversor privat.
   • No requereix mà d’obra altament qualificada.
   • És un tipus d’indústria que es troba en països amb baix desenvolupament tècnic i on hi ha abundant mà d’obra barata i poc qualificada.

   Exemple: [No s'especifica cap exemple en el text original, es deixa tal qual]