Política Econòmica Conjuntural: Inflació i Deflació

Objectius de la Política Econòmica Conjuntural: Inflació

Introducció

Què s'entén per estabilitat de preus i per què és important?

Es busca que els preus no variïn o que ho facin el mínim possible. Això és important perquè garanteix unes expectatives positives que conviden a la inversió i, per tant, a un dinamisme econòmic (quan hi ha crisis no s'inverteix perquè hi ha unes expectatives negatives). S'ha d'intentar que l'increment de preus (inflació) sigui el mínim possible. Si no hi ha estabilitat de preus, hi ha variació, i aquesta pot ser:

• Inflació
• Deflació
• Desinflació
• Estanflació

Inflació: Variació a l'alça: quan tenim inflació (és un increment de preus, que ha de ser sostenible i perdurable en el temps, i suposa una disminució en el poder adquisitiu de les famílies)

Deflació: Baixen els preus, millora del poder adquisitiu de les famílies.

Desinflació: Increment de preus, que cada vegada és menor.

Estanflació: Situació on coexisteixen la inflació amb una situació d'estancament econòmic (no hi ha creixement econòmic).

Indicadors i Mesura

a) L'IPC: Mesura la variació de preus de determinats béns i serveis (productes que més consumeixen les famílies). Per formar la cistella de béns que la compren, es va actualitzant perquè hi ha productes que es consumien abans i ara no, o que ara es consumeixen més que abans.

b) IAPC (Índex harmonitzat de preus al consum): Un IPC consensuat per tots els països de la UE, amb una metodologia comuna per poder comparar els IAPC amb els de més països de la UE.

c) Taxa d'inflació (periodicitat): Ens indica l'augment de preus, de forma percentual, en un cert període de temps.

d) El deflactor del PIB (què vol dir deflactar?): Indicador de variació de preus, que utilitza el PIB, i agafa tots els productes produïts en un país i analitza l'evolució de preus de tots els productes. Serveix per saber si ha hagut creixement econòmic traient la variació de preus.

e) Magnituds en termes reals i en termes nominals (preus constants i preus corrents)

PIB en termes reals per conèixer el creixement d'un país.

Preus corrents: preus de mercat.

Preus constants: agafem un any de referència per comparar els anys següents els productes a preus de l'any de referència.

f) Inflació subjacent: Hi ha productes que tenen variacions molt grans i això provoca interpretacions errònies, per tant es treuen de la cistella de la compra per poder calcular correctament l'IPC (aliments no elaborats i productes energètics).

Les Fonts de la Inflació (Decisions que poden portar a la inflació)

a) Demandes salarials: Salari (ingrés per treballador i despesa per les empreses). L'increment de salaris es tradueix en un increment de productivitat (molta productivitat per innovació tecnològica).

b) Poder de mercat: L'empresa voldrà tenir el màxim marge de benefici, però s'ha de tenir en compte el poder del mercat de l'empresa (les empreses incrementen els preus perquè veuen que el poder que tenen en el mercat és elevat) i les empreses competitives.

c) Publicitat i les despeses d'imatge: La publicitat és un cost cada vegada més important per les empreses, a més despeses en publicitat més costos, per tant, increment de preus. Increment de demanda pot portar a un increment de preus, perquè si l'oferta no pot incrementar més, s'incrementaran els preus. Consum impulsiu: comprar per publicitat.

d) Els costos financers i fluxos monetaris:

• Costos financers: Interessos, comissions que acostumen a cobrar les entitats financeres, per sol·licitar un crèdit, per utilitzar-ho com a caixa, gestionar compres i vendes; increment de cost financer també pot ser una font d'inflació (lligat amb apartat b), estem en economies endeutades de famílies i empreses i depenem molt dels bancs, si acudim a un banc ens ajudaran deixant-nos uns diners pagant interessos. Els bancs estan limitats alhora de marcar els interessos (referent BCE, que fa de banc dels bancs, marca el tipus d'interès, si són baixos als consumidors els interessos que paguem dels préstecs seran més baixos), tot increment dels tipus d'interès és un increment de cost. Les empreses grans poden negociar les condicions amb els bancs, en canvi les petites, s'han de conformar amb les que ofereix el banc.
• Fluxos monetaris: Diners que van a parar a les butxaques de les empreses i famílies. Quan els tipus d'interès són baixos, les famílies s'endeutaran, perquè serà més barat. Un augment dels fluxos monetaris porta un augment del poder de compra, que provoca un increment en la demanda, i això un increment de preus.

e) Intervenció estatal: Si l'estat augmenta la seva intervenció suposa per l'economia més despesa pública (l'estat gasta més), que suposa un increment de demanda agregada, i això un increment de la demanda i un augment de preus. Si intervé més també necessita ingressar més, ho farà augmentant els impostos per recaptar més (o endeutant-se); un increment d'impostos vol dir pèrdua de poder adquisitiu perquè es paguen més impostos, i per a l'empresa també una despesa que ho compensarà incrementant els preus.

f) Inflació importada: Cada vegada hi ha més importacions (que si venen de països inflacionistes vol dir que el que comprem avui a un preu determinat, l'any que ve pot ser més car, per exemple petroli) i més exportacions.

Interpretacions Teòriques sobre la Inflació

a) Inflació de demanda: La causa de la inflació està en l'augment de la demanda.

a.1) Perspectiva keynesiana:

L'increment de demanda que pot ser inflacionista és aquell provocat per l'augment de qualsevol de les variables que formen part de la demanda agregada (consum, inversió, despesa pública i saldo exterior), qualsevol augment d'aquestes variables porta a un increment de la DA, que si no té resposta en un increment de l'oferta, porta a un increment de preus, i per tant, a situació d'inflació.

Mesures: Intervé la política fiscal per incentivar o desincentivar les variables de la DA per solucionar els problemes que puguin sortir.

a.2) Perspectiva monetarista:

La principal causa de la inflació és l'augment de la demanda, que augmenta perquè augmenten els fluxos monetaris (major circulació de diners, que porta a un increment en la demanda, més diners i més circulació de diner, que porta a major capacitat de despesa i major consum, i per tant, increment de la demanda que pot ser inflacionista).

Mesura: La política monetària té l'objectiu de controlar la inflació (el BCE és qui determina quin és el nivell òptim de la inflació, a través de la injecció de diner per a que hi hagi més circulació de diners). Creixement i inflació moderada, d'aquesta manera es crearà ocupació.

b) Inflació de costos: Tots els costos que puguin representar un augment de preus (salaris, beneficis (un augment de benefici pot ser derivat a un increment de preus), publicitat, productivitat (disminució de productivitat pot ser inflacionista perquè l'empresa perd, i ho compensa incrementant preus), inflació importada (cost per empreses que compren fora). És important perquè es prenen mesures amb l'objectiu de moderar costos per a que no siguin inflacionistes. Es consideren els increments de salaris per a que no derivin en costos que incrementin la inflació (perquè si s'incrementen els salaris s'incrementen els preus).

c) Inflació estructural: Són propis del funcionament del model econòmic, inflació que no està recollida ni en la de demanda ni en la de costos.

Mesures: En funció de la percepció que tenim (si només hi ha demanda monetarista, es farà política monetària, si hi ha demanda keynesiana es farà política fiscal).

d) Mesures sobre la inflació.

Efectes de la Inflació sobre l'Economia

a) Els efectes de la inflació perfecta i imperfectament anticipada.

Inflació prevista: efectes perfectament anticipada. Inflació no prevista: efectes imperfectament anticipada. Efectes mínims perquè si està previst una inflació i ens anticipem, els efectes seran mínims. Quan hi ha una inflació prevista es preparen indicadors per anular els efectes de la inflació, per exemple els salaris s'actualitzen en base a la inflació prevista, i no passada. Efectes més significatius venen quan no està prevista la inflació.

b) Efectes interiors de la inflació

• Sobre la distribució de la renda i la riquesa:
  • Pèrdua de poder adquisitiu: que suposa pels salaris i pensions principalment (si s'ajusten a posteriori hi ha una pèrdua de poder adquisitiu).
  • Els deutes es devaluen: els deutors surten guanyant de la inflació i els creditors perden, perquè avui els diners tenen un poder adquisitiu (ens deixen 10 mil euros avui tinc una capacitat de compra, i aniré tornant cada any, els quals, si ha hagut inflació aquests diners tenen una pèrdua de valor).
  • La no actualització dels impostos (tipus de gravamen) porten a una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans, ja que, si el % no s'actualitza els diners perden poder adquisitiu.
• Sobre l'eficiència:
  • Si hi ha incertesa, hi ha inversions que no es porten a terme i per tant eviten una evolució de la competitivitat, i fa perdre eficiència a l'activitat productiva.
  • Si tenim diners i hem d'invertir podem triar en invertir en activitat productiva, o en altres activitats per exemple mercats financers. Amb inflació hi ha més especulació en invertir en mercats financers. Els diners que van a mercats financers no van a productes.
  • El diner perd eficàcia com a patró de mesura, perquè mesurem les coses en diners i el valor es va deteriorant si hi ha inflació.
• Sobre la producció i l'ocupació: L'activitat productiva surt perjudicada en situació d'inflació, i es pot destruir ocupació perquè les empreses no produeixen o no reben inversió, per la qual cosa l'ocupació perilla.

c) Efectes internacionals de la inflació:

• Sobre els tipus de canvi (relació de canvi entre dues monedes) depèn de si les compres en una determinada moneda són més barates que en l'altra, quan hi ha inflació vol dir que la compra amb aquella moneda és més cara, per tant hi haurà una disminució de la demanda de la moneda, que provocarà una depreciació de la moneda, i es demanarà més dòlar si l'euro reflecteix més inflació que el dòlar.

d) Els efectes de la deflació (disminució dels preus)

• Millora en el poder adquisitiu de les rendes.
• En el lloc de les empreses, vendran més barat, si el preu baixa afecta als beneficis que aniran a menys, i intentaran mantenir el marge de benefici reduint costos (reduint salaris o destruint llocs de treball). Si hi ha una disminució de salaris la renda de les famílies disminueix, per tant baixa el poder adquisitiu de les famílies, i la demanda de béns i serveis es reduirà, i l'oferta es limitarà, i això provoca un cercle viciós (baixen preus, baixa poder adquisitiu, baixa la demanda...) la deflació no és un fenomen positiu perquè és un sinònim de desacceleració econòmica.
• Si tenim diners, i els volem gastar en consum, i sabem que estem en període de deflació (els preus seran més baixos més endavant) es retarden les despeses, i la demanda es veu afectada, o bé disminueix perquè augmentarà en un futur o com a mínim no augmenta (prorrogació de les decisions de despesa).
• Augmenta el pes de l'endeutament que porta a més possibilitats d'impagaments (exemple sou i hipoteca).