Política i dret romans

Tornant als inicis de Roma, en el moment de unir-se, es va crear la política (polis →ciutat).

La comunitat ha de posar ordre a la convivència i ha de resoldre els conflictes.

Però la política no sorgeix del tot, fins el desenvolupament de la ciutat grega i la romana.

La ciutat més important del món grec va ser Atenes, on varen posar a pràctica diversos sistemes de govern.

Oligarquia

Govern d’uns quants, les decisions les prenien un grup reduït, entre els més poderosos.

Monarquia

Govern d’un sol home, però aquest home té un grup asesor que l’orienta a l’hora de prendre decisions. (Grup asesor: SENAT; Format per les famílies més importants)

Tirania

Poder absolut d’una sola persona. No demana consell a ningú.

Democràcia

Govern del poble, el poder i les decisions les fa el poble.

DEMOCRÀCIA

Va ser inventada el s.V a.C, per designar un sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans. Sense rei ni emperador.

No tots els habitants d’Atenes eren considerats ciutadans (tenir dret a vot).

Les dones, infants, esclaus i estrangers, no podien particiar en les assemblees populars.

Al haver-hi una societat esclavista, aquests membres no podien votar.

Va durar fins el s.IV.

Democràcia directa

Els ciutadans es representen a ells mateixos, voten directament.

Democràcia representativa

Els votants elegeixen els seus representants, que seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.

POLÍTICA A ROMA

La història comença amb la Monarquia, el rei i el Senat, fins al 509 a.C on després sorgeix la República, fins al final del s.I (27d.C ) on desapareix i s’instaura l’Imperi que dura dins el 476 d.C.

REPÚBLICA

Estructura de tres eixos:

- SENAT →’Sennex’ (vell) → eren savis de les famílies originaries de Roma. Van ser dels primers en arribar a Roma.: Ja existia en la Monarquia, a la República esdevé la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació.

Hi havia 600 senador que tenien el càrrec de forma vitalícia (per sempre). Els mateixos senadors escollien als seguents senadors, ningú els hi treia el càrrec. Es reunien per assessorar els magistrats, discutir lleis, controlar el govern de províncies, controlar fiances públiques i declarar guerra i pau.

Avui dia el Senat continua existint, però amb grans diferències, el càrrec de Senador no és vitalici.

ESTAT ESPANYOL → Cambra de representació territorial.

CORTS GENERALS ESPANYOLES: Congrés (300-400 diputats) i Senat (265 membres, esta format per diversos senadors de diferents comunitats autònomes)

ASSEMBLEES

Reunions de ciutadans.

Els ciutadans podien intervenir en els òrgans polítics amb les assemblees. El dret de ciutadania era d’una minoria d’homes adults lliures de naixement.

- Eren per elaborar i aprovar lleis.

- Indispensable per poder votar, escollien els magistrats amb vots → personal i intransferible.

MAGISTRATURES

Normalment hi havien dos magistratures i dos cònsols.

Càrrecs públics ocupats per qualsevol ciutadà.

Eren per a que ningú acaparés molt de poder.

- Escollides per les assemblees.

- Temps limitat, 1 any.

- Més d’un membre a cada magistratura.

- Per presentar-se a un altra magistratura havien de passar 3 anys. Si volia repetir la mateixa eren 5 anys.

- No cobraven. Normalment es presentaven els que tenien diners.

PRINCIPALS MAGISTRATURES

Cònsol (2) Convocava i presidia el Senat i les assemblees, cap de l’exèrcit.

Pretors (2) administradors de justícia → execusions…

Edils (2) Vida municipal → mercats, espectacles, policia, multes…

Qüestors (2) Administraven finances, econòmia.

Tribuns de la plebs (?) Defensaven els plebeus contra els abusos de cònsols i pretors.

Censor (?) Elaborava el cens.

ELECCIONS

El ciutadans podien participar amb les assemblees o comicis. Aquestes reunien una minoria de població, controlades i dominades per polítics.

Les reunions eren convocades per un alt magistrat.

EL CANDIDAT

Actualment, tot ciutadà pot presentar-se a les eleccions amb algun requisit, com l’edat, no tenir causes judicials pendents… Es poden presentar diverses vegades.

A Roma havien molts més requisits.

- Limitació d’edat

- Residir a la ciutat

- Acreditar solvència econòmica, no es podia estar inhabilitat.

- No podien tenir feines amb poca honra, enterramorts, actors, organitzadors d'espectacle de circ, relacionades amb la prostitució…

Les persones inhabilitades ho estaven per un càrrec públic per perjuri. endeutament, calúmnies, per rebre diners a canvi de favors…

Si es volia repetir el càrrec s’havia d’esperar 5 anys.

candida = blanca (la toga més blanca de totes)

CAMPANYA ELECTORAL

L'assemblea era convocada per un cònsol 24 dies abans on s’anunciaven els candiadats. La campanya acabava en el moment de les votacions, sense tenir cap dia de reflexió. Els candidats es posaven la toga candida i es donaven a conèixer.

LA VOTACIÓ

El magistrat consultava als auspicis, si eren favorables, es reunien al Camp de Mart, a les afores de Roma.
Els votants passaven per una passarel·la per dipositar el vot a una cistella. Acreditaven la seva identitat i escrivien el nom del candidat en una tauleta de cera.

DRET ROMÀ

Conjunt de principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques.

Al principi aquestes lleis, no escrites, es buscaven en el costum → tribunals de  justícia en mans dels patricis.  mas maiorum

Davant la lluita dels plebeus (classe popular) → Llei de les XII taules (primer recull escrit de les lleis romanes) → Corpus luris civilis (cos de justícia cívil) (base de dret a tot l’occident.

MITOLOGIA

Perseu i Andròmeda

Acrisi, rei d’Argos, no va tenir fills, només va tenir una filla (Dànae) i no sabia qui seria el pròxim rei

 i va anar a parlar amb els déus, els oracles. Els oracles li van dir que tindria un net però que el matarà. Acrisi tanca a la seva filla a una torre de marbre. Llavors, Júpiter s’enamora d’ella i per tenir-la es transformarà en pluja d’or. Travessa la petita esquerda i té relacions amb Dànae i tenen un fill (Perseu). 

Acrisi tanca a Perseu i Dànae en un cofre i els llença al mar perquè morin. Al final arriben a Sèrifos ja que Júpiter es compadeix d’ells i vol que es salvin.

A Sèrifos, es troben amb Dictis (germà del rei de Sèrifos) i se’ls emporta a Sèrifos. Polidectes (rei de Sèrifos), s’enamora de Dànae i es vol casar amb ella però ella no vol i el rebuja. A Perseu tampoc li agrada Polidectes, ell s’enfada però no ho deixa veure. Al final li diu a Perseu que si li porta el cap de Medusa, deixarà en pau a la seva mare, però sinó es casarà amb ella.

Medusa era una de les tres gòrgones (cos de dona i cabells de serps). Medusa era mortal però quan et mirava et transformaves en pedra.

Perseu accepta el tracte i els déus l’ajuden. Mercuri li dona sandàlies que volen i una espasa. Minerva li dona un escut i Plutó li dona un casc que el pot tornar invisible. Perseu agafa l’espasa i l’escut per mirar el seu reflexe i així la mata. De la sang de Medusa neix el Pegasus. Arriben les altres gòrgones i intenten matarlo però fuig amb les sandàlies i el casc. 

Perseu mentre vola veu a una dona lligada a una roca i a un monstre que s’està apropant. Quan la veu s’enamora i baixa. Quan baixa veu a un home i un poble plorant a la costa.

Cassiopea, la mare d’Andròmeda, va dir que elles eren més guapes que les Nereides. Les Nereides s’enfaden i parlen amb Posidó. Posidó diu que portarà un monstre marí al poble per atacar-lo. Cefeu li demana compassió i ell li diu que ha de sacrificar el que més estima i ell sacrifica la seva filla. 

Perseu diu de salvar Andròmeda a canvi de la mà d’ella. Mata el monstre i aconsegueix salvar-la i es casen. 

ELS RAPTES A LA MITOLOGIA

El rapte de Ganímedes

Júpiter es va enamorar de Ganímedes, un noi molt jove i molt guapo. Júpiter es va transformar en àguila i va anar al Mont Ida i el va raptar per portar-lo al Olimp. Perquè Juno no sospités, va fer que Ganímedes es convertís en el seu coper que li servia nèctar i ambrosia.

El rapte de Prosèrpina

Prosèrpina era filla de Ceres i Júpiter. Un dia, ella estava recolectant narcisos amb altres ninfes, i Plutó la va reconèixer i se'n va enamorar. Plutó va obrir la terra i la rapta i se l’emporta a l’infern. Ceres la busca de manera desesperada fins que el déu del sol (Apol·lo) li explica que està amb Plutó. Ceres enfadada deixa infèrtil a la terra. Júpiter decideix que una meitat de l’any Prosèrpina estigui a la terra (primavera i estiu) i l’altre meitat que estigui a l’infern (tardor i hivern).

Rapte d’Europa

Júpiter va veure una ninfa que estava a la costa de Creta amb les altres i s’enamora d’Europa, una d’elles. Envia a Mercuri perquè envii un grup de braus. Júpiter es transforma en un brau de color blanc i es dispersa entre els altres. La noia s’apropa ja que és molt maco i s’hi puja a sobre. Ell a poc a poc se'n va endinsant a l’aigua i van fent un viatge fins arribar a una illa. Aquest viatge és el territori d’Europa. Tindran tres fills.

Rapte d’Amfitrite

Amfitrite era una de les nereides, filla de Nereu, antic déu dels mar. Neptú va trigar molt a ser déu del mar, ja era molt gran. Aleshores era un déu fort i atlètic, però tenia molt mal caràcter i cap dona volia estar amb ell. S’enamora d’Amfitrite i la rapta i es convertirà en la seva parella. Tindran un fill, Tritó, que tenia una petxina que anunciava que darrera venia Neptú.