Política dels Reis Catòlics i de Felip II: Religió i Poder

Política religiosa dels Reis Catòlics

Fins al seu regnat, a la península Ibèrica convivien tres religions: la musulmana, la catòlica i la jueva. Els Reis Catòlics van decidir imposar el catolicisme com a única religió oficial per a unificar els seus regnes i legitimar el seu poder, basat en el mite que el rei era un enviat de Déu, figura verificada pel papa.

Tractament de les minories religioses

Aquesta política d'unificació religiosa va afectar directament les comunitats jueva i musulmana:

• Jueus: Se'ls va donar dues opcions: convertir-se al catolicisme (anomenats despectivament marrans o conversos) o emigrar. Els que van optar per l'exili van ser coneguts com a sefardites.
• Musulmans: Els mudèjars (musulmans residents en territori cristià) van ser obligats a una conversió forçosa l'any 1502. A la monarquia no li interessava que marxessin, ja que eren una part fonamental de la pagesia que treballava els camps.

Als descendents d'aquests musulmans convertits se'ls anomenava moriscos. Malgrat la conversió, molts continuaven practicant la seva cultura i religió d'amagat. El 1518, es van prohibir els seus trets culturals (llengua, vestimenta, etc.).

Mesures de control

Per a assegurar l'assimilació i perseguir les pràctiques considerades herètiques, es van establir dues grans mesures:

1. Reforçament de la Inquisició: Es va utilitzar per a perseguir els judaïtzants (conversos que seguien practicant el judaisme) i també com a arma política per a augmentar el poder reial per sobre de la Corona d'Aragó.
2. Lleis de neteja de sang: Consistien a prohibir que els descendents de jueus i musulmans poguessin ocupar determinats càrrecs públics o formar part d'alguns gremis.

Política interior del regnat de Felip II

Felip II va crear un imperi amb una base fortament castellana i va establir per primera vegada una capital fixa a Madrid. La seva política interior es va centrar en dos eixos:

1. Rigorisme religiós

Per a evitar l'expansió del protestantisme, va aplicar una política de Contrareforma estricta:

• Va prohibir la importació de llibres de l'estranger i la possibilitat d'estudiar fora de la península Ibèrica.
• Va donar ple suport a la Inquisició, va crear un índex de llibres prohibits i va implantar els principis del Concili de Trento.
• Es va produir una intensa persecució dels moriscos, que eren una important mà d'obra. Això va derivar en la Sublevació de les Alpujarras.

Joan d'Àustria va sufocar la revolta i, com a conseqüència, Felip II va ordenar la dispersió dels moriscos per Castella, fet que va agreujar la crisi econòmica.

2. Augment del poder reial

Amb l'objectiu d'enfortir el seu poder absolut, va intervenir a la Corona d'Aragó. El cas d'Antonio Pérez, el seu antic secretari, va ser el detonant. Pérez, acusat de traïció, es va refugiar a Saragossa emparant-se en els furs d'Aragó. Felip II va aprofitar la situació per a utilitzar la Inquisició contra ell, envair Saragossa amb les seves tropes i retallar els privilegis aragonesos, augmentant així el seu poder reial.

Política exterior del regnat de Felip II

Conflicte amb França

El rei Francesc I de França va començar a atacar zones dels Països Baixos i del Milanesat per a impedir que els dominis espanyols envoltessin completament el seu regne. Aquesta guerra va acabar amb la batalla de Sant Quintí (1557), que va suposar una victòria decisiva per a Felip II.

Com a conseqüència, França va signar la Pau de Cateau-Cambrésis (1559). Més tard, a França va esclatar una guerra civil religiosa pel tron entre:

• Els hugonots (protestants), partidaris que regnés Enric de Navarra.
• La Lliga Catòlica, que donava suport a les aspiracions de Felip II.

La guerra la van guanyar els hugonots. Enric de Navarra es va convertir al catolicisme, adoptant el nom d'Enric IV, i per a segellar la pau amb Espanya es va signar la Pau de Vervins (1598).