Política Comercial Internacional: GATT, OMC i Ronda de Doha

La Política Comercial Internacional: Evolució i Reptes

Negociacions Internacionals: Del GATT a l'OMC

Els efectes desastrosos de l'elevat proteccionisme comercial dels anys 30 van fer necessari avançar en la direcció del lliure comerç. Amb aquest objectiu, 23 països es van reunir el 1947 per a negociar una reducció d'aranzels. El resultat va ser l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT).

Des d'aquest moment, van existir diverses rondes de negociacions (a les quals es van anar incorporant més països) amb l'objectiu de reduir aranzels i altres barreres al comerç, consolidar un sistema de comerç amb decisions adoptades de forma multilateral (mitjançant acords multilaterals) i eliminar tractaments discriminatoris en el comerç internacional. Per a la consecució d'aquest darrer objectiu, es va crear i aplicar la Clàusula de la Nació Més Afavorida, que implica que els països es comprometen a estendre a tots els signants qualsevol concessió comercial efectuada a un dels membres.

L'última ronda de negociacions del GATT va ser la Ronda de l'Uruguai, que es va iniciar el 1986 i va derivar en un acord que es va signar el 1994 per 125 països. En conjunt, fins a la Ronda de l'Uruguai es va avançar en la reducció d'aranzels sobre productes manufacturats en els països industrialitzats. No obstant això, altres sectors es van quedar al marge de les negociacions (per exemple, serveis i propietat intel·lectual) o van aconseguir avenços pràcticament nuls en la seva liberalització (agricultura i sector tèxtil).

La Ronda de l'Uruguai i la Creació de l'OMC

Èxits Clau de la Ronda de l'Uruguai

1. Es crea l'Organització Mundial de Comerç (OMC), que substitueix el GATT des del 1995 com a fòrum on es plantegen i resolen les disputes comercials.
2. S'acorda i s'aconsegueix una reducció important d'aranzels.
3. S'estableix un pla gradual per a l'eliminació de quotes a la importació (establertes per l'Acord Multifibres) en el sector tèxtil.
4. Per al sector agrícola, tradicionalment protegit a la Unió Europea i els EUA (Estats Units d'Amèrica), s'acorda un compromís de reducció de subsidis a l'exportació, reducció d'aranzels i de sistemes de suport intern als preus agrícoles. És el sector més problemàtic en les negociacions.
5. S'incorporen en les negociacions sectors com els serveis, qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual (com les patents), i el debat sobre mesures comercials associades a la inversió estrangera en un país.

L'OMC ha tingut molts problemes en les successives rondes de negociacions. Des de la seva creació, hi ha hagut ja 6 Conferències Ministerials (que se celebren cada 2 anys), moltes de les quals s'han considerat un fracàs: Singapur (1996), Ginebra (1998), Seattle (1999), Doha (2001), Cancún (2003), Hong Kong (2005), Ginebra (2009) i Ginebra (2011). La pròxima Conferència Ministerial estava anunciada per a desembre de 2013 a Bali.

El Programa de Doha per al Desenvolupament (2001)

El Programa de Doha per al Desenvolupament (2001), conegut com la Ronda de Doha, va ser la quarta Conferència Ministerial de l'OMC. Té, en la seva declaració d'intencions, l'objectiu principal de promoure el desenvolupament econòmic i alleujar la pobresa dels països en desenvolupament i, sobretot, dels països menys avançats, a través dels beneficis que genera una participació efectiva en el sistema multilateral de comerç.

Defensa, per tant, un tracte especial per als països en desenvolupament que garanteixi, al mateix temps, la seva seguretat alimentària i el seu desenvolupament rural. Per a això, exigeix compromisos de desmantellament del proteccionisme comercial dels països desenvolupats, encara que això no estigui acompanyat d'una reciprocitat plena en el cas dels països en desenvolupament i els menys avançats. El programa de treball de Doha té una marcada dimensió de foment del desenvolupament. També defensa un desenvolupament sostenible del medi ambient que no actuï de restricció encoberta al comerç internacional.

Objectius i Temes Centrals del Programa de Doha

• Agricultura: Millor accés als mercats (reducció d'aranzels), eliminació progressiva de subsidis a les exportacions, eliminació d'ajudes internes que distorsionen el comerç (com preus de suport agrícola, etc.).
• Serveis: Aconseguir un nivell de liberalització progressivament més elevat del comerç de serveis.
• Manufactures: Millor accés als mercats a través de la reducció-eliminació dels aranzels, així com altres obstacles no aranzelaris, en particular respecte de les exportacions de productes que interessen als països en desenvolupament i menys avançats. Encara que la mitjana aranzelària està actualment en el seu nivell més baix, certs aranzels continuen restringint el comerç, especialment les exportacions dels països en desenvolupament. Com a exemple, ens trobem la 'progressivitat aranzelària', consistent en l'aplicació d'aranzels més elevats als productes semielaborats que a les matèries primeres, i aranzels encara més alts als productes acabats. Aquesta pràctica protegeix les indústries nacionals i dificulta el desenvolupament de les activitats de transformació en els països de què són originàries les matèries primeres.
• Propietat Intel·lectual i Comerç: Que es recolzi la salut pública promovent tant l'accés als medicaments existents com la investigació i desenvolupament de nous medicaments (paper de les patents en la indústria farmacèutica). També protecció de les indicacions geogràfiques (denominacions d'origen) de vins i begudes no alcohòliques.
• Comerç i Inversió Directa Estrangera: Defensa dels interessos dels països emissors i receptors d'una forma equilibrada.
• Comerç i Política de Competència: Millorar la contribució de la política de competència al comerç internacional i al desenvolupament. Que la política antidumping no s'utilitzi de forma encoberta per a protegir els països de la competència internacional, sinó contra els càrtels i les pràctiques nocives de dumping.