Política Aranzelària i Barreres No Aranzelàries a la UE

Drets associats a la política agrícola

El seu objectiu és aconseguir que el preu dels productes importats sigui igual al nivell de preus més elevat a la UE.

La Informació Aranzelària Vinculant (IAV)

És un procediment formal que hi ha establert a la UE per obtenir la classificació aranzelària d'una determinada mercaderia. S'haurà d'adreçar al Departament de Duanes i Impostos Especials.

Mesures de política aranzelària: franquícies, suspensions i contingents

Els drets d'importació o drets de duanes de normal aplicació són els que s'apliquen a països tercers i queden recollits a la Nomenclatura Combinada.

Franquícies

No tenen una finalitat comercial. És a dir:

• Mercaderies mancades de valor comercial.
• Mercaderies de valor insignificant.
• Operació no comercial.
• Raons de política social, educativa, sanitària, científica.

No es donen automàticament, sinó que s'ha de sol·licitar prèviament al Departament de Duanes i Impostos Especials. I una vegada concedit, s'ha de fer constar de manera explícita a la casella 37 del DUA.

Suspensions aranzelàries

Consisteixen a deixar d'aplicar totalment (suspensió total) o a reduir (suspensió parcial) els drets aranzelaris normals d'importació per un període determinat de temps. Despatx d'importació, a la casella 36 del DUA

Contingents aranzelaris

Consisteix a permetre la importació d'una quantitat determinada d'una mercaderia, originària d'un o diversos països, per un període específic de temps, amb un dret d'aranzel nul o inferior a l'establert amb caràcter general.

Les Barreres No Aranzelàries

Són les restriccions quantitatives a les importacions, les mesures de defensa de la competència: els drets antidúmping, compensatoris o antisubvenció i les mesures de salvaguarda i els règims comercials d'autorització, vigilància i certificació.

Restriccions quantitatives

Són límits que s'imposen a la importació de determinades mercaderies.

Mesures de defensa de la competència

A causa de pràctiques comercials abusives i perjudicials per al seu mercat interior: els drets antidúmping, els drets antisubvenció i les clàusules de salvaguarda.

Els drets antidúmping

Un recàrrec sobre el preu d'importació amb l'objectiu de corregir els efectes perjudicials que ocasionaria la introducció dins del mercat comunitari de mercaderia amb un valor que estigui per sota del seu cost de producció. Per presentar-la seguim les següents fases:

1. Iniciació: comença amb una denúncia escrita presentada.
2. Investigació.
3. Mesures preliminars.
4. Mesures definitives.

Els drets antisubvenció

La política de subvencions la porta a terme el Govern (en comptes d'una empresa), que és qui atorga ajuts en forma de subvencions a les empreses.

Restitucions de la PAC.

Clàusules de salvaguarda

Suposen la imposició de restriccions quantitatives a la importació de certs productes i el despatx de les mercaderies estarà condicionat a la presentació. NO ÉS A LLIURE PRÀCTICA.

Els règims comercials

D'autorització, vigilància i certificació. La normativa comunitària preveu tres situacions que requereixen la tramitació d'una documentació específica segons el cas.

Règim d'autorització

El despatx duaner està condicionat a la presentació d'una "Autorització Administrativa d'Importació" (AAI) o d'Exportació (AAE).

Règim de Vigilància

S'aplica a les importacions de determinades mercaderies incloses dins del règim de llibertat comercial però que se sotmeten a vigilància estadística prèvia a la seva importació. És necessària la presentació del Document de Vigilància per a la Importació (DOVI) i notificar la importació mitjançant el Document de Notificació Prèvia a la Importació (NOPI).

Règim de Certificació

El despatx duaner de mercaderies està supeditat a la presentació de diferents certificats que verifiquen el compliment de la normativa. La gamma de certificats és molt àmplia, sent els més usuals els que afecten a productes agrícoles com el certificat Agrex, el certificat CITES per a la flora i fauna, el certificat de qualitat SOIVRE, els certificats de Normalització, Homologació i Qualitat i els Certificats Sanitaris, Fitosanitaris i Veterinaris.

Barreres no aranzelàries: certificats i restitucions

Requisits

• La seguretat dels productes: es regulen fases de la producció d'aliments i la seva distribució; la traçabilitat dels productes; normes relatives a la higiene, residus, plaguicides i tots els controls i inspeccions destinats a assegurar el compliment de la normativa.
• La normalització tècnica: es regulen els procediments per avaluar la conformitat dels productes amb els requisits essencials continguts a les directives d'harmonització tècnica que han de desenvolupar tots els països, així com els controls de qualitat i de fabricació dels productes.
• L'envasat i l'etiquetatge: relatiu a proporcionar informació sobre el producte, com ara la composició, precaucions especials; compliment de la normativa en matèria de protecció del medi ambient, entre d'altres.

Certificats CITES

El Conveni sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestre, més conegut com a Conveni CITES (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora).

Certificats SOIVRE

El Servei Oficial d'Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) va ser creat en els anys 30 per al control de l'exportació de cítrics, però el creixement del comerç exterior i la necessitat de controlar la qualitat d'altres productes van fer necessària la seva reorganització i les seves competències es van veure ampliades tant a l'exportació com a la importació d'una gran varietat de mercaderies.

El SOIVRE emet quatre tipus de documents:

1. Certificats de control de qualitat comercial orientats, fonamentalment, a l'exportació de productes agroalimentaris.
2. Certificats per assegurar que els productes compleixen amb la normativa internacional en matèria de protecció d'espècies protegides (en aplicació del Conveni CITES).
3. Certificats de conformitat amb les normes de seguretat aplicables a la importació de productes industrials de consum com tèxtils, calçat o joguines.
4. Certificats de caràcter voluntari, ja sigui per interès privat i particular d'una empresa, o com a resultat d'acords subscrits amb països tercers, per a la facilitació del comerç de determinats productes.

Certificats de normalització, homologació i control

La normalització és un acord recollit en un document tècnic on fabricants, consumidors, usuaris i Administració pública estipulen les característiques tècniques que ha de complir un producte o servei. És a dir, s'estipula els nivells de qualitat i seguretat que ha de tenir un producte. A Espanya, l'organisme encarregat de la normalització i certificació dels productes és AENOR. AENOR és l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació, entitat encarregada de desenvolupar les activitats de normalització i certificació a Espanya. Les normes elaborades per AENOR reben la codificació UNE ("una norma espanyola"). Quan les normes són europees es codifiquen amb les sigles EN, de manera que AENOR pot publicar, a més de les espanyoles, normes europees com si fossin pròpies, sota la denominació UNE-EN. Fins i tot, podria adoptar com a pròpies algunes normes internacionals ISO. És el cas de les Normes ISO 9000.

Homologació

Es tracta de comprovar oficialment que un producte compleix amb la normativa tècnica que el regula. En el cas de les importacions de productes dins de la UE, la duana ha de verificar prèviament si els productes han de complir alguna reglamentació tècnica que els reguli.

Certificats sanitaris, fitosanitaris i veterinaris

Les Restitucions a l'exportació

Les restitucions a l'exportació consisteixen en un pagament (està definit com una ajuda) per part de la UE als exportadors de països comunitaris que ho sol·licitin, per facilitar la seva comercialització en els mercats mundials, per un import que cobreixi les diferències entre els preus del mercat interior comunitari (preus més alts) i el preu del mercat mundial (preus més baixos).